Ment a ment

Posar qüestions polítiques en forma d’art no és quelcom fàcil. He trobat un assaig sobre consum de com la vivenda ha arribat a proporcions absurdes. EL propòsit de la composició és simplificar el text i crec que ho aconsegueixen.

Llibre dedicat a l’anàlisi de sistemes aplicats al management, és una lectura casi obligatòria per qui treballa en equip, els gestiona o dirigeix una empresa. Tot i que conté exemples centrats en les organitzacions, també inclou exemples de la vida quotidiana. Fins i tot hi ha un apartat on l’autor ens parla de la conciliació de la vida professional i la familiar, comentat l’aplicació de l’anàlisi de sistemes per nens.
El sistema empresarial és molt més complexa i ineficient del que les teories clàssiques en gestió empresarial plantegen. Es per això que Senge proposa un canvi de visió cap el pensament sistemàtic. Alguns dels motius que l’autor ho argumenta són:
• L’estructura del propi sistema influeix en la conducta
• L’estructura dels sistemes humans és sotil
• L’equilibri del sistema, anomenat punt d’apalancament, es descobreix aplicant noves formes de pensar

Després d’aquests motius l’autor enumera una sèrie de lleis del pensament sistemàtic:

• Els problemes d’avui deriven de les solucions d’ahir
• Com més es pressiona, més pressiona el sistema, es dir forçar la situació té un efecte rebot
• La conducta millora abans d’empitjorar: com les bombetes que abans de fondre’s, fan més llum.
• El camí fàcil ens porta al mateix lloc.
• La cura pot ser pitjor que la malaltia.
• El més ràpid és el més lent
• En els sistemes, la causa i l’efecte no estan pròxims en l’espai ni en el temps.
• Els petits canvis poden donar millors resultats, però les raons de major apalancament (punts d’equilibri del sistema) tot sovint no són obvis.
• Es poden obtenir dos fites aparentment contradictòries
• Dividir un elefant per la meitat no genera dos elefants
• No hi ha culpa

El llibre es proposa com una història no oficial del lliure mercat i la seva implantació, per tot el planeta, des de fa uns 30 anys. Naomi Klein descriu com a polítiques econòmiques de shock l’aprofitar les crisis econòmiques, socials o polítiques, i les catàstrofes ambientals, per introduir reformes neoliberals que han portat a l’enderrocament del estat del benestar, o d’economies emergents com ho varen ser les dels països sudamericans en la dècade dels 70. Contràriament al que es creu (i es publica) normalment, el lliure mercat imposat per politiques conegudes com a neoliberals, no és una elecció lliure dels ciutadans de les democràcies.

Sobre la base d’una teoria de l’economista neoliberal Milton Friedman, que diu: “només una crisi real o percebuda produeix canvis verdaders”, aquesta filosofia de shock, i les politiques econòmiques que hi brollen, es denunciat per Klein.

Klein mostra com el neoliberalisme fa servir constantment la violència, el terrorisme contra els individus i la societat, i les formes que pot adoptar aquesta violència.

Podem trobar una crítica del llibre fet per la gent de Rebelion i la traducció d’un reportatge aquí.

"No hay forma de evitar el colapso total del crecimiento económico sustentado en la expansión crediticia. Lo único que se puede decidir es si la crisis estallará antes como resultado del abandono voluntario de continuar dicha expansión, o después al colapsarse el sistema monetario afectado"
Ludwig von Mises, "Human Action, A Treatise of Economics" Yale University Press, 1949
Via Lorena, gràcies.

Certament el marc actual demana un canvi de mentalitat. Recerca, obertura, decisió, flexibilitat, compromís i sobre tot acció. El canvi no és fàcil, hem de sortir d’una posició estàtica, que ha funcionant molt de temps, i passar a una posició més dinàmica, generant una nova inèrcia. En Xavier Marcet exposa 10 punts per iniciar un procés que porti a les empreses, amb metodologies conservadores, a una nova dimensió que les ajudi a sortir d’aquesta inèrcia viciada.

Tres característiques que distingeixen la nova economia:
És global, afavoreix quelcom intangible (idees, informació, i relacions), i finalment està fortament inter relacionada. Aquest tres atributs produeixen un nou tipus de mercat i societat, una que esta arrelada ubicuament a les xarxes socials.
Les xarxes han existit a cada economia. La diferència és que actualment la tecnologia permet una difusió més simple perquè penetrin profundament a les nostres vides i és converteixin en la metàfora central del nostre pensament i de com està organitzada la nostra economia.
Al llibre “New Rules for the New Economy, radical strategies for a connected word” podeu trobar les regles que regeixen aquesta economia i perquè hem d’estar receptius i pendents dels canvis que aportaran les xarxes socials. Serà el regal de l'amic invisible?.....