Brainstorming: Mètode de generació d’idees en grup. La metodologia consisteix en generar idees, generalment per escrit, numerar-les i classificar-les en l’ordre cronològic que han aparegut. Tot seguit es puntuen les idees segons condicions o requeriments bàsics prèviament acordats. Les consignes a seguir són: generar el major nombre d’idees possibles sense incidir en la seva creativitat, no criticar les idees, lliure imaginació (no cal que siguin realistes), es permet la utilització i transformació de les idees dels altres.
Ús d’analogies: Es tracta d’aplicar a un objecte, concepte o situació que volem modificar la lògica o característiques d’un altre objecte diferent. La metodologia consisteix en tornar conegut el desconegut i desconegut el conegut. Això s’aconsegueix per mitjà de quatre mecanismes analògics:
1- Analogia directa: es comparen directament dos fets, productes o situacions com per exemple comparar un mòbil amb una taula de windsurf.
2- Analogia personal: es descriu el fet o problema en primera persona, entrem a formar part del problema.
3- Analogia simbòlica: intentem descriure el problema amb una imatge global que ens permeti veure’l des d’un altre punt de vista.
4- Analogia fantàstica: es trasllada el problema a un món ideal, sense restriccions, per després tornar al món real.
Les consignes a seguir són: fer familiar el que ens és estrany, fer estrany el que ens és familiar, relacionar la lògica de dos objectes, conceptes o situacions totalment diferents.
Verbs manipuladors: Apliquem certs verbs a cada idea obtinguda per mitjà d’una altra tècnica. Alguns d’aquets verbs poden ser “engrandir”, “usar de manera diferent”, “adaptar”, “substituir”, “invertir”, “reestructurar”, etc.
Prospectiva: Inventem un futur desitjable i es contrasta amb el present per determinar un pla d’acció per assolir el futur desitjat.
Anàlisi de categories: Intentem classificar les idees ja obtingudes, en diferents categories i després s’analitza cada una en particular per generar noves idees.
Mètode del profà: Consisteix en incloure en el grup que realitza el brainstorming un participant totalment aliè al tema perquè generi punts de vista diferents.
Biònica: Permet, observant alguns gins de la natura, imitar-les i aplicar-les imaginativament a productes o problemes.
Fish pool: És una forma especial del brainstorming que requereix dos grups. Mentre un genera idees, és observat per l’altre grup sense intervenir i al revés, el que possibilita la retroalimentació entre ells.
Brainsailing: Segueix la metodologia del brainstorming però difereix en la quantitat d’idees, que és menor. Es centra en explorar les propostes que suggereixen algun tipus de model diferent al convencional. Intercala moment de convergència quant és necessari seleccionar un enfocament determinal.
Tècnica de Gordon: En aquesta tècnica només el líder del grup coneix la naturalesa exacta del problema per evitar arribar massa aviat a una solució.
Phillips 66: Utilitza grups grans dividits en grups més petits, de 5 a 6 persones. Cada subgrup condueix les seves sessions al mateix temps, atacant el mateix problema, i se selecciona les millor idees que es presentaran als altres grups per la seva
L’exigència del context competitiu ens porta a desenvolupar idees a través de la utilització d’eines conegudes. En fem prou d’aquestes eines habituals per afrontar reptes rutinaris. Però els canvis en les necessitats del mercat, en les tecnologies o en el context poden deixar obsoletes les eines i rutines habituals. El problema és abocar-se a l’acció i cercar l’eficiència en l’ús d’eines que ja existeixen. Es dir, estem jugant a perdre. L’expert en creativitat, Edward de Bono explica que els sistemes, com la ment i els equips, tendeixen a auto organitzar-se. Tenim la tendència a usar les mateixes eines per a contextos aparentment semblants i no ens adonem que estem usant una metodologies obsoletes, estem jugant a perdre.
Jugar a guanyar exigeix anar més enllà de l’eficiència tècnica i operativa, amb el que obtindrem claredat sobre els objectius i el camí a seguir per assolir-los. Jugar a guanyar demana l’habilitat per adequar les respostes al cas en concret, modificant els patrons habituals. Però com fer-ho?. Segons de Bono l’ús de tècniques del pensament creatiu o lateral ens permet identificar els patrons habituals arrelats al nostre pensament i generar opcions innovadores.
Les tècniques del pensament creatiu són nombroses i tenen diferents variants. Entre les més conegudes trobem el Brainstorming, la sinèctica de W.Gordon que usa analogies i metàfores de forma sistemàtica per canviar el marc de referència en el que es persegueix la solució al problema, l’extrapolació de solucions confeccionades en altres àmbits per satisfer necessitats semblants i la descomposició de l’objecte o procés per recombinar les parts de manera més innovadora. Tanmateix totes les tècniques comparteixen, entre altres, tres principis centrals:
1- Identificar patrons demana una reflexió no només sobre el nostre comportament sinó també sobre les suposicions que guien aquest comportament.
2- Separar l’avaluació lògica de la generació d’idees.
3- La consigna implícita en les tècniques de pensament creatiu consisteix en introduir intencionadament un element disruptiu en termes de la lògica tradicional.
En definitiva, l’acte disruptiu té un moment que genera la sensació d’estar proposat quelcom il•lògic. Aquest és el moment que ens permet trencar esquemes i patrons preconcebuts.
Quant ja hem generat una solució creativa i útil, aquesta ens resulta tant evident i lògica com qualsevol solució tradicional. Aquesta nova idea implica la creació d’un nou patró.
Tenim davant un repte que malauradament molta gent no sap o no vol veure. Xina és una potència en creixement en tots els aspectes, qualsevol dels pronòstics que es fa sobre Xina queden superats en el moment per la realitat. Hem de reconèixer que Espanya està a la cua dels països amb més inversions i estratègies per fer front al que ens ve a sobre.
Eugeni Bregolat és un diplomàtic que ha estat ambaixador a la Xina durant els anys 1987 fins al 2003. Bregolat és un testimoni dels canvis d’una societat molt complexa i que està cridada en pocs anys a ocupar un lloc decisiu en l’ordre mundial.
Veure ponència a Eugeni Bregolat a renacer'07
Els processos de selecció de personal tenen com a finalitat avaluar si el candidat te o pot adquirir les capacitats per aportar valor a l’organització i triar aquell te el perfil que encaixa millor al lloc de treball a cobrir. La metodologia està orientada bàsicament a descobrir no tant allò que es veu a simple vista sinó més aviat a reconèixer i analitzar allò subjacent.
Les tècniques de selecció de personal són conegudes pels candidats i aquest fet permet confeccionar estratègies que els permeti assolir el seu objectiu, donat que les tècniques no són infalibles. Per això és freqüent que els seleccionadors es recolzin en més o menys mesura en la seva intuïció.
Els candidats tenim tendència a fer notar més allò que ens posa en una posició més avantatjosa. Per això darrerament el candidats fan/faig servir diferents estratègies per donar-se a conèixer d’una manera més atractiva i diferencial. Algunes d’aquests estratègies diferencials són per exemple: tenir el cv en diferents idiomes, fer pàgina/es web on es focalitza l’atenció dels visitants en les capacitats i coneixements que es volen resaltar o subliminalment donar indicadors dels objectius que es pretenen assolir, escriure un ebook sobre un tema que es domina, fer una presentació en vídeo i desar-ho a youtube, estar present a les xarxes socials més reconegudes i concorregudes pels headquartes, etc.
Crec que puc aportar una estratègia més que pot ajudar als seleccionadors a fer-se una idea del candidat no tant "maquillada" com les anteriors. Proposaria que coneguts del candidat (amics, familiars, professors, companys de feina, etc) fessin una carta d’aptituds i actituds, ressaltant més els factors humans. Certament aquesta pot ser més fàcilment maquillada. Però si ho fem des d’un punt de vista honest, aporta un valor afegit que les altres opcions no tenen. Amb aquesta informació els seleccionadors podran explorar un camp que fins ara els era difícil entrar. Pel que fa al candidat demostra una seguretat en si mateix i en els altres. Per cert un valor molt valuós per moltes companyes.
Did you Know? Em sembla fascinant. Did you know? A la seva versió 2008 3.0 resumeix algunes de les dades sobre el context social, econòmic, demogràfic i tecnològic actual i futur.
Joost Van Nispen és un gurú del marketing relacional, iteratiu i directa. Actualment és el president de l’institiut del comerç electrònic i marketing directa. Membre de la junta directiva de la federació espanyola del comerç electrònic i marketing directa (FECEMD). Aquest vídeo és la seva intervenció a EUROECOM 08, organitzada per ACC10, amb el títol “Claus per obtenir l’èxit en els nous mercats interactius, socials i multicanal.
Personalment m’ha agradat molt poder gaudir d’aquesta intervenció, veure cap on anem i amb quina facilitat els gurus del marketing són capaços d’interpretar i donar a la societat allò que demana, encara que sigui de manera subjacent.
Les idees generals de la seva ponència són:
El vell màrqueting ja no serveix perquè els clients ja no són com eren. Ara estan més connectats, estan sempre localitzables i en constant moviment. A més, volen participar i dialogar amb altres clients, convertir-se en cocreadors de la marca. Exigeixen ofertes a la seva mida i respostes immediates. Reclamen transparència i honestedat. En definitiva, ja no volen el ‘cafè per a tots’.
Cada cop hi ha menys pure players. La integració de mitjans i canals aconsegueix efectes de sinergia superiors als possibles efectes de canibalisme.
Les xarxes socials tenen un paper cada cop més important. Els nous líders d’opinió formen part de la vostra xarxa de contactes. Les experiències són l’eix del nou màrqueting. Anem cap a una personalització massiva (mass customization) dels productes.
El màrqueting, la comunicació i la venda tornen a ser directes, relacionals i participatius. Un dia, la fabricació també ho tornarà a ser. De fet, ja s’està experimentant amb la creació individual de productes a distància
Avui he respost a un correu on em demanàvem com sindicar-se. Al cap d’una estona he contestat amb un enllaç a una pàgina on s’explica amb detall com s’ha de fer. M’ha tornat a fer arribar un correu agraint la informació, però m’ha comentat que no tenia temps per llegir-s’ho. Això m’ha fet recordar un vídeo que vaig veure de John Maeda.
Maeda treballa en la recerca de la simplicitat, en trobar camins per simplificar la vida de la gent. Tots ens hem tingut que enfrontar a un nou manual d’instruccions. És aleshores quant es fa necessari la simplicitat i apostar per allò que és útil. La simplicitat és un dels valors més preuats pels usuaris i consumidors. La simplicitat pretén ser un mode d’estar en un món oposat a la confusió i el soroll. Simple no vol dir pobre. És simple aquell disseny, aquella interfície, aquella forma de comunicar-se nascuda de la necessitat i en la que tot té un sentit. Maeda va escriure al 2006 “Las Leyes de la Simpliciada”, un llibre on planteja com afavorir la simplicitat en el disseny, la tecnologia, els negocis i la vida. En el llibre es proposen 10 lleis i 3 claus:
Reduir: La manera més senzilla d’assolir la simplicitat es mitjançant la reducció raonada.
Organitzar: L’organització permet que un sistema complex sembli més senzill.
Temps: L’estalvi del temps simplifica les coses.
Aprenentatge: El coneixement ho simplifica tot.
Diferències: La simplicitat i la complexitat es necessiten entre sí.
Context: El que es troba en el límit de la simplicitat també és rellevant.
Emoció: És preferible que hi hagi més emocions a que n’hi hagi menys.
Confiances: Confiem en la simplicitat.
Fracàs: En alguns casos es possible no assolir mai la simplicitat.
Única: La simplicitat consisteix en treure allò que és obvi i afegir-hi el que és específic.
Clau 1: Lluny: Més aparenta esser menys, simplement allunyant-nos molt.
Clau 2: Obrir: Ser oberts simplifica la complexitat.
Clau 3: Energia: Usar-ne menys, guanya més.
El Dr. Edward de Bono és un maltès que està considerat per molts com la màxima autoritat internacional en el pensament creatiu i l’ensenyament d’habilitats de pensament. E. De Bono és el creador del concepte de pensament lateral, idea que va revolucionar el món de la docència i el management fa 30 anys i usat encara avui dia.
The six thinking hats és una de les eines creatives més conegudes alhora de plantejar un procés creatiu o de resolució de problemes. La tècnica pretén sistematitzar els possibles enfocaments d’una qüestió, es dir, representa sis modes diferents d’afrontar un problema. La idea és segmentar el pensament , en sis estats, per poder obtenir el màxim de cada estil de pensament i així eliminar les possibles interferències que puguin sortir.
El barret blanc representa fets i xifres, neutral i objectiu, no hi ha interpretacions ni opinions. El barret vermell representa els sentiments, les emocions i intuicions i no cal justificar res. El barret negre representa el pensament lògic, mostra els errors de pensament, de procés. És un intent objectiu d'indicar el perquè un projecte o una idea tindà dificultats o no funcionarà. Generalment és el rol més fàcil d'úsar ja que no comporta cap risc. El barret groc representa el pensament constructiu, cercar el valor i benefici. Va des de la lògica fins els somnis i esperances. És un cercador d'oportunitats. Té per objectiu l'operativitat i fer que les coses passin.El barret verd és el pensament creatiu, el que cerca alternatives. Intenta anar més enllà del conegut. En aquest rol cal usar tècniques creatives i en especial el pensament lateral.
Finalment el barret blau és el que focalitza l’objectiu, condueix, fa complir les regles i treu les conclusions.
Crec que és una eina molt interessant per usar alhora d’ordenar processos creatius i de resolució de problemes, donat que permet ordenar i sistematitzar el procés i per una altra banda garantir que cobrim els aspectes més rellevants de la qüestió.
Innovar és l’aplicació de noves idees, conceptes, productes, serveis i pràctiques amb el propòsit de ser útils per incrementar la productivitat. Bàsicament consisteix en aportar quelcom nou i encara desconegut en un determinat context. Llavors per arribar a una innovació cal partir de l’ús d’una nova tecnologia?. Òbviament no. És fer un nou ús de la tecnologia que ja tenim, una nova aplicació que a ningú se li havia acudit abans.
Podem observar innovació de diferents tipus: tecnològica, social, en metodologies de gestió, en negocis i un llarg etcètera. IDEO és una companya de consultoria en disseny amb seu a Palo Alto, California amb varies oficines arreu del món. IDEO usa una metodologia d’innovació, Deep dive, que els va permetre redissenyar un carró de compres en 5 dies. La metodologia Deep dive és un procés de sis passos que els permet crear productes innovadors a un ritme aproximat de 90 productes nous anualment. Els sis passos del procés són:
1) Que la innovació es facilita amb el treball d’un equip multidisciplinari.
2) Que no hi ha un camp de coneixement on no es pugui innovar.
3) Que tothom, sense excepció, tenim capacitat d’innovar.
4) Que no existeix un únic camí per la innovació
5) Que la innovació va més enllà d’un producte o servei, és una “experiència de vida”
6) Que la innovació a les empreses genera com a conseqüència una cultura d’optimisme
Queda clar que compartir el que sabem és el primer pas cap a la innovació.
Avui tenim una presentació interessant. Quant tinc una presentació a la vista faig un repàs de bones pràctiques, però sempre trobo informació més actualitzada. Llegint Seth Godin he trobat unes recomanacions que em/s vindran d’allò més bé Nine steps to Powerpoint magic. Sobre tot el #9, doncs avui tenim 10’.
#9 Short! Do you really need an hour for the presentation? Twenty minutes? Most of the time, the right answer is, “ten.” Ten minutes of breathtaking big ideas with big pictures and big type and few words and scary thoughts and startling insights. And then, and then, spend the rest of your time just talking to me. Interacting. Answering questions. Leading a discussion.
Conclusió: El temps no és negociable. Directa, clar i al gra.
He trobat per la xarxa un tall de codi del sistema operatiu windows Vista. Sense comentaris.....;-)
Antonella Broglia ha treballat en publicitat a diferents multinacionals. Actualment estudia les noves tendències del consum i el impacte de les noves tecnologies en la vida, els negocis i la comunicació. He trobat un vídeo publicat per infonomia que m’ha semblat molt interessant. De fet no em comunica res del que no m’hagi donat, el fet d’estar estudiant unes metodologies de management de fa més d’un segle. Em pregunto que ens passa que no siguem capaços d’avançar en la mateixa progressió que els nostres avantpassats?, no estem prou preparats?, estem infoxicats?, estem avesats a recolzar-nos en informació dels altres sense aportar res?, com deia un ponent, "ens cal passar gana, la gana és el que fa prosperar una societat".
Gary Hamel és un dels grans en el món de la gestió. Estic impacient per rebre el seu llibre sobre “El futur del managament”. Hamel parla de la fi del management “tal com el coneixem”, es dir el tayloriesme i la burocràcia weberiana. Un model mental que a generat una gran prosperitat però que no serveix en una societat dinàmica, digitalitzada i globalitzada. La divisió del treball, la jerarquia, els gestors treballant pels seus caps, els jobs description, estan quedant desfasats. Per canviar el paradigma, diu Hamel, cal una revolució en la innovació en la gestió. De la gestió de la innovació a la innovació de la gestió. Centrat en la planificació estratègica, els pressupostos, la gestió de projectes, la formació i el desenvolupament, la comunicació i la gestió del coneixement, l’avaluació i la compensació. Es tracte de passar del control a la llibertat, de la jerarquia a la comunitat, de la imposició al propòsit. Perquè avui dia el que ofereix valor afegit és la passió, la creativitat, la iniciativa, el intel•lecte i la diligència. L’obediència no aporta valor per generar avantatges competitives. Certament simple.
Avui dia no deixem de veure arreu el terme innovació, els beneficis d’innovar o les conseqüències de no fer-ho. Però la innovació no és quelcom nou. De fet moltes empreses fa temps que usen la innovació d’una manera més o menys conscient. Innovar és reconeix com una proposta nova, en forma d’un nou producte, un nou procés o una nova organització té acceptació en el mercat i aplicació social. Llegeixo tot sovint que les empreses han d’innovar. Però un departament d’innovació no garanteix la subsistència de la empresa. Crec que la innovació i la incertesa van donades de la mà, i és precisament aquest fet el que posa a les empreses en alerta. Les empreses i més amb la situació actual fan servir economies de guerrilla, es dir, la mínima inversió al màxim rendiment. Per tant cal trobar noves estratègies que permetin una innovació més eficient. És aquí on entra en joc la dinàmica col•laborativa. En Howard Rheingol junt amb Andrea Saveri i Kathi Vian, explica la realitat de la cooperació com a mecanisme bàsic d’interacció humana. Les empreses cerquen aquest grial, i un camí és obrir la innovació. Però aquesta obertura té efectes colaterals, la por del managament tradicional, que passa en el 99.99% de les organitzacions.
Les empreses han de reconèixer que la tecnologia segueix fallant, tenir clar que el nou ecosistema de la innovació és obert per definició i que ens calen idees de bomber.
Aquí us deso les transparències de la jornada d’Open Innovation en Telefonica I+D
Les eines de treball col•laboratiu permeten poder treballar conjuntament sense que el grup estigui a totes hores en una mateixa ubicació. Per això alhora de tirar endavant un projecte es fa necessari l’ús d’una eina que flexibilitzi aquesta tasca. A lifehacker ens recomanen usar Clokingit. Aquesta és una eina que ens permet poder seguir un projecte eficientment.
The ClockingIT webapp is a hosted, open-source solution to managing team-oriented projects. The robust features in ClockingIT might be overkill for a single worker, but when applied to a team yield a gold mine of management tools and report generation. Projects contain subsets of tasks, which you can filter by various criteria, like "Open Tasks" and "My In Progress Tasks." GANTT charts visualize the project schedule and update with date changes. ClockingIT includes unlimited file storage per project. While I was able to set up an account and try out the various functions, I didn't have a software development team on hand to really put ClockingIT through the paces. If you have experience with ClockingIT, sound off in the comments below! For other free alternatives check out Project2Manage and activeCollab.
El discurs de Steve Jobs Stanford Commencement Speech 2005
0 comentaris Publicat per Josep M a 12:16Personalment penso que Steve Jobs és un gran comunicador doncs ha sabut emocionar als seus seguidors amb una filosofia que el desmarca dels seus competidors. A Stanford Commencement Speech va explicar en tres històries aquesta filosofia. En la primera història parla sobre la connexió de punts. Hem d’aprendre en la diversitat encara que tinguem la percepció que no estem invertint bé el nostre temps. La diversitat de coneixements ens permetrà establir connexions en punts aparentment distants.
A la segona història parla sobre l’amor i la pèrdua. Hem d’estimar, sentir i creure en el que fem. Aquest valors són els que ens donaran força per afrontar amb èxit les adversitats de la nostra vida.
La tercera i darrera història parla sobre la mort. La mort entesa com que no hi ha res més important. El nostre temps té un límit que tendeix a la mort. La millor manera d’aprofitar el temps es pensar que avui és el nostre darrer dia. Aquesta percepció ens porta a fixar-nos en el nostre cercle de confiança interior i a donar el millor de nosaltres mateixos.