Ment a ment

Qui no s’ha trobat davant d’un company o companya que esta passant un moment de felicitat o angoixa i després d’una estona estem contagiats de la mateixa sensació. No amb la mateixa intensitat però curiosament s’activen les mateixes àrees sensorials del cervell. En aquest cas, el cara a cara, tenim tot un conjunt d’estímuls: so, llum, olor, tacte, visió, moviment etc.
En canvi crec que la compartició de sensacions per mitjà d’un canal visual no és gens trivial ja que, el nombre d’estímuls es més reduït, costa mantenir l’atenció de l’espectador, etc. Fins i tot vaig penso que el treball de post producció és molt important.
El següent vídeo està fet amb una càmera Kodak Zi6 de 160$, un programa de blender per efectes especials i dos hores de post producció. Què us sembla, que us ha transmès?

Ponent: Albert García Pujadas de Nikodemo
Hora: 19:00 - 21:00
Lloc: Oficina Cancha de la CAN
Web: Iniciador

Deso el vídeo i les transpes del ponent de l'any passat en Didac Lee


Iniciador Barcelona - Didac Lee from Links on Vimeo

La CBS va dedicar un programa a la “lectura de la ment”, on informaven de com diferents laboratoris fan ús del fMRI per saber que esta pensant la gent. A la universitat de Carnegie Mellon, els professors Marcel Just i Tom Mitchell estan treballant en un sistema informàtic per predir quin objecte esta pensant un subjecte. L’aspecte més increïble de la recerca del CMU és que les prediccions que fa l’ordinador no estan basades en les mostres escanejades del propi subjecte sinó en les mostres d’altres subjectes. Un col•laborador de 60 minutes va posar a prova la màquina fMRI i la tècnica de la CMU visualitzant 10 objectes que la màquina tenia que identificar. La primera prova va obtenir uns resultats de 10 de 10.
El reportatge continua amb l’ús que aquest dispositiu pot aportar al món del marketing

La nostra creativitat està influenciada per l’entorn en el que ens movem. Un estudi realitzat per la universitat de Duke (EEUU) i Waterloo (Canada) conclou que l’estímul visual dels logos de les marques en influencien la nostra creativitat.

La investigació es va realitzat amb una població de 341 estudiants universitaris, als que varen projectar imatges subliminals dels logotips de les companyes Apple i IBM. L’estudi demostra que la visió de les marques provoca comportaments diferents, d’acord a la imatge prèvia que tenen d’elles.

Els voluntaris que es van sotmetre, unes dècimes de segon, al logotip d’Apple, es van comportar, en les proves posteriors, d’una manera més creativa i innovadora dels que van visualitzar el d’IBM. Aquesta actitud coincideix, segons els autors, amb la imatge que ha volgut donar la companya de Steve Jobs durant anys, mentre que IBM transmet un comportament més tradicional i responsable.

“Assumim que l’exposició accidental a determinades marques no ens afecta, però el nostre treball demostra que la visualització subliminal de determinats logotips pot influenciar-nos”, diu Gavan Fitzsimons. Cap persona sotmesa a l’experiment s’havia adonat conscientment de quin era el logotip que li havien exposat en les imatges.

Tres conceptes claus per qualsevol empresa que vulgui sobreviure en el mercat actual. Tot i semblar independents la següent presentació mostra una relació prou interessant i per sobre de tot una visió de futur de com han d’afrontar les empreses aquests aspectes.

Bruce Nussbaum diu la innovació ha mort amb el 2008. S’ha sobrevalorat i s’ha convertit en un concepte estàtic. El disseny, el pensament de disseny es va convertir en la solució per a qualsevol projecte de management amb aspiracions de ser punter, va caure en l’oblit en benefici del mesurament, dels resultats econòmics, que varen ser la principal promesa a empreses i organitzacions que innovaven. La transformació integra el pensament de disseny en un entorn canviant on les nostres vides estan organitzades al voltant de plataformes digitals i xarxes, el famós núvol. Jeff Jarvis parla d’un paradigma econòmic que ha demostrat és capaç de créixer un 26% en temps de recessió: l’economia de Google
Nous conceptes com la confiança, focalitzar l’atenció en les persones, humanitzar les tecnologies, noves formes d’afrontar la incertesa, canvis ràpids, amb metodologies que donen respostes ràpides a problemes concrets.
La gestió del coneixement, una aposta coherent, com a metodologia que permet aportar respostes correctes, en el moment indicat a problemes concrets. La innovació que s’ha demostrat més productiva es la que es produeix en la gestió. El que s’ha d’imposar són estructures més horitzontals, equips creatius, transparència, confiança,...etc. Les organitzacions amb èxit són les que s’adapten als seus usuaris i treballadors. I és en les persones, en el potencial derivat de la seva col•laboració, on neix la innovació.
Diu Marcelo Lasagna:

El pensamiento en diseño aplicado al diseño de los modelos de negocio y al diseño de la estrategia significa pensar a la empresa desde el usuario-cliente y sus necesidades. La innovación y entrega de productos y servicios que crean valor para los clientes es un desafío que todas las empresas debieran cuestionarse permanentemente y el diseño es una parte fundamental de esa estrategia.
En otras palabras, el pensamiento de diseño viene a cambiar la forma en que se abordan los problemas en las organizaciones. Una de las bases de esta metodología es que las buenas ideas surgen de un proceso creativo participativo en el que se implica a diferentes personas de la empresa, clientes, proveedores, etc. Es decir, los diferentes actores concernidos con un problema determinado participan en la búsqueda de su solución.
El pensamiento de diseño se basa en la razonamiento abductivo que pretende imaginar un mundo posible sin las restricciones del pensamiento lógico.

És un procés més participatiu, més natural i proper a la biologia humana doncs fa que les persones actuïn i siguin autònoms en les seves decisions, fomentant la creativitat i la presa de decisions. La transformació pren el millor del pensament de disseny i de la innovació, integrant-les en una guia estratègica per un futur incert.