Ment a ment

L’exigència del context competitiu ens porta a desenvolupar idees a través de la utilització d’eines conegudes. En fem prou d’aquestes eines habituals per afrontar reptes rutinaris. Però els canvis en les necessitats del mercat, en les tecnologies o en el context poden deixar obsoletes les eines i rutines habituals. El problema és abocar-se a l’acció i cercar l’eficiència en l’ús d’eines que ja existeixen. Es dir, estem jugant a perdre. L’expert en creativitat, Edward de Bono explica que els sistemes, com la ment i els equips, tendeixen a auto organitzar-se. Tenim la tendència a usar les mateixes eines per a contextos aparentment semblants i no ens adonem que estem usant una metodologies obsoletes, estem jugant a perdre.
Jugar a guanyar exigeix anar més enllà de l’eficiència tècnica i operativa, amb el que obtindrem claredat sobre els objectius i el camí a seguir per assolir-los. Jugar a guanyar demana l’habilitat per adequar les respostes al cas en concret, modificant els patrons habituals. Però com fer-ho?. Segons de Bono l’ús de tècniques del pensament creatiu o lateral ens permet identificar els patrons habituals arrelats al nostre pensament i generar opcions innovadores.
Les tècniques del pensament creatiu són nombroses i tenen diferents variants. Entre les més conegudes trobem el Brainstorming, la sinèctica de W.Gordon que usa analogies i metàfores de forma sistemàtica per canviar el marc de referència en el que es persegueix la solució al problema, l’extrapolació de solucions confeccionades en altres àmbits per satisfer necessitats semblants i la descomposició de l’objecte o procés per recombinar les parts de manera més innovadora. Tanmateix totes les tècniques comparteixen, entre altres, tres principis centrals:
1- Identificar patrons demana una reflexió no només sobre el nostre comportament sinó també sobre les suposicions que guien aquest comportament.
2- Separar l’avaluació lògica de la generació d’idees.
3- La consigna implícita en les tècniques de pensament creatiu consisteix en introduir intencionadament un element disruptiu en termes de la lògica tradicional.
En definitiva, l’acte disruptiu té un moment que genera la sensació d’estar proposat quelcom il•lògic. Aquest és el moment que ens permet trencar esquemes i patrons preconcebuts.
Quant ja hem generat una solució creativa i útil, aquesta ens resulta tant evident i lògica com qualsevol solució tradicional. Aquesta nova idea implica la creació d’un nou patró.