Ment a ment

Darrerament he estat assistint a jornades de formació i informació, fent cursos, satisfent la meva curiositat en innovació i creativitat. Existeixen estratègies mimètiques de bones pràctiques , normatives une per gestionar els projectes amb les màximes garanties d’èxit i finalment recursos econòmics per portar-los a terme.
Tanmateix m’adono que existeix un escull subliminal molt més difícil de superar. Em refereixo a les persones. Es veritat que les persones tenen que ser sistemàtiques, metòdiques, amb diversitat de coneixement , etc..però, ens falten sentiments.
Penso que la creativitat no pot ser sistematitzada en primera instància. Hem posat una etiqueta a la creativitat, una descripció formal que l’especifica, hem creat un sistema per desenvolupar-la, s’han escrit molts de llibres, i ..... molt més. Però penso que seguim encaixonats, ser creatiu ha de ser molt més que tot això, té que haver-hi sentiments.
Vull compartir un vídeo, que he fet servir en algunes presentacions, sobre creativitat. No em canso de veure’l i, el més curiós es que cada vegada hi veig més coses, més detalls, nous dubtes. Precisament és això el que em fa pensar que la creativitat és un sentiment que culturalment estem inhibint.

Un fil vermell invisible uneix aquells que estan predestinats a trovar-se, a pesar del temps, el lloc o les circunstàncies. El fil pot estirar-se o arronsar-se i embolicar-se, però el fil mai podrà trencar-se.