Ment a ment

Avui la tendència és fer-ho tot simple. El principi KISS, acrònim de “Keep it simple, Stupid!”, també te altres acrònims com “Keep it short and simple”, penso que és una paradoxa, viure en un món regit per les lleis del caos i voler-ho simplificar tot.
Els dissenyadors ho tenen clar, si no pots fer-ho simple la gent no ho entendrà i per tant, el que facis passarà desapercebut. Però em pregunto si fer-ho fàcil ajuda?, i en aquest cas, a què ajuda?. Per mi, la resposta no és gens trivial. Fer-ho fàcil pot comportar deixar de pensar i analitzar, quedar-nos amb la part més superficial de les coses, ha de ser així? i si ho ha de ser, perquè?.
Ara mateix em trobo en mig d’un problema de disseny i tinc que fer-ho fàcil. Amagar la complexitat i per extensió innovar. Doncs sí, simplificar és una de les claus de la innovació, això no ho dic jo, és de’n Peter Drucker.

“An innovation, to be effective, has to be simple and it has to be focused. It should do only one thing, otherwise it confuses. If it is not simple, it won’t work. Everything new runs into trouble; if complicated, it cannot be repaired or fixed. All effective innovations are breathtakingly simple. Indeed, the greatest praise an innovation can receive is for people to say: 'This is obvious. Why didn’t I think of it?”
Doncs res, ara toca simplificar, reduir les idees complexes en missatges simples. Gens fàcil i trivial.

Aquí deso les tres millors presentacions del 2009 a slideshare.

1er premi: Healthcare Napkins All por Dan Roam. Dan Roam, autor de "The Back of the Napkin" és fidel als principis que predica en el seu llibre i a la visualització d'idees complexes per mitjà de gràfics sencills.

2on premi: Sheltering Wings per Sarah Cullem. La presentació mostra números de manera diferent, visual i directa.

3er premi: Feels Bad On The Back per Mohamad Faried. La presentació més atractiva visualment, clara i neta.

Darrerament m’he llegit dues vegades el llibre “Pla de Vol” d’en Martí Gironell, en Josep Lagares i en Josep Tàpies. En el llibre és fa un paral·lelisme entre el record del món de caiguda lliure, 300-way, i l’empresa familiar. La primera lectura en va portar a veure similituds a nivell d’organització i plans estratègics que cal considerar. Aquesta primera lectura ja em va semblar apassionant i en va fer pensar que calia una segona lectura per copsar detalls que se’m podien haver passat per alt. La meva sorpresa va ser adonar-me, en la segona lectura, que també és un llibre de coaching. Em va semblar genial.
Ahir al vespre mirant la pel·lícula “Batman begins” vaig detectar tot un seguit de missatges de coaching i com no, m’he posat a buscar informació de coaching i cinema. Aquí deixo el que he trobat fins ara:
Equip: “Hoosiers: más que ídolos”, “Salvar al soldado Ryan” (grup i equip), “Ocean’s eleven” (coordinació), “La liga de los hombres extraordinarios” (poder expert), “Star Treck”, “Doce del patíbulo” (creació d’equips), “Espartaco” (formació d’equips i establiment de normes)
Estratègia: “A la caza del Octubre Rojo”
Gestió: “Recursos humanos”, “Ciudadano Kane” (feedback), “Quiz Show” (responsabilitat), “Piratas del Caribe” (comunicació)
Iniciativa: “Brubaker”
Intel·ligència emocional: “Erick Brockovich”, “K-Pax” (trencar paradigmes i estimulació de la curiositat)
Lideratge: “Billy Elliot”, “El padrino” (Líder carismàtic), “Matrix” (habilitats de líder), “Brave heart” (discurs de líder), “K-19” (lideratge), “JFK” (tenacitat)
Negociació: “El silencio de los corderos”, “Mejor…imposible” (Empatia)
Persuasió: “Doce hombres sin piedad”, “American Beauty” (negociació al canvi), “Naufrago” (focus proactiu), “Ladrones de risa” (adaptació al canvi)
Presa de decisions: “Apolo 13”, “V de Vendeta” (visualització), “La vida es bella” (resiliència)
Bé aquestes són algunes però n’hi han moltes més.
Us deixo un tall de “Sòcrates – El guerrero pacifico”

El nostre egocentrisme fa que veiem la vida des d’un punt de vista acotat..... simbòlicament dira [] que no és [) o (). Conseqüències? doncs que no ens entenem amb el que tenim al costat, tenim alguns punts en comú o ho fem veure, per mantenir una estabilitat. M’ha agradat el vídeo donat que expressa com es la vida per diferents rols de persones....

Un vídeo sensacional que explica el fenomen del "Social Media" en xifres. He trobat el vídeo, amb traduccions al castellà, a la pàgina d’en Carlos Velilla.

Estem en una etapa de transició cultural, entre la perdurabilitat i el canvi permanent, a tots nivells. Abans quant hom aterrava aquest món ja tenia fet un mapa de ruta de la seva vida, que tenia que fer i quant. Una visió d’ecosistema minimalista. Aquesta estructuració temporal porta inherentment una temporalització estricte. Períodes per estudiar, enamorar-se i desenamorar-se, comprar un pis, tenir fills, plorar, ballar, crear, somiar, trobar el lloc de treball per tota la vida, fer-se ric,...etc, tot ben especificat. Com si la societat hagués fet una extrapolació de la simbologia matemàtica per no deixar cabuda a l’ambigüitat.

Per sort evolucionem i creixem en un altre sentit, tot i que respecto als que viuen feliços dins el seu cub de vidre immutables al que passa al seu entorn. Evolucionem al dinamisme, al canvi permanent, a la continua adaptació, a aprendre a aprehendre, a desaprendre, a acumular experiències, a sociabilitzar-nos, a compartir, a treballar per projectes en diferents empreses, a adquirir noves capacitats, a viatjar, a treballar en un entorn multicultural, a no tenir res en propietat, a no tenir res a perdre, a equivocar-nos i aprendre dels errors,......
Tanmateix encara tenim valors inculcats, pels nostres progenitors i per la mateixa societat, que de tant en tant brollen amb prou força com per frenar-nos momentàniament d’aquesta evolució trepidant, cada vegada menys, però estan allà.

Evolucionar o morir, no hi ha més.

El vídeo mostra moments intranscendents. Per si sols ens passen inadvertits sense un valor aparent però en conjunt hi veig un valor excepcional. Crec que al·ludim el què és simple en front del complex. Diria que la complexitat apareix com un conjunt de simplicitats inal·ludibles. M’encanta…

Les entrevistes de treball busquen trobar el candidat ideal a un lloc de treball concret. Saber com som, quines capacitats tenim, quines són les nostres aspiracions, el nostre grau d’integració, etc. Ara bé, hom ha de trobar estratègies que li permetin ressaltar les seves capacitats i en cas contrari buscar quelcom que el posicioni en una posició favorable, com en el següent vídeo…

1. fer una cosa alhora
2. Conèixer el problema
3. Aprendre a escoltar
4. Aprendre a fer preguntes
5. Diferenciar el que té sentit del que no
6. Acceptar que el canvi és inevitable
7. Admetre l’error
8. Dir-ho de manera senzilla
9. Mantenir la calma
10. Somriure

Algunes frases d’Albert Einstein sobre la crisi.

"No pretendamos que las cosas cambien si seguimos haciendo lo mismo. La crisis es la mejor bendición que puede sucederle a personas y países porque la crisis trae progresos. La creatividad nace de la angustia como el día nace de la noche oscura. Es en la crisis que nace la inventiva, los descubrimientos y las grandes estrategias. Quien supera la crisis se supera sí mismo sin quedar "superado". Quien atribuye a la crisis sus fracasos y penurias, violenta su propio talento y respeta más a los problemas que a las soluciones.

La verdadera crisis es la crisis de la incompetencia. El inconveniente de las personas y los países es la pereza para encontrar las salidas y soluciones. Sin crisis no hay desafíos, sin desafíos la vida es una rutina, una lenta agonía. Sin crisis no hay méritos. Es en la crisis donde aflora lo mejor de cada uno, porque sin crisis todo viento es caricia.

Hablar de crisis es promoverla, y callar en la crisis es exaltar el conformismo. En vez de esto trabajemos duro. Acabemos de una vez con la única crisis amenazadora que es la tragedia de no querer luchar por superarla"

Una simple pregunta que ha portat a Richard St. John a realitzar 500 entrevistes en 7 anys per trobar una possible resposta. El vídeo de TED mostra en 3 minuts el resultat de la seva recerca

Deixeu-me explicar-vos una petita història. És d’un mestra japonès zen que va rebre un professor universitari que el va anar a visitar per preguntar-li sobre zen. Era obvi pel mestre zen que el professor estava tant interessat en aprendre sobre zen com ho estava per impressionar amb les seves opinions i coneixements. El mestre el va escoltar pacientment i, al final, va suggerir-li que prenguessin té. El mestre va omplir la tassa del seu convidat i després de que quedes plena va seguir abocant té a la tassa.
El professor va observar la tassa com anava vessava té, fins que no va poder més i li va dir al mestre, “mestre, la tassa està completament plena, no hi cap res més”.
“Com està la tassa, va dir el mestre, tu estàs ple de les teves pròpies opinions i especulacions. Com puc ensenyar-te zen sinó buides la teva tassa primer?”
Desaprendre és la oportunitat que tenen les persones d’aprendre temes o coses d’interès immediat, deixant de costat aquells continguts que no s’ajusten a la realitat del moment, no deixar del tot els coneixements, sinó contràriament ampliar el seu bagatge cultural amb temes de més importància o transcendència per la persona. (Leonel Vega Aguirre).
10 coses per desaprendre:
1) La formació per tenir un títol vs formació per tota la vida.
2) Un treball per tota la vida vs una continua construcció del perfil personal.
3) La informació com un bé escàs vs la necessitat de disposar de criteri davant la infoxicació.
4) La confusió de la innovació només amb tecnologia.
5) Entendre les xarxes socials com palanquejament per oportunitats vs entendre-les com a xarxes de negoci.
6) Manar + coneixement especialitzat vs lideratge + competències.
7) Entendre el treball com un horari de prostitució vs treball entès com un procés orientat a resultats.
8) Entendre el fracàs com una derrota vs entendre el fracàs com una magnifica oportunitat d’aprendre.
9) Entendre el canvi o la innovació com quelcom periòdic o puntual vs construir organitzacions innovadores.
10) Creure que és relatiu qui fa les coses vs prioritzar el talent (talent atrau talent, mediocritat atrau mediocritat (google))

Cada vegada hi ha més gent que associa creativitat amb obra artística, ser realment creatiu vol dir tenir la capacitat de fer front a qüestions i problemes d’una manera diferent. Com més practiquem l’hàbit de pensar creativament, més fàcil i agradable es fa afrontar i aclarir qualsevol tipus de problema. Per tant hem de forçar la nostra capacitat de preguntar, imaginar, i adaptar, amb l’objectiu de trobar solucions en nous camins i idees.
SCAMPER és una tècnica que podem usar per activar la nostre creativitat i habilitats per resoldre problemes. Creada per Bob Earle i popularitzada per Michael Michalko al seu llibre Thinkertoys. SAMPER és una llista de suggerències que ens ajuden a veure les coses des d’un punt de vista diferent. Va ser desenvolupada amb el propòsit de fer-nos pensar de manera diferent i assolir solucions realment innovadores. La idea central d’SCAMPER està basada en la percepció de que el nostre treball creatiu, idees originals i la majoria del que definim com a nou no és res més que una barreja de quelcom que ja existeix.
S – substituir: components, materials, persones. Substituir algun material dels que tradicionalment usem. Introduir un nou amic a l’equip o deixar que un de l’equip faci un altre rol.
C – combinació: Barreja. Fer una combinació dels conjunts o serveis, integrar. Fer una mashup, una juxtaposició i reunir els elements i recursos que podem complementar-se o enriquir-se de una forma innovadora i nova.
A – adaptar: Alterar, canviar la funció, usar una part d’un altre element. Pensar paral•lelament i usar eines e idees en nous contextos i situacions.
M – mescla, modifica: Augmenta o redueix l’escala, canvia la forma, modificar els atributs (per exemple el color). Analitzar des d’un punt de vista macro i micro la situació o començar a pensar des d’una posició diferent. Mirar la qüestió des d’uns altres ulls.
P- donar un nou ús: Canviar l’aplicació, usar amb finalitats diferents. Trencar regles, replantejar el seu ús o l’aplicació que un objecte pot tenir.
E- eliminar, esborrar: Eliminar elements, simplificar, reduir a la seva funció més bàsica. Treure tot el que no és necessita, deixar només el que realment s’ha de tenir en compte.
R- capgirar: Posar-se al revés.
Inspirat en el treball de Bob Earle, Michael Michalko, Angela Maiers i Michael Deutch.

Posar qüestions polítiques en forma d’art no és quelcom fàcil. He trobat un assaig sobre consum de com la vivenda ha arribat a proporcions absurdes. EL propòsit de la composició és simplificar el text i crec que ho aconsegueixen.