Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Innovació. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Innovació. Mostrar tots els missatges
1. fer una cosa alhora
2. Conèixer el problema
3. Aprendre a escoltar
4. Aprendre a fer preguntes
5. Diferenciar el que té sentit del que no
6. Acceptar que el canvi és inevitable
7. Admetre l’error
8. Dir-ho de manera senzilla
9. Mantenir la calma
10. Somriure
Deixeu-me explicar-vos una petita història. És d’un mestra japonès zen que va rebre un professor universitari que el va anar a visitar per preguntar-li sobre zen. Era obvi pel mestre zen que el professor estava tant interessat en aprendre sobre zen com ho estava per impressionar amb les seves opinions i coneixements. El mestre el va escoltar pacientment i, al final, va suggerir-li que prenguessin té. El mestre va omplir la tassa del seu convidat i després de que quedes plena va seguir abocant té a la tassa.
El professor va observar la tassa com anava vessava té, fins que no va poder més i li va dir al mestre, “mestre, la tassa està completament plena, no hi cap res més”.
“Com està la tassa, va dir el mestre, tu estàs ple de les teves pròpies opinions i especulacions. Com puc ensenyar-te zen sinó buides la teva tassa primer?”
Desaprendre és la oportunitat que tenen les persones d’aprendre temes o coses d’interès immediat, deixant de costat aquells continguts que no s’ajusten a la realitat del moment, no deixar del tot els coneixements, sinó contràriament ampliar el seu bagatge cultural amb temes de més importància o transcendència per la persona. (Leonel Vega Aguirre).
10 coses per desaprendre:
1) La formació per tenir un títol vs formació per tota la vida.
2) Un treball per tota la vida vs una continua construcció del perfil personal.
3) La informació com un bé escàs vs la necessitat de disposar de criteri davant la infoxicació.
4) La confusió de la innovació només amb tecnologia.
5) Entendre les xarxes socials com palanquejament per oportunitats vs entendre-les com a xarxes de negoci.
6) Manar + coneixement especialitzat vs lideratge + competències.
7) Entendre el treball com un horari de prostitució vs treball entès com un procés orientat a resultats.
8) Entendre el fracàs com una derrota vs entendre el fracàs com una magnifica oportunitat d’aprendre.
9) Entendre el canvi o la innovació com quelcom periòdic o puntual vs construir organitzacions innovadores.
10) Creure que és relatiu qui fa les coses vs prioritzar el talent (talent atrau talent, mediocritat atrau mediocritat (google))
El professor va observar la tassa com anava vessava té, fins que no va poder més i li va dir al mestre, “mestre, la tassa està completament plena, no hi cap res més”.
“Com està la tassa, va dir el mestre, tu estàs ple de les teves pròpies opinions i especulacions. Com puc ensenyar-te zen sinó buides la teva tassa primer?”
Desaprendre és la oportunitat que tenen les persones d’aprendre temes o coses d’interès immediat, deixant de costat aquells continguts que no s’ajusten a la realitat del moment, no deixar del tot els coneixements, sinó contràriament ampliar el seu bagatge cultural amb temes de més importància o transcendència per la persona. (Leonel Vega Aguirre).
10 coses per desaprendre:
1) La formació per tenir un títol vs formació per tota la vida.
2) Un treball per tota la vida vs una continua construcció del perfil personal.
3) La informació com un bé escàs vs la necessitat de disposar de criteri davant la infoxicació.
4) La confusió de la innovació només amb tecnologia.
5) Entendre les xarxes socials com palanquejament per oportunitats vs entendre-les com a xarxes de negoci.
6) Manar + coneixement especialitzat vs lideratge + competències.
7) Entendre el treball com un horari de prostitució vs treball entès com un procés orientat a resultats.
8) Entendre el fracàs com una derrota vs entendre el fracàs com una magnifica oportunitat d’aprendre.
9) Entendre el canvi o la innovació com quelcom periòdic o puntual vs construir organitzacions innovadores.
10) Creure que és relatiu qui fa les coses vs prioritzar el talent (talent atrau talent, mediocritat atrau mediocritat (google))
Cada vegada hi ha més gent que associa creativitat amb obra artística, ser realment creatiu vol dir tenir la capacitat de fer front a qüestions i problemes d’una manera diferent. Com més practiquem l’hàbit de pensar creativament, més fàcil i agradable es fa afrontar i aclarir qualsevol tipus de problema. Per tant hem de forçar la nostra capacitat de preguntar, imaginar, i adaptar, amb l’objectiu de trobar solucions en nous camins i idees.
SCAMPER és una tècnica que podem usar per activar la nostre creativitat i habilitats per resoldre problemes. Creada per Bob Earle i popularitzada per Michael Michalko al seu llibre Thinkertoys. SAMPER és una llista de suggerències que ens ajuden a veure les coses des d’un punt de vista diferent. Va ser desenvolupada amb el propòsit de fer-nos pensar de manera diferent i assolir solucions realment innovadores. La idea central d’SCAMPER està basada en la percepció de que el nostre treball creatiu, idees originals i la majoria del que definim com a nou no és res més que una barreja de quelcom que ja existeix.
S – substituir: components, materials, persones. Substituir algun material dels que tradicionalment usem. Introduir un nou amic a l’equip o deixar que un de l’equip faci un altre rol.
C – combinació: Barreja. Fer una combinació dels conjunts o serveis, integrar. Fer una mashup, una juxtaposició i reunir els elements i recursos que podem complementar-se o enriquir-se de una forma innovadora i nova.
A – adaptar: Alterar, canviar la funció, usar una part d’un altre element. Pensar paral•lelament i usar eines e idees en nous contextos i situacions.
M – mescla, modifica: Augmenta o redueix l’escala, canvia la forma, modificar els atributs (per exemple el color). Analitzar des d’un punt de vista macro i micro la situació o començar a pensar des d’una posició diferent. Mirar la qüestió des d’uns altres ulls.
P- donar un nou ús: Canviar l’aplicació, usar amb finalitats diferents. Trencar regles, replantejar el seu ús o l’aplicació que un objecte pot tenir.
E- eliminar, esborrar: Eliminar elements, simplificar, reduir a la seva funció més bàsica. Treure tot el que no és necessita, deixar només el que realment s’ha de tenir en compte.
R- capgirar: Posar-se al revés.
Inspirat en el treball de Bob Earle, Michael Michalko, Angela Maiers i Michael Deutch.
SCAMPER és una tècnica que podem usar per activar la nostre creativitat i habilitats per resoldre problemes. Creada per Bob Earle i popularitzada per Michael Michalko al seu llibre Thinkertoys. SAMPER és una llista de suggerències que ens ajuden a veure les coses des d’un punt de vista diferent. Va ser desenvolupada amb el propòsit de fer-nos pensar de manera diferent i assolir solucions realment innovadores. La idea central d’SCAMPER està basada en la percepció de que el nostre treball creatiu, idees originals i la majoria del que definim com a nou no és res més que una barreja de quelcom que ja existeix.
S – substituir: components, materials, persones. Substituir algun material dels que tradicionalment usem. Introduir un nou amic a l’equip o deixar que un de l’equip faci un altre rol.
C – combinació: Barreja. Fer una combinació dels conjunts o serveis, integrar. Fer una mashup, una juxtaposició i reunir els elements i recursos que podem complementar-se o enriquir-se de una forma innovadora i nova.
A – adaptar: Alterar, canviar la funció, usar una part d’un altre element. Pensar paral•lelament i usar eines e idees en nous contextos i situacions.
M – mescla, modifica: Augmenta o redueix l’escala, canvia la forma, modificar els atributs (per exemple el color). Analitzar des d’un punt de vista macro i micro la situació o començar a pensar des d’una posició diferent. Mirar la qüestió des d’uns altres ulls.
P- donar un nou ús: Canviar l’aplicació, usar amb finalitats diferents. Trencar regles, replantejar el seu ús o l’aplicació que un objecte pot tenir.
E- eliminar, esborrar: Eliminar elements, simplificar, reduir a la seva funció més bàsica. Treure tot el que no és necessita, deixar només el que realment s’ha de tenir en compte.
R- capgirar: Posar-se al revés.
Inspirat en el treball de Bob Earle, Michael Michalko, Angela Maiers i Michael Deutch.
He trobat un vídeo de Paddy Miller, professor del IESE parlant del programa de cultures creatives, fer que la innovació funcioni. Parla de la importància de la innovació en la situació econòmica actual i la importància de que la innovació impregni l’organització.
Moltes de les innovacions de les empreses parlen de reciclar tòpics: la realitat del secret d’innovar està més alineat amb la cultura empresarial que en la generació d’idees. La cultura de la innovació és impulsada per l’individu. Per tant és bo el treball en petits equips dia a dia dins l’organització.
Tres conceptes claus per qualsevol empresa que vulgui sobreviure en el mercat actual. Tot i semblar independents la següent presentació mostra una relació prou interessant i per sobre de tot una visió de futur de com han d’afrontar les empreses aquests aspectes.
Joaquim Vilà al VII Bussiness Global Conference
Les exposicions de MoMa mostren el resultat de combinar disseny i ciència. El seu nom és “The Elastic Mind”, i el vídeo és de Paola Antonelli. La web de MoMa mostra més de 300 projectes, on podrem navegar d’una forma particular, on ens mostra les relacions entre les diferents categories o tipus de projectes a través d’un graf. Tot i que inicialment pot semblar-nos estrany, després d’una estona podem veure la seva utilitat donat el dens contingut de la pàgina.
Et s'il suffisait de changer de fenêtres ou de placer des miroirs dans les déserts pour sortir de l'ornière ? Hommes politiques, investisseurs et entrepreneurs misent sur l'innovation, seul remède anticrise selon eux. Voici dix idées auxquelles ils croient pour relancer l'économie.
1- Gratacels, més de 900 edificis estan en construcció.
2- La font de la joventut. Cercar medicaments antioxidants.
3- Pantalles flexibles que simulen un paper.
4- LED, a BCN tenim un referent amb la torre Agbar
5- Finestres d’alta tecnologia, estalvi energètic.
6- Nova generació de jocs, com la wii.
7- Concentració energia solar, segons Gerhard Knies, amb un 1% de la superfície dels deserts del planeta es podria produir l’energia que consumiria tot el planeta.
8- El cotxe de lliure servei, imitació del model d’ús de bicicletes tant popular a ciutats com BCN i Paris.
9- Els camions híbrids, aplicant tecnologia ja disponible en altres vehicles.
10- Les píndoles intel•ligents, navegar per dins el nostre cos per saber que passa i que s’hi pot fer.
Segons Le Figaro, sinó tenim idees per sortir de la crisi algun d'aquests àmbits ens pot ajudar.
El brainstorming està considerada com una tècnica molt efectiva de creativitat. Però s’han detectat factors que poden provocar que el brainstorming perdi efectivitat, com pot ser que els integrants del grup estiguin bloquejats per expressar lliurement les seves emocions i idees. Per això es fa necessari usar estratègies que minimitzin aquest estats de bloqueig. Presentem tres d’aquestes estratègies que m’han semblat interessants.
Brainwriting: Aquesta tècnica va ser proposada per Horst Geschka del Batelle Institute. Els integrants del grup, entre 5 i 8 persones, es senten al voltant d’una taula amb un llapis i un bloc de notes.
1- El líder del grup presenta el problema i escriu l’enunciat en un lloc visible per tots els integrants del grup. Tot seguit es discuteix sobre el problema plantejat per tal d’assegurar que tothom el ha entès .
2- Cada integrant del grup escriu quatre idees en una fulla de paper i les empilen capgirades al centre de la taula.
3- Els participants desempilen un paper i afegeixen idees o comentaris.
4- Sempre que es vulgui, es pot tornar a empilar la fulla amb la que han estat treballant, tot seguit, es repeteix el pas 3.
5- En qualsevol moment un integrant del grup és lliure per afegir una nova fulla a la pila.
6- Després de 20’-30’ el procés finalitza i es recullen les fulles d’idees per avaluar-les.
Aquesta tècnica funciona bé en grups de gent que no es coneixen, genera forces alternatives, permet la critica constructiva i construir sobre alternatives, facilita la discussió d’alternatives i finalment permet que surtin alternatives esbojarrades que podrien funcionar.
Cercle d’idees: Aquesta tècnica és una variant del brainwriting, que es pot fer servir si el grup no està ubicat en un mateix lloc físic.
Les idees s’escriuen i envien als membres del grup que les usen com a trampolí per generar altres idees i aquest les tornen a reenviar al grup. És pot usar el correu electrònic com a mitjà per fer circular les idees.
Mètode 635: Aquest mètode va ser ideat per Warfield i aparentment és més simple i fàcil de controlar que el Brainstorming, tot i que és igual d’efeicaç. El mètode consisteix en un grup de sis persones reunides al voltant d’una taula. Es dóna informació del problema i es dóna com a material de treball una fulla en blanc. Els integrants del grup tenen 5’ per escriure tres idees, breus i concises. Una vegada exhaurit el temps, es passa el full al company del costat i es repeteix el procés d’escriure tres idees en cinc minuts.
Una vegada completat el cicle de sis intervencions, disposarem de divuit idees a cada fulla, el que vol dir 108 idees en 30’. El següent pas és analitzar, filtrar, fusionar...
Peter Druker deia que l’únic que hi ha permanent és el canvi, i en un context de canvi, l’únic actiu vàlid és aquell que serveix per adaptar-se. El coneixement és un dels pocs recursos d’èxit sostenible en qualsevol organització. Aquest recurs apareix com a resultat d’un procés iteratiu: L’aprenentatge.
L’aprenentatge és un producte social, el coneixement és social i té possibilitats sinèrgiques, per tant el seu valor augmenta si és compartit, enriquit i desenvolupat més enllà del propi individu. A més, el coneixement col•lectiu és un complement necessari al individu. Donat que existeixen problemes en els que cal la integració de coneixements individuals i el coneixement col•lectiu implica que els membres d’una organització, que el comparteixen, actuaran amb criteris iguals i això el converteix en previsible. D’acord amb això, si l’aprenentatge és el resultat d’experiències personals i de processos d’interaccions entre individus, aquest tindria que ser entès en relació al context cultural i social en el que aquestes interaccions i experiències tenen lloc, això és, amb relació a les comunitats de pràctiques.
Wenger, McDermott i Zinder defineixen les comunitats de pràctica com a grups d’individus que comparteixen una preocupació, un conjunt de problemes sota perspectives similars o un interès comú sobre un tema concret, i que a través de la comunicació entre els seus membres, comparteixen i generen un coneixement de grupal. Per tant, la pertinença a una comunitat de pràctica implica l’existència de models mentals compartits pels seus membres. Les decisions dels membres del grup són poc formalitzades i tenen origen en la seva pròpia tradició. Aquestes comunitats permeten que les idees aflorin del grup i que les persones treballin juntes més efectivament. És crea un entorn informal que ofereix als seus membres un recolzament i una estabilitat necessària per trobar noves vies d’actuació, assumeixin riscos i tinguin iniciativa. En una comunitat de pràctica es produeix la creació de coneixement, innovació i aprenentatge mentre es treballa en la pràctica diària. Les associacions de professionals o grups de desenvolupadors de programari són exemples de comunitats de pràctica.
Molts autors consideren que l’eficiència d’una comunitat depèn de l’existència d’un entorn que promogui la confiança, el compromís, la creativitat i la innovació. Per tant cal un clima organitzatiu obert a la producció i aplicació de noves idees, a la iniciativa, la col•laboració, i l’establiment de relacions de qualitat que fomenti que els individus comparteixin la seva informació més enllà dels canons formals. Es fa incís en l’aprenentatge informal, en oposició a un aprenentatge més formal.
Els seus objectius depenen del interès dels seus membres en un determinat tema. Els seus membres s’ajuden entre ells sense intermediaris, les tasques són delegades sense escepticismes, els processos de control són moderats i els membres senten que poden comunicar el seus punts de vista o intuïcions a través del diàleg i la cooperació. S’avaluen a si mateixos i ho fan en termes de satisfacció.
A la natura podem trobar un paral•lelisme de comunitats de pràctica. El fet que els arbres que estan sols creixin poc mentre que si estan agrupats competeixen entre ells per la llum, i en aquesta competència creixen tots.
L’aprenentatge és un producte social, el coneixement és social i té possibilitats sinèrgiques, per tant el seu valor augmenta si és compartit, enriquit i desenvolupat més enllà del propi individu. A més, el coneixement col•lectiu és un complement necessari al individu. Donat que existeixen problemes en els que cal la integració de coneixements individuals i el coneixement col•lectiu implica que els membres d’una organització, que el comparteixen, actuaran amb criteris iguals i això el converteix en previsible. D’acord amb això, si l’aprenentatge és el resultat d’experiències personals i de processos d’interaccions entre individus, aquest tindria que ser entès en relació al context cultural i social en el que aquestes interaccions i experiències tenen lloc, això és, amb relació a les comunitats de pràctiques.
Wenger, McDermott i Zinder defineixen les comunitats de pràctica com a grups d’individus que comparteixen una preocupació, un conjunt de problemes sota perspectives similars o un interès comú sobre un tema concret, i que a través de la comunicació entre els seus membres, comparteixen i generen un coneixement de grupal. Per tant, la pertinença a una comunitat de pràctica implica l’existència de models mentals compartits pels seus membres. Les decisions dels membres del grup són poc formalitzades i tenen origen en la seva pròpia tradició. Aquestes comunitats permeten que les idees aflorin del grup i que les persones treballin juntes més efectivament. És crea un entorn informal que ofereix als seus membres un recolzament i una estabilitat necessària per trobar noves vies d’actuació, assumeixin riscos i tinguin iniciativa. En una comunitat de pràctica es produeix la creació de coneixement, innovació i aprenentatge mentre es treballa en la pràctica diària. Les associacions de professionals o grups de desenvolupadors de programari són exemples de comunitats de pràctica.
Molts autors consideren que l’eficiència d’una comunitat depèn de l’existència d’un entorn que promogui la confiança, el compromís, la creativitat i la innovació. Per tant cal un clima organitzatiu obert a la producció i aplicació de noves idees, a la iniciativa, la col•laboració, i l’establiment de relacions de qualitat que fomenti que els individus comparteixin la seva informació més enllà dels canons formals. Es fa incís en l’aprenentatge informal, en oposició a un aprenentatge més formal.
Els seus objectius depenen del interès dels seus membres en un determinat tema. Els seus membres s’ajuden entre ells sense intermediaris, les tasques són delegades sense escepticismes, els processos de control són moderats i els membres senten que poden comunicar el seus punts de vista o intuïcions a través del diàleg i la cooperació. S’avaluen a si mateixos i ho fan en termes de satisfacció.
A la natura podem trobar un paral•lelisme de comunitats de pràctica. El fet que els arbres que estan sols creixin poc mentre que si estan agrupats competeixen entre ells per la llum, i en aquesta competència creixen tots.
- Liderar és en gran mesura, servir. És un catalitzador del que fan els que el segueixen.
- Hi ha dos tipus de professionals, els que intenten construir el seu futur i els que només es queixen. Fer o queixar-se, és difícil compaginar ambdues coses.
- Hi ha gent que sempre ve amb problemes i altres que aporten solucions, però ho podem corregir. Un bon líder ho detecta i ajuda al canvi.
- Quant tenim la sensació que no cal seguir aprenent entrem a la decadència. El que ha perdut la curiositat deixa de viure plenament.
- Quant comença a molestar el fet d’escoltar, ha començat la decadència arrogant. Escoltar en principi és una forma d’aprendre.
- Ningú ha dit que fos fàcil, l’esforç és un valor de creixement. La innovació és fonamental i requereix tanta o més disciplina que la creativitat
- Els fracassats existeixen. Davant els fracassos és aprendre i aixecar-se.
- El respecte és una gran inversió. Delegar és una inversió que requereix temps. La confiança és fruit de la inversió. L’equip com multiplicador de capacitats dels seus membres sense que aquests perdin la seva individualitat.
- És important el que fem, el que diguem és un adornament. És tant dolen “fer i no dir-ho” com “dir i no fer-ho”, tot i que el millor és “fer-ho i dir-ho”.
- Hem d’aprendre de tothom.
Biomimètica (del ‘bios’ vol dir vida, i ‘mimetica’, vol dir imitar) és una disciplina que cerca solucions sostenibles emulant o copiant la natura, com per exemple les plaques solars inspirades en les fulles, vacunes que no necessiten refrigeració inspirades pirades en la planta de la resurrecció africana, o superfícies lliures de fricció que imiten la pell d’un llangardaix de la península aràbiga. El centre de la idea és la natura, imaginativa per necessitat, ha resolt molts dels problemes als que ens hem enfrontat com l’energia, la producció d’aliments, el control climàtic, el transport i molts més.
Animals, plantes i microbis són consumats enginyers. Ells han trobat què funciona, què és més apropiat, i el més important, que sigui perdurable a la terra. En lloc de cultivar organismes, o ensinistrar-los per aconseguir un benefici per nosaltres, la biomimètica difereix d’altres aproximacions biològiques consultant organismes i ecosistemes per trobar nous dissenys i innovacions. Aquesta aproximació obre un nou domini en el que poden contribuir no només a innovar en dissenys i solucions als nostres problemes sinó també despertar interès per conservar la biodiversitat en el món que té molt per ensenyar-nos.
Concretament emular el do de la natura vol dir veure i avaluar el món de la natura de manera diferent. En biomimetica, mirem la natura com un model, un mentor una mesura.
Model: La biomimètica és una nova ciència que estudia el model de la natura i imita les seves formes, processos, sistemes, i estratègies per resoldre els problemes de la humanitat.
Mentor: La biomimètica és un nou camí de veure i valorar la natura. Ens introdueix en una era basada no en el que en podem treure, sinó que em podem aprendre.
Mesura: La biomimètica fa servir un estàndard ecològic per jutjar la sostenibilitat de les nostres innovacions. Després de 3.8 bilions d’anys d’evolució, la natura ha après que funciona i què és perdurable.
Animals, plantes i microbis són consumats enginyers. Ells han trobat què funciona, què és més apropiat, i el més important, que sigui perdurable a la terra. En lloc de cultivar organismes, o ensinistrar-los per aconseguir un benefici per nosaltres, la biomimètica difereix d’altres aproximacions biològiques consultant organismes i ecosistemes per trobar nous dissenys i innovacions. Aquesta aproximació obre un nou domini en el que poden contribuir no només a innovar en dissenys i solucions als nostres problemes sinó també despertar interès per conservar la biodiversitat en el món que té molt per ensenyar-nos.
Concretament emular el do de la natura vol dir veure i avaluar el món de la natura de manera diferent. En biomimetica, mirem la natura com un model, un mentor una mesura.
Model: La biomimètica és una nova ciència que estudia el model de la natura i imita les seves formes, processos, sistemes, i estratègies per resoldre els problemes de la humanitat.
Mentor: La biomimètica és un nou camí de veure i valorar la natura. Ens introdueix en una era basada no en el que en podem treure, sinó que em podem aprendre.
Mesura: La biomimètica fa servir un estàndard ecològic per jutjar la sostenibilitat de les nostres innovacions. Després de 3.8 bilions d’anys d’evolució, la natura ha après que funciona i què és perdurable.
Redes 2.0-Innovar copiando la naturaleza
L’estimulació per imatges és una tècnica molt coneguda que es fa servir per generar idees més enllà de les que podem obtenir amb el brainstorming. Els membres d’un grup observaran un conjunt d’imatges seleccionades i relacionaran la informació recollida de la imatge amb el problema a resoldre, que també es pot atacar usant brainstorming.
Backspace desa a la nostra disposició una sèrie de curts dissenyats per Stepheb Watkins per provocar la imaginació.
Processing és una eina open source per la gent que vol programar-se les seves pròpies imatges, animavions i iteracions. Aquí podeu trobar uns exemples del que podem arribar a fer.Vaig a provar-ho!!!
Backspace desa a la nostra disposició una sèrie de curts dissenyats per Stepheb Watkins per provocar la imaginació.
Processing és una eina open source per la gent que vol programar-se les seves pròpies imatges, animavions i iteracions. Aquí podeu trobar uns exemples del que podem arribar a fer.Vaig a provar-ho!!!
Colours from Charlie McCarthy on Vimeo.
Via Create Digital Motion
Innovar s’ha convertit en l’ull d’una espiral que no podem evitar. Estem patint els efectes col•laterals dels models de producció i consum engegats en el segle passat. Els gurús del management, liderats per en Gary Hamel, fa temps que adverteixen que hem superat el punt d’inflexió i que cal reorientar i explorar nous camps. Innovar és una activitat pròpia de la vida que ens ha permès evolucionar. Però actualment, innovar requereix canviar el model mental que està darrera de com ens enfrontem a la vida. Comparteixo un vídeo titulat “La història de les coses”, on Annie Leonard ens parla sobre la insostenibilitat dels models de producció i consum actuals.
Les eines creatives són mètodes que permeten l’entrenament creatiu. Impliquen determinades accions que generalment són més importants que la tècnica en sí mateixa i que serveixen com estímul. Usar aquestes tècniques no garanteixen l’èxit, només serveixen per arribar a certs objectius que es suposen pròxims a la creativitat. Per un costat ens permeten seguir un ordre per assolir un objectiu desitjat i per altra banda ens ajuden a desmuntar els camins del pensament vertical. Tot seguit fem un breu repàs d’algunes d’aquestes tècniques.
Brainstorming: Mètode de generació d’idees en grup. La metodologia consisteix en generar idees, generalment per escrit, numerar-les i classificar-les en l’ordre cronològic que han aparegut. Tot seguit es puntuen les idees segons condicions o requeriments bàsics prèviament acordats. Les consignes a seguir són: generar el major nombre d’idees possibles sense incidir en la seva creativitat, no criticar les idees, lliure imaginació (no cal que siguin realistes), es permet la utilització i transformació de les idees dels altres.
Ús d’analogies: Es tracta d’aplicar a un objecte, concepte o situació que volem modificar la lògica o característiques d’un altre objecte diferent. La metodologia consisteix en tornar conegut el desconegut i desconegut el conegut. Això s’aconsegueix per mitjà de quatre mecanismes analògics:
1- Analogia directa: es comparen directament dos fets, productes o situacions com per exemple comparar un mòbil amb una taula de windsurf.
2- Analogia personal: es descriu el fet o problema en primera persona, entrem a formar part del problema.
3- Analogia simbòlica: intentem descriure el problema amb una imatge global que ens permeti veure’l des d’un altre punt de vista.
4- Analogia fantàstica: es trasllada el problema a un món ideal, sense restriccions, per després tornar al món real.
Les consignes a seguir són: fer familiar el que ens és estrany, fer estrany el que ens és familiar, relacionar la lògica de dos objectes, conceptes o situacions totalment diferents.
Verbs manipuladors: Apliquem certs verbs a cada idea obtinguda per mitjà d’una altra tècnica. Alguns d’aquets verbs poden ser “engrandir”, “usar de manera diferent”, “adaptar”, “substituir”, “invertir”, “reestructurar”, etc.
Prospectiva: Inventem un futur desitjable i es contrasta amb el present per determinar un pla d’acció per assolir el futur desitjat.
Anàlisi de categories: Intentem classificar les idees ja obtingudes, en diferents categories i després s’analitza cada una en particular per generar noves idees.
Mètode del profà: Consisteix en incloure en el grup que realitza el brainstorming un participant totalment aliè al tema perquè generi punts de vista diferents.
Biònica: Permet, observant alguns gins de la natura, imitar-les i aplicar-les imaginativament a productes o problemes.
Fish pool: És una forma especial del brainstorming que requereix dos grups. Mentre un genera idees, és observat per l’altre grup sense intervenir i al revés, el que possibilita la retroalimentació entre ells.
Brainsailing: Segueix la metodologia del brainstorming però difereix en la quantitat d’idees, que és menor. Es centra en explorar les propostes que suggereixen algun tipus de model diferent al convencional. Intercala moment de convergència quant és necessari seleccionar un enfocament determinal.
Tècnica de Gordon: En aquesta tècnica només el líder del grup coneix la naturalesa exacta del problema per evitar arribar massa aviat a una solució.
Phillips 66: Utilitza grups grans dividits en grups més petits, de 5 a 6 persones. Cada subgrup condueix les seves sessions al mateix temps, atacant el mateix problema, i se selecciona les millor idees que es presentaran als altres grups per la seva
Brainstorming: Mètode de generació d’idees en grup. La metodologia consisteix en generar idees, generalment per escrit, numerar-les i classificar-les en l’ordre cronològic que han aparegut. Tot seguit es puntuen les idees segons condicions o requeriments bàsics prèviament acordats. Les consignes a seguir són: generar el major nombre d’idees possibles sense incidir en la seva creativitat, no criticar les idees, lliure imaginació (no cal que siguin realistes), es permet la utilització i transformació de les idees dels altres.
Ús d’analogies: Es tracta d’aplicar a un objecte, concepte o situació que volem modificar la lògica o característiques d’un altre objecte diferent. La metodologia consisteix en tornar conegut el desconegut i desconegut el conegut. Això s’aconsegueix per mitjà de quatre mecanismes analògics:
1- Analogia directa: es comparen directament dos fets, productes o situacions com per exemple comparar un mòbil amb una taula de windsurf.
2- Analogia personal: es descriu el fet o problema en primera persona, entrem a formar part del problema.
3- Analogia simbòlica: intentem descriure el problema amb una imatge global que ens permeti veure’l des d’un altre punt de vista.
4- Analogia fantàstica: es trasllada el problema a un món ideal, sense restriccions, per després tornar al món real.
Les consignes a seguir són: fer familiar el que ens és estrany, fer estrany el que ens és familiar, relacionar la lògica de dos objectes, conceptes o situacions totalment diferents.
Verbs manipuladors: Apliquem certs verbs a cada idea obtinguda per mitjà d’una altra tècnica. Alguns d’aquets verbs poden ser “engrandir”, “usar de manera diferent”, “adaptar”, “substituir”, “invertir”, “reestructurar”, etc.
Prospectiva: Inventem un futur desitjable i es contrasta amb el present per determinar un pla d’acció per assolir el futur desitjat.
Anàlisi de categories: Intentem classificar les idees ja obtingudes, en diferents categories i després s’analitza cada una en particular per generar noves idees.
Mètode del profà: Consisteix en incloure en el grup que realitza el brainstorming un participant totalment aliè al tema perquè generi punts de vista diferents.
Biònica: Permet, observant alguns gins de la natura, imitar-les i aplicar-les imaginativament a productes o problemes.
Fish pool: És una forma especial del brainstorming que requereix dos grups. Mentre un genera idees, és observat per l’altre grup sense intervenir i al revés, el que possibilita la retroalimentació entre ells.
Brainsailing: Segueix la metodologia del brainstorming però difereix en la quantitat d’idees, que és menor. Es centra en explorar les propostes que suggereixen algun tipus de model diferent al convencional. Intercala moment de convergència quant és necessari seleccionar un enfocament determinal.
Tècnica de Gordon: En aquesta tècnica només el líder del grup coneix la naturalesa exacta del problema per evitar arribar massa aviat a una solució.
Phillips 66: Utilitza grups grans dividits en grups més petits, de 5 a 6 persones. Cada subgrup condueix les seves sessions al mateix temps, atacant el mateix problema, i se selecciona les millor idees que es presentaran als altres grups per la seva
L’exigència del context competitiu ens porta a desenvolupar idees a través de la utilització d’eines conegudes. En fem prou d’aquestes eines habituals per afrontar reptes rutinaris. Però els canvis en les necessitats del mercat, en les tecnologies o en el context poden deixar obsoletes les eines i rutines habituals. El problema és abocar-se a l’acció i cercar l’eficiència en l’ús d’eines que ja existeixen. Es dir, estem jugant a perdre. L’expert en creativitat, Edward de Bono explica que els sistemes, com la ment i els equips, tendeixen a auto organitzar-se. Tenim la tendència a usar les mateixes eines per a contextos aparentment semblants i no ens adonem que estem usant una metodologies obsoletes, estem jugant a perdre.
Jugar a guanyar exigeix anar més enllà de l’eficiència tècnica i operativa, amb el que obtindrem claredat sobre els objectius i el camí a seguir per assolir-los. Jugar a guanyar demana l’habilitat per adequar les respostes al cas en concret, modificant els patrons habituals. Però com fer-ho?. Segons de Bono l’ús de tècniques del pensament creatiu o lateral ens permet identificar els patrons habituals arrelats al nostre pensament i generar opcions innovadores.
Les tècniques del pensament creatiu són nombroses i tenen diferents variants. Entre les més conegudes trobem el Brainstorming, la sinèctica de W.Gordon que usa analogies i metàfores de forma sistemàtica per canviar el marc de referència en el que es persegueix la solució al problema, l’extrapolació de solucions confeccionades en altres àmbits per satisfer necessitats semblants i la descomposició de l’objecte o procés per recombinar les parts de manera més innovadora. Tanmateix totes les tècniques comparteixen, entre altres, tres principis centrals:
1- Identificar patrons demana una reflexió no només sobre el nostre comportament sinó també sobre les suposicions que guien aquest comportament.
2- Separar l’avaluació lògica de la generació d’idees.
3- La consigna implícita en les tècniques de pensament creatiu consisteix en introduir intencionadament un element disruptiu en termes de la lògica tradicional.
En definitiva, l’acte disruptiu té un moment que genera la sensació d’estar proposat quelcom il•lògic. Aquest és el moment que ens permet trencar esquemes i patrons preconcebuts.
Quant ja hem generat una solució creativa i útil, aquesta ens resulta tant evident i lògica com qualsevol solució tradicional. Aquesta nova idea implica la creació d’un nou patró.
Joost Van Nispen és un gurú del marketing relacional, iteratiu i directa. Actualment és el president de l’institiut del comerç electrònic i marketing directa. Membre de la junta directiva de la federació espanyola del comerç electrònic i marketing directa (FECEMD). Aquest vídeo és la seva intervenció a EUROECOM 08, organitzada per ACC10, amb el títol “Claus per obtenir l’èxit en els nous mercats interactius, socials i multicanal.
Personalment m’ha agradat molt poder gaudir d’aquesta intervenció, veure cap on anem i amb quina facilitat els gurus del marketing són capaços d’interpretar i donar a la societat allò que demana, encara que sigui de manera subjacent.
Les idees generals de la seva ponència són:
El vell màrqueting ja no serveix perquè els clients ja no són com eren. Ara estan més connectats, estan sempre localitzables i en constant moviment. A més, volen participar i dialogar amb altres clients, convertir-se en cocreadors de la marca. Exigeixen ofertes a la seva mida i respostes immediates. Reclamen transparència i honestedat. En definitiva, ja no volen el ‘cafè per a tots’.
Cada cop hi ha menys pure players. La integració de mitjans i canals aconsegueix efectes de sinergia superiors als possibles efectes de canibalisme.
Les xarxes socials tenen un paper cada cop més important. Els nous líders d’opinió formen part de la vostra xarxa de contactes. Les experiències són l’eix del nou màrqueting. Anem cap a una personalització massiva (mass customization) dels productes.
El màrqueting, la comunicació i la venda tornen a ser directes, relacionals i participatius. Un dia, la fabricació també ho tornarà a ser. De fet, ja s’està experimentant amb la creació individual de productes a distància
Avui he respost a un correu on em demanàvem com sindicar-se. Al cap d’una estona he contestat amb un enllaç a una pàgina on s’explica amb detall com s’ha de fer. M’ha tornat a fer arribar un correu agraint la informació, però m’ha comentat que no tenia temps per llegir-s’ho. Això m’ha fet recordar un vídeo que vaig veure de John Maeda.
Maeda treballa en la recerca de la simplicitat, en trobar camins per simplificar la vida de la gent. Tots ens hem tingut que enfrontar a un nou manual d’instruccions. És aleshores quant es fa necessari la simplicitat i apostar per allò que és útil. La simplicitat és un dels valors més preuats pels usuaris i consumidors. La simplicitat pretén ser un mode d’estar en un món oposat a la confusió i el soroll. Simple no vol dir pobre. És simple aquell disseny, aquella interfície, aquella forma de comunicar-se nascuda de la necessitat i en la que tot té un sentit. Maeda va escriure al 2006 “Las Leyes de la Simpliciada”, un llibre on planteja com afavorir la simplicitat en el disseny, la tecnologia, els negocis i la vida. En el llibre es proposen 10 lleis i 3 claus:
Reduir: La manera més senzilla d’assolir la simplicitat es mitjançant la reducció raonada.
Organitzar: L’organització permet que un sistema complex sembli més senzill.
Temps: L’estalvi del temps simplifica les coses.
Aprenentatge: El coneixement ho simplifica tot.
Diferències: La simplicitat i la complexitat es necessiten entre sí.
Context: El que es troba en el límit de la simplicitat també és rellevant.
Emoció: És preferible que hi hagi més emocions a que n’hi hagi menys.
Confiances: Confiem en la simplicitat.
Fracàs: En alguns casos es possible no assolir mai la simplicitat.
Única: La simplicitat consisteix en treure allò que és obvi i afegir-hi el que és específic.
Clau 1: Lluny: Més aparenta esser menys, simplement allunyant-nos molt.
Clau 2: Obrir: Ser oberts simplifica la complexitat.
Clau 3: Energia: Usar-ne menys, guanya més.
El Dr. Edward de Bono és un maltès que està considerat per molts com la màxima autoritat internacional en el pensament creatiu i l’ensenyament d’habilitats de pensament. E. De Bono és el creador del concepte de pensament lateral, idea que va revolucionar el món de la docència i el management fa 30 anys i usat encara avui dia.
The six thinking hats és una de les eines creatives més conegudes alhora de plantejar un procés creatiu o de resolució de problemes. La tècnica pretén sistematitzar els possibles enfocaments d’una qüestió, es dir, representa sis modes diferents d’afrontar un problema. La idea és segmentar el pensament , en sis estats, per poder obtenir el màxim de cada estil de pensament i així eliminar les possibles interferències que puguin sortir.
El barret blanc representa fets i xifres, neutral i objectiu, no hi ha interpretacions ni opinions. El barret vermell representa els sentiments, les emocions i intuicions i no cal justificar res. El barret negre representa el pensament lògic, mostra els errors de pensament, de procés. És un intent objectiu d'indicar el perquè un projecte o una idea tindà dificultats o no funcionarà. Generalment és el rol més fàcil d'úsar ja que no comporta cap risc. El barret groc representa el pensament constructiu, cercar el valor i benefici. Va des de la lògica fins els somnis i esperances. És un cercador d'oportunitats. Té per objectiu l'operativitat i fer que les coses passin.El barret verd és el pensament creatiu, el que cerca alternatives. Intenta anar més enllà del conegut. En aquest rol cal usar tècniques creatives i en especial el pensament lateral.
Finalment el barret blau és el que focalitza l’objectiu, condueix, fa complir les regles i treu les conclusions.
Crec que és una eina molt interessant per usar alhora d’ordenar processos creatius i de resolució de problemes, donat que permet ordenar i sistematitzar el procés i per una altra banda garantir que cobrim els aspectes més rellevants de la qüestió.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)