Ment a ment

Les eines creatives són mètodes que permeten l’entrenament creatiu. Impliquen determinades accions que generalment són més importants que la tècnica en sí mateixa i que serveixen com estímul. Usar aquestes tècniques no garanteixen l’èxit, només serveixen per arribar a certs objectius que es suposen pròxims a la creativitat. Per un costat ens permeten seguir un ordre per assolir un objectiu desitjat i per altra banda ens ajuden a desmuntar els camins del pensament vertical. Tot seguit fem un breu repàs d’algunes d’aquestes tècniques.
Brainstorming: Mètode de generació d’idees en grup. La metodologia consisteix en generar idees, generalment per escrit, numerar-les i classificar-les en l’ordre cronològic que han aparegut. Tot seguit es puntuen les idees segons condicions o requeriments bàsics prèviament acordats. Les consignes a seguir són: generar el major nombre d’idees possibles sense incidir en la seva creativitat, no criticar les idees, lliure imaginació (no cal que siguin realistes), es permet la utilització i transformació de les idees dels altres.
Ús d’analogies: Es tracta d’aplicar a un objecte, concepte o situació que volem modificar la lògica o característiques d’un altre objecte diferent. La metodologia consisteix en tornar conegut el desconegut i desconegut el conegut. Això s’aconsegueix per mitjà de quatre mecanismes analògics:
1- Analogia directa: es comparen directament dos fets, productes o situacions com per exemple comparar un mòbil amb una taula de windsurf.
2- Analogia personal: es descriu el fet o problema en primera persona, entrem a formar part del problema.
3- Analogia simbòlica: intentem descriure el problema amb una imatge global que ens permeti veure’l des d’un altre punt de vista.
4- Analogia fantàstica: es trasllada el problema a un món ideal, sense restriccions, per després tornar al món real.
Les consignes a seguir són: fer familiar el que ens és estrany, fer estrany el que ens és familiar, relacionar la lògica de dos objectes, conceptes o situacions totalment diferents.
Verbs manipuladors: Apliquem certs verbs a cada idea obtinguda per mitjà d’una altra tècnica. Alguns d’aquets verbs poden ser “engrandir”, “usar de manera diferent”, “adaptar”, “substituir”, “invertir”, “reestructurar”, etc.
Prospectiva: Inventem un futur desitjable i es contrasta amb el present per determinar un pla d’acció per assolir el futur desitjat.
Anàlisi de categories: Intentem classificar les idees ja obtingudes, en diferents categories i després s’analitza cada una en particular per generar noves idees.
Mètode del profà: Consisteix en incloure en el grup que realitza el brainstorming un participant totalment aliè al tema perquè generi punts de vista diferents.
Biònica: Permet, observant alguns gins de la natura, imitar-les i aplicar-les imaginativament a productes o problemes.
Fish pool: És una forma especial del brainstorming que requereix dos grups. Mentre un genera idees, és observat per l’altre grup sense intervenir i al revés, el que possibilita la retroalimentació entre ells.
Brainsailing: Segueix la metodologia del brainstorming però difereix en la quantitat d’idees, que és menor. Es centra en explorar les propostes que suggereixen algun tipus de model diferent al convencional. Intercala moment de convergència quant és necessari seleccionar un enfocament determinal.
Tècnica de Gordon: En aquesta tècnica només el líder del grup coneix la naturalesa exacta del problema per evitar arribar massa aviat a una solució.
Phillips 66: Utilitza grups grans dividits en grups més petits, de 5 a 6 persones. Cada subgrup condueix les seves sessions al mateix temps, atacant el mateix problema, i se selecciona les millor idees que es presentaran als altres grups per la seva