Deixeu-me explicar-vos una petita història. És d’un mestra japonès zen que va rebre un professor universitari que el va anar a visitar per preguntar-li sobre zen. Era obvi pel mestre zen que el professor estava tant interessat en aprendre sobre zen com ho estava per impressionar amb les seves opinions i coneixements. El mestre el va escoltar pacientment i, al final, va suggerir-li que prenguessin té. El mestre va omplir la tassa del seu convidat i després de que quedes plena va seguir abocant té a la tassa.
El professor va observar la tassa com anava vessava té, fins que no va poder més i li va dir al mestre, “mestre, la tassa està completament plena, no hi cap res més”.
“Com està la tassa, va dir el mestre, tu estàs ple de les teves pròpies opinions i especulacions. Com puc ensenyar-te zen sinó buides la teva tassa primer?”
Desaprendre és la oportunitat que tenen les persones d’aprendre temes o coses d’interès immediat, deixant de costat aquells continguts que no s’ajusten a la realitat del moment, no deixar del tot els coneixements, sinó contràriament ampliar el seu bagatge cultural amb temes de més importància o transcendència per la persona. (Leonel Vega Aguirre).
10 coses per desaprendre:
1) La formació per tenir un títol vs formació per tota la vida.
2) Un treball per tota la vida vs una continua construcció del perfil personal.
3) La informació com un bé escàs vs la necessitat de disposar de criteri davant la infoxicació.
4) La confusió de la innovació només amb tecnologia.
5) Entendre les xarxes socials com palanquejament per oportunitats vs entendre-les com a xarxes de negoci.
6) Manar + coneixement especialitzat vs lideratge + competències.
7) Entendre el treball com un horari de prostitució vs treball entès com un procés orientat a resultats.
8) Entendre el fracàs com una derrota vs entendre el fracàs com una magnifica oportunitat d’aprendre.
9) Entendre el canvi o la innovació com quelcom periòdic o puntual vs construir organitzacions innovadores.
10) Creure que és relatiu qui fa les coses vs prioritzar el talent (talent atrau talent, mediocritat atrau mediocritat (google))
El professor va observar la tassa com anava vessava té, fins que no va poder més i li va dir al mestre, “mestre, la tassa està completament plena, no hi cap res més”.
“Com està la tassa, va dir el mestre, tu estàs ple de les teves pròpies opinions i especulacions. Com puc ensenyar-te zen sinó buides la teva tassa primer?”
Desaprendre és la oportunitat que tenen les persones d’aprendre temes o coses d’interès immediat, deixant de costat aquells continguts que no s’ajusten a la realitat del moment, no deixar del tot els coneixements, sinó contràriament ampliar el seu bagatge cultural amb temes de més importància o transcendència per la persona. (Leonel Vega Aguirre).
10 coses per desaprendre:
1) La formació per tenir un títol vs formació per tota la vida.
2) Un treball per tota la vida vs una continua construcció del perfil personal.
3) La informació com un bé escàs vs la necessitat de disposar de criteri davant la infoxicació.
4) La confusió de la innovació només amb tecnologia.
5) Entendre les xarxes socials com palanquejament per oportunitats vs entendre-les com a xarxes de negoci.
6) Manar + coneixement especialitzat vs lideratge + competències.
7) Entendre el treball com un horari de prostitució vs treball entès com un procés orientat a resultats.
8) Entendre el fracàs com una derrota vs entendre el fracàs com una magnifica oportunitat d’aprendre.
9) Entendre el canvi o la innovació com quelcom periòdic o puntual vs construir organitzacions innovadores.
10) Creure que és relatiu qui fa les coses vs prioritzar el talent (talent atrau talent, mediocritat atrau mediocritat (google))
1 comentaris:
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
La meva proposta: "El silenci és la resposta". Els mestres zen responen sovint amb el silenci, no per falta de respecte a qui pregunta, és una invitació a la reflexió i a facilitar que cadascú trobi per ell mateix el que vol saber o la solució pròpia a un problema.
... no dir sempre tot el que es pensa, i, pensar sempre tot el que es diu...
.sux.