Ment a ment

Biomimètica (del ‘bios’ vol dir vida, i ‘mimetica’, vol dir imitar) és una disciplina que cerca solucions sostenibles emulant o copiant la natura, com per exemple les plaques solars inspirades en les fulles, vacunes que no necessiten refrigeració inspirades pirades en la planta de la resurrecció africana, o superfícies lliures de fricció que imiten la pell d’un llangardaix de la península aràbiga. El centre de la idea és la natura, imaginativa per necessitat, ha resolt molts dels problemes als que ens hem enfrontat com l’energia, la producció d’aliments, el control climàtic, el transport i molts més.
Animals, plantes i microbis són consumats enginyers. Ells han trobat què funciona, què és més apropiat, i el més important, que sigui perdurable a la terra. En lloc de cultivar organismes, o ensinistrar-los per aconseguir un benefici per nosaltres, la biomimètica difereix d’altres aproximacions biològiques consultant organismes i ecosistemes per trobar nous dissenys i innovacions. Aquesta aproximació obre un nou domini en el que poden contribuir no només a innovar en dissenys i solucions als nostres problemes sinó també despertar interès per conservar la biodiversitat en el món que té molt per ensenyar-nos.
Concretament emular el do de la natura vol dir veure i avaluar el món de la natura de manera diferent. En biomimetica, mirem la natura com un model, un mentor una mesura.
Model: La biomimètica és una nova ciència que estudia el model de la natura i imita les seves formes, processos, sistemes, i estratègies per resoldre els problemes de la humanitat.
Mentor: La biomimètica és un nou camí de veure i valorar la natura. Ens introdueix en una era basada no en el que en podem treure, sinó que em podem aprendre.
Mesura: La biomimètica fa servir un estàndard ecològic per jutjar la sostenibilitat de les nostres innovacions. Després de 3.8 bilions d’anys d’evolució, la natura ha après que funciona i què és perdurable.