Marketing emotions(I)

Que el món està canviant és una realitat, ens estem reinventant contínuament. Hi ha qui encara parla d’innovació quant personalment penso que és una transformació continua. El món del marketing no està accent d’aquesta transformació i ha fitxat els seus esforços en copsar les sensacions i la provocació del seu públic objectiu. Evidentment no és una tasca fàcil, però s’ha de reconèixer que els següents spots ho han aconseguit amb escreix.


Fleggaart és una botiga online d’electrodomèstics, el vídeo fa referència a una rentadora Siemens.


El dibuixant japonés de mangas Inoue Takehiko per Shiseido Uno Anti-Oil Hair Wax, una obra d’art realment.



Finalment un parell de la companya UNITED



El següent vídeo fet per Scholz&Friends ens presenta en 3’ els canvis en marketing, comunicació i branding dels darrers 40 anys.



Scholz & Friends: "Dramatic shift in marketing reality" - aka "A short history of marketing" ... from Michael Reissinger on Vimeo.

Publicitat 2.0?

Avui mirant vídeos per Internet sobre publicitat m’he adonat que tots comparteixen quelcom en comú, la importància de les comunitats. Els nous creatius són conscients de la força que tenen les comunitats i per això s’esforcen en transmetre aquest missatge.






La doctrina del shock


El llibre es proposa com una història no oficial del lliure mercat i la seva implantació, per tot el planeta, des de fa uns 30 anys. Naomi Klein descriu com a polítiques econòmiques de shock l’aprofitar les crisis econòmiques, socials o polítiques, i les catàstrofes ambientals, per introduir reformes neoliberals que han portat a l’enderrocament del estat del benestar, o d’economies emergents com ho varen ser les dels països sudamericans en la dècade dels 70. Contràriament al que es creu (i es publica) normalment, el lliure mercat imposat per politiques conegudes com a neoliberals, no és una elecció lliure dels ciutadans de les democràcies.

Sobre la base d’una teoria de l’economista neoliberal Milton Friedman, que diu: “només una crisi real o percebuda produeix canvis verdaders”, aquesta filosofia de shock, i les politiques econòmiques que hi brollen, es denunciat per Klein.

Klein
mostra com el neoliberalisme fa servir constantment la violència, el terrorisme contra els individus i la societat, i les formes que pot adoptar aquesta violència.

Podem trobar una crítica del llibre fet per la gent de Rebelion i la traducció d’un reportatge aquí.


Joaquim Vilà al VII Bussiness Global Conference



Les exposicions de MoMa mostren el resultat de combinar disseny i ciència. El seu nom és “The Elastic Mind”, i el vídeo és de Paola Antonelli. La web de MoMa mostra més de 300 projectes, on podrem navegar d’una forma particular, on ens mostra les relacions entre les diferents categories o tipus de projectes a través d’un graf. Tot i que inicialment pot semblar-nos estrany, després d’una estona podem veure la seva utilitat donat el dens contingut de la pàgina.

The money as debt

"No hay forma de evitar el colapso total del crecimiento económico sustentado en la expansión crediticia. Lo único que se puede decidir es si la crisis estallará antes como resultado del abandono voluntario de continuar dicha expansión, o después al colapsarse el sistema monetario afectado"
Ludwig von Mises, "Human Action, A Treatise of Economics" Yale University Press, 1949
Via Lorena, gràcies.

Desaprendre

La paradoxa japonesa de la tassa de te descriu molt bé el procés de desaprendre. És senzillament eliminar el que hem après que ja no serveix i deixar espai per el que necessitem aprendre, que tingui espai en el nostre cervell. Hem de donar-nos l’oportunitat de veure’ns a nosaltres mateixos com a posseïdors d’un sol punt de vista sobre qualsevol aspecte i desenvolupar la consciència de l’existència de molts més punts de vista que poden ser tant o més vàlids que el que ja tenim. Això demana deixar de banda el judici crític, no gens fàcil en els adults, menys quant aquests tenen un alt nivell intel•lectual, doncs quant més s’ha invertit en aprendre certa informació, més compromís existeix en defensar aquesta informació davant d’una de nova. No podem aprendre res nou sense abans desaprendre. Aquestes estructures, perjudicis o aquesta costum de donar per suposat determinades coses tenen avantatges de cara a la convivència en societat però tenen una clara desavantatge en el que es refereix a creativitat.
Einstein deia que és més fàcil desintegrar un perjudici (rutina mental) que un àtom.
Miró va introduir el concepte de desaprendre, que suposa tornar a mirar les coses des d’una perspectiva fresca de un nen, com que mira les coses per primera vegada.
Tom Kelly ho descriu d’una altra manera. Compara les rutines mentals que seguim, el pensament convencional, com el deja vu, i suggereig que per tornar a ser creatius hem de practicar el vu de ja.
Els creatius japos ho comenten d’una altra manera...


Quines noves tecnologies provocarant un canvi les nostres vides en els propers mesos o anys?. Saffo és un consultor i professor a Stanford University.




En el vídeo podem veure com ha evolucionat el mòbil des de l’any 1985 fins avui, i acaba amb algunes possibles intuïcions sobre el seu futur. Teemu Arina especula amb el concepte de terminal mòbil capaç d’interactuar amb l’entorn i capturar característiques del context que l’envolta, interactuant amb un núvol dinàmic de continguts oberts.

But what I know for sure, it’s going to combine cloud computing, augmented reality and the internet of things in a meaningful way.

Un terminal que combina conceptes com could computing, la realitat augmentada i la Internet de les coses d’una manera natural i plena de sentit.



 

2009| Blogger Templates by GeckoandFly modified by Jep