Ment a ment

El nostre egocentrisme fa que veiem la vida des d’un punt de vista acotat..... simbòlicament dira [] que no és [) o (). Conseqüències? doncs que no ens entenem amb el que tenim al costat, tenim alguns punts en comú o ho fem veure, per mantenir una estabilitat. M’ha agradat el vídeo donat que expressa com es la vida per diferents rols de persones....

Estem en una etapa de transició cultural, entre la perdurabilitat i el canvi permanent, a tots nivells. Abans quant hom aterrava aquest món ja tenia fet un mapa de ruta de la seva vida, que tenia que fer i quant. Una visió d’ecosistema minimalista. Aquesta estructuració temporal porta inherentment una temporalització estricte. Períodes per estudiar, enamorar-se i desenamorar-se, comprar un pis, tenir fills, plorar, ballar, crear, somiar, trobar el lloc de treball per tota la vida, fer-se ric,...etc, tot ben especificat. Com si la societat hagués fet una extrapolació de la simbologia matemàtica per no deixar cabuda a l’ambigüitat.

Per sort evolucionem i creixem en un altre sentit, tot i que respecto als que viuen feliços dins el seu cub de vidre immutables al que passa al seu entorn. Evolucionem al dinamisme, al canvi permanent, a la continua adaptació, a aprendre a aprehendre, a desaprendre, a acumular experiències, a sociabilitzar-nos, a compartir, a treballar per projectes en diferents empreses, a adquirir noves capacitats, a viatjar, a treballar en un entorn multicultural, a no tenir res en propietat, a no tenir res a perdre, a equivocar-nos i aprendre dels errors,......
Tanmateix encara tenim valors inculcats, pels nostres progenitors i per la mateixa societat, que de tant en tant brollen amb prou força com per frenar-nos momentàniament d’aquesta evolució trepidant, cada vegada menys, però estan allà.

Evolucionar o morir, no hi ha més.

El vídeo mostra moments intranscendents. Per si sols ens passen inadvertits sense un valor aparent però en conjunt hi veig un valor excepcional. Crec que al·ludim el què és simple en front del complex. Diria que la complexitat apareix com un conjunt de simplicitats inal·ludibles. M’encanta…

Algunes frases d’Albert Einstein sobre la crisi.

"No pretendamos que las cosas cambien si seguimos haciendo lo mismo. La crisis es la mejor bendición que puede sucederle a personas y países porque la crisis trae progresos. La creatividad nace de la angustia como el día nace de la noche oscura. Es en la crisis que nace la inventiva, los descubrimientos y las grandes estrategias. Quien supera la crisis se supera sí mismo sin quedar "superado". Quien atribuye a la crisis sus fracasos y penurias, violenta su propio talento y respeta más a los problemas que a las soluciones.

La verdadera crisis es la crisis de la incompetencia. El inconveniente de las personas y los países es la pereza para encontrar las salidas y soluciones. Sin crisis no hay desafíos, sin desafíos la vida es una rutina, una lenta agonía. Sin crisis no hay méritos. Es en la crisis donde aflora lo mejor de cada uno, porque sin crisis todo viento es caricia.

Hablar de crisis es promoverla, y callar en la crisis es exaltar el conformismo. En vez de esto trabajemos duro. Acabemos de una vez con la única crisis amenazadora que es la tragedia de no querer luchar por superarla"

Un fil vermell invisible uneix aquells que estan predestinats a trovar-se, a pesar del temps, el lloc o les circunstàncies. El fil pot estirar-se o arronsar-se i embolicar-se, però el fil mai podrà trencar-se.

En el vídeo podem veure com ha evolucionat el mòbil des de l’any 1985 fins avui, i acaba amb algunes possibles intuïcions sobre el seu futur. Teemu Arina especula amb el concepte de terminal mòbil capaç d’interactuar amb l’entorn i capturar característiques del context que l’envolta, interactuant amb un núvol dinàmic de continguts oberts.

But what I know for sure, it’s going to combine cloud computing, augmented reality and the internet of things in a meaningful way.

Un terminal que combina conceptes com could computing, la realitat augmentada i la Internet de les coses d’una manera natural i plena de sentit.

PC vs MAC és una visió transformer. Està prou bé però certament li falta una pantalla blava.