Tenim la diada de reis a pocs dies vista i qui més qui menys haurà de fer algun regal. En el meu cas el regal que més m’agrada rebre és un llibre. Certament no és quelcom fàcil, donat que les meves preferències poden distar i molt de qui m’ha de fer el regal. Per això m’he fet una llista de llibres alineats amb les meves preferències.

  • “Gödel, Escher, Bach un eterno y grácil bucle” d’en Douglas R. Hofstadter.
  • “El futuro del management” d’en Gary Hamel.
  • “El efecto MEDICI” d’en Frans Johansson.
  • “Arena sensible” d’en Manuel de la Herrán Gascón
  • “The ten faces of innovation” d’en Tomas Kelley (IDEO)
  • “The art of innovation” d’en Tomas Kelly (IDEO)
  • “Innovation & Entrepeneurship” d’en Peter Drucker
  • “Out of control” d’en Kevin Kelly (Wired)
  • “Creativity” d’en Mihaly Csikszentmihalyi


Faltaria afegir algun llibre sobre la metodologia TRIZ o la seva simplificació SIT, biomimètica però ja està bé.
Al bloc de Gary Hamel també podem trobar una llista de les lectures recomanades. En els comentaris hi ha una segona llista també molt interessant.

PC vs MAC


PC vs MAC és una visió transformer. Està prou bé però certament li falta una pantalla blava.




Certament el marc actual demana un canvi de mentalitat. Recerca, obertura, decisió, flexibilitat, compromís i sobre tot acció. El canvi no és fàcil, hem de sortir d’una posició estàtica, que ha funcionant molt de temps, i passar a una posició més dinàmica, generant una nova inèrcia. En Xavier Marcet exposa 10 punts per iniciar un procés que porti a les empreses, amb metodologies conservadores, a una nova dimensió que les ajudi a sortir d’aquesta inèrcia viciada.

¿Internet? Bah!!




Hype alert: Why cyberspace isn't, and will never be, nirvana


El que dóna valor és el joc, la imaginació, la col•laboració i les experiències reals. Cliff Stoll no es defineix com un tecnòfog, en tot cas com un heretge de l’alta tecnologia. Diu Stoll, “No entenc aquesta obsessió per atraure a la mainada a unes màquines que estimulen el copiar i enganxar. Si volem que llegeixin i escriguin ¿ per què els posen davant d’un invent que es germà dels videojocs i cosí proper de la televisió?. Em preocupem moltíssim els efectes que els ordinadors poden tenir sobre la ment dels nens petits, en certa manera, pertanyo a la vella escola, i penso que l’aprenentatge requereix de disciplina, responsabilitat i atenció. No m’agrada aquesta sospitosa fusió d’educació i entreteniment”.

Els ordinadors estan aquí per quedar-s’hi, això és evident. En el futur, és difícil pensar en una professió desvinculada dels ordinadors. Però quina és la millor edat per asseure un nen@ davant un ordinador? ¿no estaria bé esperar a que aprengués a llegir i escriure?. És presenta un dilema que enfronta a dos escoles de pedagogs.

En tot cas mentre hi pensem us deso un vídeo d’en Cliff Stoll, enèrgic, directa i emocionant. Crec que ens falta més gent amb aquest esperit.

La nova economia



Tres característiques que distingeixen la nova economia:
És global, afavoreix quelcom intangible (idees, informació, i relacions), i finalment està fortament inter relacionada. Aquest tres atributs produeixen un nou tipus de mercat i societat, una que esta arrelada ubicuament a les xarxes socials.
Les xarxes han existit a cada economia. La diferència és que actualment la tecnologia permet una difusió més simple perquè penetrin profundament a les nostres vides i és converteixin en la metàfora central del nostre pensament i de com està organitzada la nostra economia.
Al llibre “New Rules for the New Economy, radical strategies for a connected word” podeu trobar les regles que regeixen aquesta economia i perquè hem d’estar receptius i pendents dels canvis que aportaran les xarxes socials. Serà el regal de l'amic invisible?.....


Estem immersos en plena campanya nadalenca. Rebem felicitacions i desitjos de coneguts, companys i altre gent propera. Els més creatius ens fan arribar composicions digitals on expressen visualment dos conceptes, felicitat i desig d’un futur millor. Vull compartir amb vosaltres un vídeo que he trobat molt original i que alhora deixa veure la rellevància que estan prenen les presentacions en aquest medi. Ho he trobat simple i amb una excel•lent execució.


TreeWaxHD from klipcollective on Vimeo.



Et s'il suffisait de changer de fenêtres ou de placer des miroirs dans les déserts pour sortir de l'ornière ? Hommes politiques, investisseurs et entrepreneurs misent sur l'innovation, seul remède anticrise selon eux. Voici dix idées auxquelles ils croient pour relancer l'économie.

1- Gratacels, més de 900 edificis estan en construcció.
2- La font de la joventut. Cercar medicaments antioxidants.
3- Pantalles flexibles que simulen un paper.
4- LED, a BCN tenim un referent amb la torre Agbar
5- Finestres d’alta tecnologia, estalvi energètic.
6- Nova generació de jocs, com la wii.
7- Concentració energia solar, segons Gerhard Knies, amb un 1% de la superfície dels deserts del planeta es podria produir l’energia que consumiria tot el planeta.
8- El cotxe de lliure servei, imitació del model d’ús de bicicletes tant popular a ciutats com BCN i Paris.
9- Els camions híbrids, aplicant tecnologia ja disponible en altres vehicles.
10- Les píndoles intel•ligents, navegar per dins el nostre cos per saber que passa i que s’hi pot fer.

Segons Le Figaro, sinó tenim idees per sortir de la crisi algun d'aquests àmbits ens pot ajudar.



El brainstorming està considerada com una tècnica molt efectiva de creativitat. Però s’han detectat factors que poden provocar que el brainstorming perdi efectivitat, com pot ser que els integrants del grup estiguin bloquejats per expressar lliurement les seves emocions i idees. Per això es fa necessari usar estratègies que minimitzin aquest estats de bloqueig. Presentem tres d’aquestes estratègies que m’han semblat interessants.
Brainwriting: Aquesta tècnica va ser proposada per Horst Geschka del Batelle Institute. Els integrants del grup, entre 5 i 8 persones, es senten al voltant d’una taula amb un llapis i un bloc de notes.
1- El líder del grup presenta el problema i escriu l’enunciat en un lloc visible per tots els integrants del grup. Tot seguit es discuteix sobre el problema plantejat per tal d’assegurar que tothom el ha entès .
2- Cada integrant del grup escriu quatre idees en una fulla de paper i les empilen capgirades al centre de la taula.
3- Els participants desempilen un paper i afegeixen idees o comentaris.
4- Sempre que es vulgui, es pot tornar a empilar la fulla amb la que han estat treballant, tot seguit, es repeteix el pas 3.
5- En qualsevol moment un integrant del grup és lliure per afegir una nova fulla a la pila.
6- Després de 20’-30’ el procés finalitza i es recullen les fulles d’idees per avaluar-les.
Aquesta tècnica funciona bé en grups de gent que no es coneixen, genera forces alternatives, permet la critica constructiva i construir sobre alternatives, facilita la discussió d’alternatives i finalment permet que surtin alternatives esbojarrades que podrien funcionar.
Cercle d’idees: Aquesta tècnica és una variant del brainwriting, que es pot fer servir si el grup no està ubicat en un mateix lloc físic.
Les idees s’escriuen i envien als membres del grup que les usen com a trampolí per generar altres idees i aquest les tornen a reenviar al grup. És pot usar el correu electrònic com a mitjà per fer circular les idees.
Mètode 635: Aquest mètode va ser ideat per Warfield i aparentment és més simple i fàcil de controlar que el Brainstorming, tot i que és igual d’efeicaç. El mètode consisteix en un grup de sis persones reunides al voltant d’una taula. Es dóna informació del problema i es dóna com a material de treball una fulla en blanc. Els integrants del grup tenen 5’ per escriure tres idees, breus i concises. Una vegada exhaurit el temps, es passa el full al company del costat i es repeteix el procés d’escriure tres idees en cinc minuts.
Una vegada completat el cicle de sis intervencions, disposarem de divuit idees a cada fulla, el que vol dir 108 idees en 30’. El següent pas és analitzar, filtrar, fusionar...

Peter Druker deia que l’únic que hi ha permanent és el canvi, i en un context de canvi, l’únic actiu vàlid és aquell que serveix per adaptar-se. El coneixement és un dels pocs recursos d’èxit sostenible en qualsevol organització. Aquest recurs apareix com a resultat d’un procés iteratiu: L’aprenentatge.
L’aprenentatge és un producte social, el coneixement és social i té possibilitats sinèrgiques, per tant el seu valor augmenta si és compartit, enriquit i desenvolupat més enllà del propi individu. A més, el coneixement col•lectiu és un complement necessari al individu. Donat que existeixen problemes en els que cal la integració de coneixements individuals i el coneixement col•lectiu implica que els membres d’una organització, que el comparteixen, actuaran amb criteris iguals i això el converteix en previsible. D’acord amb això, si l’aprenentatge és el resultat d’experiències personals i de processos d’interaccions entre individus, aquest tindria que ser entès en relació al context cultural i social en el que aquestes interaccions i experiències tenen lloc, això és, amb relació a les comunitats de pràctiques.
Wenger, McDermott i Zinder defineixen les comunitats de pràctica com a grups d’individus que comparteixen una preocupació, un conjunt de problemes sota perspectives similars o un interès comú sobre un tema concret, i que a través de la comunicació entre els seus membres, comparteixen i generen un coneixement de grupal. Per tant, la pertinença a una comunitat de pràctica implica l’existència de models mentals compartits pels seus membres. Les decisions dels membres del grup són poc formalitzades i tenen origen en la seva pròpia tradició. Aquestes comunitats permeten que les idees aflorin del grup i que les persones treballin juntes més efectivament. És crea un entorn informal que ofereix als seus membres un recolzament i una estabilitat necessària per trobar noves vies d’actuació, assumeixin riscos i tinguin iniciativa. En una comunitat de pràctica es produeix la creació de coneixement, innovació i aprenentatge mentre es treballa en la pràctica diària. Les associacions de professionals o grups de desenvolupadors de programari són exemples de comunitats de pràctica.
Molts autors consideren que l’eficiència d’una comunitat depèn de l’existència d’un entorn que promogui la confiança, el compromís, la creativitat i la innovació. Per tant cal un clima organitzatiu obert a la producció i aplicació de noves idees, a la iniciativa, la col•laboració, i l’establiment de relacions de qualitat que fomenti que els individus comparteixin la seva informació més enllà dels canons formals. Es fa incís en l’aprenentatge informal, en oposició a un aprenentatge més formal.
Els seus objectius depenen del interès dels seus membres en un determinat tema. Els seus membres s’ajuden entre ells sense intermediaris, les tasques són delegades sense escepticismes, els processos de control són moderats i els membres senten que poden comunicar el seus punts de vista o intuïcions a través del diàleg i la cooperació. S’avaluen a si mateixos i ho fan en termes de satisfacció.
A la natura podem trobar un paral•lelisme de comunitats de pràctica. El fet que els arbres que estan sols creixin poc mentre que si estan agrupats competeixen entre ells per la llum, i en aquesta competència creixen tots.


  • Liderar és en gran mesura, servir. És un catalitzador del que fan els que el segueixen.
  • Hi ha dos tipus de professionals, els que intenten construir el seu futur i els que només es queixen. Fer o queixar-se, és difícil compaginar ambdues coses.
  • Hi ha gent que sempre ve amb problemes i altres que aporten solucions, però ho podem corregir. Un bon líder ho detecta i ajuda al canvi.
  • Quant tenim la sensació que no cal seguir aprenent entrem a la decadència. El que ha perdut la curiositat deixa de viure plenament.
  • Quant comença a molestar el fet d’escoltar, ha començat la decadència arrogant. Escoltar en principi és una forma d’aprendre.
  • Ningú ha dit que fos fàcil, l’esforç és un valor de creixement. La innovació és fonamental i requereix tanta o més disciplina que la creativitat
  • Els fracassats existeixen. Davant els fracassos és aprendre i aixecar-se.
  • El respecte és una gran inversió. Delegar és una inversió que requereix temps. La confiança és fruit de la inversió. L’equip com multiplicador de capacitats dels seus membres sense que aquests perdin la seva individualitat.
  • És important el que fem, el que diguem és un adornament. És tant dolen “fer i no dir-ho” com “dir i no fer-ho”, tot i que el millor és “fer-ho i dir-ho”.
  • Hem d’aprendre de tothom.

Biomimètica (del ‘bios’ vol dir vida, i ‘mimetica’, vol dir imitar) és una disciplina que cerca solucions sostenibles emulant o copiant la natura, com per exemple les plaques solars inspirades en les fulles, vacunes que no necessiten refrigeració inspirades pirades en la planta de la resurrecció africana, o superfícies lliures de fricció que imiten la pell d’un llangardaix de la península aràbiga. El centre de la idea és la natura, imaginativa per necessitat, ha resolt molts dels problemes als que ens hem enfrontat com l’energia, la producció d’aliments, el control climàtic, el transport i molts més.
Animals, plantes i microbis són consumats enginyers. Ells han trobat què funciona, què és més apropiat, i el més important, que sigui perdurable a la terra. En lloc de cultivar organismes, o ensinistrar-los per aconseguir un benefici per nosaltres, la biomimètica difereix d’altres aproximacions biològiques consultant organismes i ecosistemes per trobar nous dissenys i innovacions. Aquesta aproximació obre un nou domini en el que poden contribuir no només a innovar en dissenys i solucions als nostres problemes sinó també despertar interès per conservar la biodiversitat en el món que té molt per ensenyar-nos.
Concretament emular el do de la natura vol dir veure i avaluar el món de la natura de manera diferent. En biomimetica, mirem la natura com un model, un mentor una mesura.
Model: La biomimètica és una nova ciència que estudia el model de la natura i imita les seves formes, processos, sistemes, i estratègies per resoldre els problemes de la humanitat.
Mentor: La biomimètica és un nou camí de veure i valorar la natura. Ens introdueix en una era basada no en el que en podem treure, sinó que em podem aprendre.
Mesura: La biomimètica fa servir un estàndard ecològic per jutjar la sostenibilitat de les nostres innovacions. Després de 3.8 bilions d’anys d’evolució, la natura ha après que funciona i què és perdurable.


Redes 2.0-Innovar copiando la naturaleza

Models de Coaching


El coach és un entrenador personal que observa des d’un punt de vista extern, veu com funcionem i reaccionem a diferents estímuls i en suggereix estratègies per millorar, per tant el seu objectiu és millorar la situació.
Però què és i què no és coaching? Un coach expert és un observador i no un impositor, farà suggeriments i recolzaments, però no donarà consells, ni formules magistrals, no elaborarà solucions adaptades a la situació particular del coachee. Es dir, la consultoria i el mentoring, no es poden considerar coaching donat que cerquen una solució en funció dels resultats anteriors. Però cada situació és diferent i s’ha d’afrontar de manera diferent. Quant un procés de consultoria fa la seva aparició en una empresa sempre s’exigeix personalització, donat que cada empresa és un món i no existeix una solució igual per totes.
Diferents models de coaching
De la mateixa manera que existeixen diferents teories i mètodes per resoldre problemes, el coaching té diferents corrents filosòfiques o psicològiques. Llavors segons el problema a tractar es pot usar un model diferent, com per exemple: conductivista, cognitivista, psicoanalista, humanista, gestalt, positivisme, PNL, filosòfic, etc.
Model Tavistock
Basat en l’escola tavistock amb un fort arrelament al psicoanàlisi. Basa les seves experiències en el subconscient del individu i una de les seves màximes en l’àmbit de l’empresa és que no pot ajudar-se al individu de forma aïllada, sinó que cal conèixer el context, el seu passat i el seu entorn.
Model DBM (Development Behaviour Modeling)
El DBM té el seu origen en la programació neuro lingüística (PNL), així doncs és un model molt orientat a la praxis i enfocat al desenvolupament humà on s’especifiquen tècniques de modificació de la conducta aplicades l’assoliment dels objectius.
Coaching Ontològic
Amb els seus origen en la fenomenologia de Martin Heidegger, tracta d’analitzar els actes mentals i com es dirigeixen als objectius irreals i reals, els actes de la consciència i les intencions. Està basat en el diàleg, la lingüística i la manera com ens expressem.
Model GROW
Model molt estructurat i orientat a resultats, basat en tasques i fites. Fa servir la confrontació i el diàleg amb el seu model de preguntes i anàlisi de la situació. Està molt orientat l’entorn empresarial. Un dels seus màxims exponents és John Whitmore
Model MAT
Aquest és un meta model que fa convergir diferents disciplines: anàlisi tradicional, gestalt, cognitivisme, psicoanàlisi. La seva creadora és Preciada Azancot.
Intel•ligència emocional
La intel•ligència emocional és un conjunt de tècniques efectives per aplicar a diferents situacions de coaching tant l’entorn personal com empresarial. Esta fonamentada en aprendre a reconèixer les emocions dels altres i en d’un mateix, saber aplicar el pensament i el raonament per entendre aquestes emocions i controlar-les adequadament i poder adaptar la situació en favor nostre. Un dels autors més coneguts és Daniel Goleman
Psicologia positiva
Aquest paradigma és més recent. Basa la seva concepció en l’estudi de la resiliència, que és la capacitat de recuperar-se de tragèdies. La psicologia positiva ofereix una nova perspectiva tant a nivell personal com empresarial. El seu màxim exponent és el doctor Martin Seligman.

Role Play Game


Avui he pogut experimentar en primera persona el RPG. Aquesta metodologia consisteix en representar un personatge fictici definit per certes característiques particulars. Certament una potent eina pedagògica.

El RPG és un mètode de capacitació, bàsicament, es tracta de simular situacions de la vida real. En el cas empresarial, posem per exemple, pensem en un equip que ha de prendre una decisió important, un líder ha de tractar amb un col·laborador problemàtic o un executiu ha de preparar-se per una negociació difícil. Podem trobar un gran ventall de bibliografia que ens permet preparar-nos per afrontar amb èxit aquestes situacions però difícilment, sinó ho acompanyem d’un aprenentatge pràctic, podrem millorar les nostres aptituds i actituds.

El RPG ens permet interpretar un paper i s’ha de pensar, actuar i decidir com ho faria el personatge. A través d’aquest enfocament pràctic podem experimentar realment la situació, reflexionar sobre el comportament i adquirir habilitat difícils de transmetre. D’aquesta manera, la metodologia incrementa les probabilitats de que els nous conceptes es tradueixin en canvis perceptibles en el comportament.

Avantatges RPG

  1. Promou un ambient d’interès i d’estudi enfront la discussió d’un problema. És una tècnica motivadora i participativa per mitjà del diàleg o debat posterior.
  2. Identifica als alumnes amb el problema tractat i fomenta reflexions sobre les actituds que en ell estan implicades.
  3. És un mètode ideal per desenvolupar capacitats de treball en equip i presa de decisions, creativitat i solució de problemes.
  4. Permet passar del camp de les abstraccions al de la realitat i aconseguir que els participants prenguin consciència de la necessitat d’aprendre.
  5. Estimula el potencial creatiu e imaginatiu de la persona donat que aquesta ha d’imaginar com pensaria i actuaria el seu personatge.

Riscos i limitacions

  1. Ha de ser un complement però no l’única tècnica de capacitació. No ha de substituir la lectura de material bibliogràfic.
  2. No sempre és efectiu, depèn dels seus continguts.
  3. Genera una alta exposició als seus participants i pot despertar certes inhibicions.
  4. Cal temps per obtenir els millors resultats.
  5. S’ha de centrar en el tema.

Amb una preparació adequada, el RPG pot ser un mètode potent per que l’aprenentatge no es quedi limitat a la teoria sinó que es tradueixi en un canvi en les actituds i aptituds.

L’estimulació per imatges és una tècnica molt coneguda que es fa servir per generar idees més enllà de les que podem obtenir amb el brainstorming. Els membres d’un grup observaran un conjunt d’imatges seleccionades i relacionaran la informació recollida de la imatge amb el problema a resoldre, que també es pot atacar usant brainstorming.
Backspace desa a la nostra disposició una sèrie de curts dissenyats per Stepheb Watkins per provocar la imaginació.
Processing és una eina open source per la gent que vol programar-se les seves pròpies imatges, animavions i iteracions. Aquí podeu trobar uns exemples del que podem arribar a fer.Vaig a provar-ho!!!





Colours from Charlie McCarthy on Vimeo.

Via Create Digital Motion

Re-pensar l'empresa

Innovar no vol dir només crear nous productes i serveis, sinó que també podem innovar en el model de negoci. L’article publicat el passat més d’abril per Businessweek en Bruce Nussbaum proposa cinc lliçons a aprendre de les companyies que més innoven en el món. Segons els experts innovar en els models de negoci és molt més rentable que fer-ho només en productes i processos. Aquest darrers generen canvis que són efímers , donat que poden ser imitats ràpidament, mentre que fer-ho en els models organitzatius de l’empresa és més perdurable i, sobre tot rentable. Comparteixo la presentació d’en Pep Torrers a renacer06 on podem veure un exemple de innovació de model de negoci.









Innovar s’ha convertit en l’ull d’una espiral que no podem evitar. Estem patint els efectes col•laterals dels models de producció i consum engegats en el segle passat. Els gurús del management, liderats per en Gary Hamel, fa temps que adverteixen que hem superat el punt d’inflexió i que cal reorientar i explorar nous camps. Innovar és una activitat pròpia de la vida que ens ha permès evolucionar. Però actualment, innovar requereix canviar el model mental que està darrera de com ens enfrontem a la vida. Comparteixo un vídeo titulat “La història de les coses”, on Annie Leonard ens parla sobre la insostenibilitat dels models de producció i consum actuals.





 

2009| Blogger Templates by GeckoandFly modified by Jep