Ment a ment

Estem en una etapa de transició cultural, entre la perdurabilitat i el canvi permanent, a tots nivells. Abans quant hom aterrava aquest món ja tenia fet un mapa de ruta de la seva vida, que tenia que fer i quant. Una visió d’ecosistema minimalista. Aquesta estructuració temporal porta inherentment una temporalització estricte. Períodes per estudiar, enamorar-se i desenamorar-se, comprar un pis, tenir fills, plorar, ballar, crear, somiar, trobar el lloc de treball per tota la vida, fer-se ric,...etc, tot ben especificat. Com si la societat hagués fet una extrapolació de la simbologia matemàtica per no deixar cabuda a l’ambigüitat.

Per sort evolucionem i creixem en un altre sentit, tot i que respecto als que viuen feliços dins el seu cub de vidre immutables al que passa al seu entorn. Evolucionem al dinamisme, al canvi permanent, a la continua adaptació, a aprendre a aprehendre, a desaprendre, a acumular experiències, a sociabilitzar-nos, a compartir, a treballar per projectes en diferents empreses, a adquirir noves capacitats, a viatjar, a treballar en un entorn multicultural, a no tenir res en propietat, a no tenir res a perdre, a equivocar-nos i aprendre dels errors,......
Tanmateix encara tenim valors inculcats, pels nostres progenitors i per la mateixa societat, que de tant en tant brollen amb prou força com per frenar-nos momentàniament d’aquesta evolució trepidant, cada vegada menys, però estan allà.

Evolucionar o morir, no hi ha més.