Ment a ment

Keep It Simple Stupid (KISS)

2011-03-02T22:31:00.000-08:00

Avui la tendència és fer-ho tot simple. El principi KISS, acrònim de “Keep it simple, Stupid!”, també te altres acrònims com “Keep it short and simple”, penso que és una paradoxa, viure en un món regit per les lleis del caos i voler-ho simplificar tot.
Els dissenyadors ho tenen clar, si no pots fer-ho simple la gent no ho entendrà i per tant, el que facis passarà desapercebut. Però em pregunto si fer-ho fàcil ajuda?, i en aquest cas, a què ajuda?. Per mi, la resposta no és gens trivial. Fer-ho fàcil pot comportar deixar de pensar i analitzar, quedar-nos amb la part més superficial de les coses, ha de ser així? i si ho ha de ser, perquè?.
Ara mateix em trobo en mig d’un problema de disseny i tinc que fer-ho fàcil. Amagar la complexitat i per extensió innovar. Doncs sí, simplificar és una de les claus de la innovació, això no ho dic jo, és de’n Peter Drucker.

“An innovation, to be effective, has to be simple and it has to be focused. It should do only one thing, otherwise it confuses. If it is not simple, it won’t work. Everything new runs into trouble; if complicated, it cannot be repaired or fixed. All effective innovations are breathtakingly simple. Indeed, the greatest praise an innovation can receive is for people to say: 'This is obvious. Why didn’t I think of it?”
Doncs res, ara toca simplificar, reduir les idees complexes en missatges simples. Gens fàcil i trivial.

Les millors presentacions del 2009

2009-09-30T11:16:00.000-07:00

Aquí deso les tres millors presentacions del 2009 a slideshare.

1er premi: Healthcare Napkins All por Dan Roam. Dan Roam, autor de "The Back of the Napkin" és fidel als principis que predica en el seu llibre i a la visualització d'idees complexes per mitjà de gràfics sencills.

Healthcare Napkins All

View more documents from Dan Roam.

2on premi: Sheltering Wings per Sarah Cullem. La presentació mostra números de manera diferent, visual i directa.

Sheltering Wings

View more presentations from Sarah Cullem.

3er premi: Feels Bad On The Back per Mohamad Faried. La presentació més atractiva visualment, clara i neta.

Feels Bad On The Back

View more documents from Mohamad Faried.

CineCoaching

2009-09-28T14:27:00.000-07:00

Darrerament m’he llegit dues vegades el llibre “Pla de Vol” d’en Martí Gironell, en Josep Lagares i en Josep Tàpies. En el llibre és fa un paral·lelisme entre el record del món de caiguda lliure, 300-way, i l’empresa familiar. La primera lectura en va portar a veure similituds a nivell d’organització i plans estratègics que cal considerar. Aquesta primera lectura ja em va semblar apassionant i en va fer pensar que calia una segona lectura per copsar detalls que se’m podien haver passat per alt. La meva sorpresa va ser adonar-me, en la segona lectura, que també és un llibre de coaching. Em va semblar genial.
Ahir al vespre mirant la pel·lícula “Batman begins” vaig detectar tot un seguit de missatges de coaching i com no, m’he posat a buscar informació de coaching i cinema. Aquí deixo el que he trobat fins ara:
Equip: “Hoosiers: más que ídolos”, “Salvar al soldado Ryan” (grup i equip), “Ocean’s eleven” (coordinació), “La liga de los hombres extraordinarios” (poder expert), “Star Treck”, “Doce del patíbulo” (creació d’equips), “Espartaco” (formació d’equips i establiment de normes)
Estratègia: “A la caza del Octubre Rojo”
Gestió: “Recursos humanos”, “Ciudadano Kane” (feedback), “Quiz Show” (responsabilitat), “Piratas del Caribe” (comunicació)
Iniciativa: “Brubaker”
Intel·ligència emocional: “Erick Brockovich”, “K-Pax” (trencar paradigmes i estimulació de la curiositat)
Lideratge: “Billy Elliot”, “El padrino” (Líder carismàtic), “Matrix” (habilitats de líder), “Brave heart” (discurs de líder), “K-19” (lideratge), “JFK” (tenacitat)
Negociació: “El silencio de los corderos”, “Mejor…imposible” (Empatia)
Persuasió: “Doce hombres sin piedad”, “American Beauty” (negociació al canvi), “Naufrago” (focus proactiu), “Ladrones de risa” (adaptació al canvi)
Presa de decisions: “Apolo 13”, “V de Vendeta” (visualització), “La vida es bella” (resiliència)
Bé aquestes són algunes però n’hi han moltes més.
Us deixo un tall de “Sòcrates – El guerrero pacifico”

Did you know 4.0

2009-09-15T01:48:00.000-07:00

Avui s'ha publicat la nova versió del vídeo "Did you know", versió 4.0, sobre com afecten les noves tecnologies a la societat.

El sexe

2009-09-02T01:08:00.000-07:00

Vídeo genial, creatiu, fresc i simple. M'encanta...

SEx from Alvaro C on Vimeo.

La vida és com....

2009-09-02T00:57:00.000-07:00

El nostre egocentrisme fa que veiem la vida des d’un punt de vista acotat..... simbòlicament dira [] que no és [) o (). Conseqüències? doncs que no ens entenem amb el que tenim al costat, tenim alguns punts en comú o ho fem veure, per mantenir una estabilitat. M’ha agradat el vídeo donat que expressa com es la vida per diferents rols de persones....

LiFE from Alvaro C on Vimeo.

via 'nimias cosas minimas'

Social media en números

2009-08-30T23:13:00.000-07:00

Un vídeo sensacional que explica el fenomen del "Social Media" en xifres. He trobat el vídeo, amb traduccions al castellà, a la pàgina d’en Carlos Velilla.

La ment superior domina a la inferior?

2009-08-28T05:09:00.000-07:00

Doncs no sempre...

Evolució i el cub de vidre.

2009-08-28T04:06:00.000-07:00

Estem en una etapa de transició cultural, entre la perdurabilitat i el canvi permanent, a tots nivells. Abans quant hom aterrava aquest món ja tenia fet un mapa de ruta de la seva vida, que tenia que fer i quant. Una visió d’ecosistema minimalista. Aquesta estructuració temporal porta inherentment una temporalització estricte. Períodes per estudiar, enamorar-se i desenamorar-se, comprar un pis, tenir fills, plorar, ballar, crear, somiar, trobar el lloc de treball per tota la vida, fer-se ric,...etc, tot ben especificat. Com si la societat hagués fet una extrapolació de la simbologia matemàtica per no deixar cabuda a l’ambigüitat.

Per sort evolucionem i creixem en un altre sentit, tot i que respecto als que viuen feliços dins el seu cub de vidre immutables al que passa al seu entorn. Evolucionem al dinamisme, al canvi permanent, a la continua adaptació, a aprendre a aprehendre, a desaprendre, a acumular experiències, a sociabilitzar-nos, a compartir, a treballar per projectes en diferents empreses, a adquirir noves capacitats, a viatjar, a treballar en un entorn multicultural, a no tenir res en propietat, a no tenir res a perdre, a equivocar-nos i aprendre dels errors,......
Tanmateix encara tenim valors inculcats, pels nostres progenitors i per la mateixa societat, que de tant en tant brollen amb prou força com per frenar-nos momentàniament d’aquesta evolució trepidant, cada vegada menys, però estan allà.

Evolucionar o morir, no hi ha més.

http://www.youtube.com/watch?v=TlLD_7k68BM

Moments mínims

2009-08-22T03:44:00.000-07:00

El vídeo mostra moments intranscendents. Per si sols ens passen inadvertits sense un valor aparent però en conjunt hi veig un valor excepcional. Crec que al·ludim el què és simple en front del complex. Diria que la complexitat apareix com un conjunt de simplicitats inal·ludibles. M’encanta…

Estratègies entrevista de treball

2009-08-02T23:29:00.000-07:00

Les entrevistes de treball busquen trobar el candidat ideal a un lloc de treball concret. Saber com som, quines capacitats tenim, quines són les nostres aspiracions, el nostre grau d’integració, etc. Ara bé, hom ha de trobar estratègies que li permetin ressaltar les seves capacitats i en cas contrari buscar quelcom que el posicioni en una posició favorable, com en el següent vídeo…

Com treballar millor

2009-07-08T12:08:00.000-07:00

1. fer una cosa alhora
2. Conèixer el problema
3. Aprendre a escoltar
4. Aprendre a fer preguntes
5. Diferenciar el que té sentit del que no
6. Acceptar que el canvi és inevitable
7. Admetre l’error
8. Dir-ho de manera senzilla
9. Mantenir la calma
10. Somriure

Sour 'Hibi no neiro'

2009-07-06T23:04:00.000-07:00

M'agrada aquest viral. Felicitats...

Crisi? quina crisi

2009-06-29T05:08:00.000-07:00

Algunes frases d’Albert Einstein sobre la crisi.

"No pretendamos que las cosas cambien si seguimos haciendo lo mismo. La crisis es la mejor bendición que puede sucederle a personas y países porque la crisis trae progresos. La creatividad nace de la angustia como el día nace de la noche oscura. Es en la crisis que nace la inventiva, los descubrimientos y las grandes estrategias. Quien supera la crisis se supera sí mismo sin quedar "superado". Quien atribuye a la crisis sus fracasos y penurias, violenta su propio talento y respeta más a los problemas que a las soluciones.

La verdadera crisis es la crisis de la incompetencia. El inconveniente de las personas y los países es la pereza para encontrar las salidas y soluciones. Sin crisis no hay desafíos, sin desafíos la vida es una rutina, una lenta agonía. Sin crisis no hay méritos. Es en la crisis donde aflora lo mejor de cada uno, porque sin crisis todo viento es caricia.

Hablar de crisis es promoverla, y callar en la crisis es exaltar el conformismo. En vez de esto trabajemos duro. Acabemos de una vez con la única crisis amenazadora que es la tragedia de no querer luchar por superarla"

Albert Einstein (1879 - 1955)

Que ens dirigeix a l’èxit?

2009-06-26T04:57:00.000-07:00

Una simple pregunta que ha portat a Richard St. John a realitzar 500 entrevistes en 7 anys per trobar una possible resposta. El vídeo de TED mostra en 3 minuts el resultat de la seva recerca

L'èxit en 3 minuts from jmserrainat.blogspot.com on Vimeo.

Creativitat (vídeos)

2009-06-24T12:50:00.000-07:00

Originalitat, creatius, genials....

Oren Lavie - Her Morning Elegance
by IgnitionVM

10 coses per desaprendre

2009-06-14T03:46:00.000-07:00

Deixeu-me explicar-vos una petita història. És d’un mestra japonès zen que va rebre un professor universitari que el va anar a visitar per preguntar-li sobre zen. Era obvi pel mestre zen que el professor estava tant interessat en aprendre sobre zen com ho estava per impressionar amb les seves opinions i coneixements. El mestre el va escoltar pacientment i, al final, va suggerir-li que prenguessin té. El mestre va omplir la tassa del seu convidat i després de que quedes plena va seguir abocant té a la tassa.
El professor va observar la tassa com anava vessava té, fins que no va poder més i li va dir al mestre, “mestre, la tassa està completament plena, no hi cap res més”.
“Com està la tassa, va dir el mestre, tu estàs ple de les teves pròpies opinions i especulacions. Com puc ensenyar-te zen sinó buides la teva tassa primer?”
Desaprendre és la oportunitat que tenen les persones d’aprendre temes o coses d’interès immediat, deixant de costat aquells continguts que no s’ajusten a la realitat del moment, no deixar del tot els coneixements, sinó contràriament ampliar el seu bagatge cultural amb temes de més importància o transcendència per la persona. (Leonel Vega Aguirre).
10 coses per desaprendre:
1) La formació per tenir un títol vs formació per tota la vida.
2) Un treball per tota la vida vs una continua construcció del perfil personal.
3) La informació com un bé escàs vs la necessitat de disposar de criteri davant la infoxicació.
4) La confusió de la innovació només amb tecnologia.
5) Entendre les xarxes socials com palanquejament per oportunitats vs entendre-les com a xarxes de negoci.
6) Manar + coneixement especialitzat vs lideratge + competències.
7) Entendre el treball com un horari de prostitució vs treball entès com un procés orientat a resultats.
8) Entendre el fracàs com una derrota vs entendre el fracàs com una magnifica oportunitat d’aprendre.
9) Entendre el canvi o la innovació com quelcom periòdic o puntual vs construir organitzacions innovadores.
10) Creure que és relatiu qui fa les coses vs prioritzar el talent (talent atrau talent, mediocritat atrau mediocritat (google))

Tècnica de resolució de problemes: SCAMPER

2009-05-27T03:05:00.000-07:00

Cada vegada hi ha més gent que associa creativitat amb obra artística, ser realment creatiu vol dir tenir la capacitat de fer front a qüestions i problemes d’una manera diferent. Com més practiquem l’hàbit de pensar creativament, més fàcil i agradable es fa afrontar i aclarir qualsevol tipus de problema. Per tant hem de forçar la nostra capacitat de preguntar, imaginar, i adaptar, amb l’objectiu de trobar solucions en nous camins i idees.
SCAMPER és una tècnica que podem usar per activar la nostre creativitat i habilitats per resoldre problemes. Creada per Bob Earle i popularitzada per Michael Michalko al seu llibre Thinkertoys. SAMPER és una llista de suggerències que ens ajuden a veure les coses des d’un punt de vista diferent. Va ser desenvolupada amb el propòsit de fer-nos pensar de manera diferent i assolir solucions realment innovadores. La idea central d’SCAMPER està basada en la percepció de que el nostre treball creatiu, idees originals i la majoria del que definim com a nou no és res més que una barreja de quelcom que ja existeix.
S – substituir: components, materials, persones. Substituir algun material dels que tradicionalment usem. Introduir un nou amic a l’equip o deixar que un de l’equip faci un altre rol.
C – combinació: Barreja. Fer una combinació dels conjunts o serveis, integrar. Fer una mashup, una juxtaposició i reunir els elements i recursos que podem complementar-se o enriquir-se de una forma innovadora i nova.
A – adaptar: Alterar, canviar la funció, usar una part d’un altre element. Pensar paral•lelament i usar eines e idees en nous contextos i situacions.
M – mescla, modifica: Augmenta o redueix l’escala, canvia la forma, modificar els atributs (per exemple el color). Analitzar des d’un punt de vista macro i micro la situació o començar a pensar des d’una posició diferent. Mirar la qüestió des d’uns altres ulls.
P- donar un nou ús: Canviar l’aplicació, usar amb finalitats diferents. Trencar regles, replantejar el seu ús o l’aplicació que un objecte pot tenir.
E- eliminar, esborrar: Eliminar elements, simplificar, reduir a la seva funció més bàsica. Treure tot el que no és necessita, deixar només el que realment s’ha de tenir en compte.
R- capgirar: Posar-se al revés.
Inspirat en el treball de Bob Earle, Michael Michalko, Angela Maiers i Michael Deutch.

El plaer està a la ment

2009-05-08T07:31:00.000-07:00

Design was once to please the eye,
now it serves to please the mind.

How design delivers value. (Grant McCracken.)

Imatge de Donny Jonhson

Subprime: The American Housing, Financial Crisis, Animated

2009-05-08T00:13:00.000-07:00

Posar qüestions polítiques en forma d’art no és quelcom fàcil. He trobat un assaig sobre consum de com la vivenda ha arribat a proporcions absurdes. EL propòsit de la composició és simplificar el text i crec que ho aconsegueixen.

subprime from beeple on Vimeo.

African fractals

2009-05-07T23:54:00.000-07:00

Ron Eglash és un matemàtic que es defineix a si mateix com etno-matemàtic, i és autor de “African Fractals”. El llibre examina patrons de fractals a l’arquitectura, l’art i el disseny de moltes parts d’Àfrica. Després de fer observacions i investigacions en fotografies àrees va descobrir que moltes ciutats africanes contenien estructures fractals. El llibre conté imatges fantàstiques, recollides en el seu treball de camp, i descriu nocions bàsiques sobre la natura i generació de fractals simples.

Creativitat i sentiments

2009-04-26T06:07:00.000-07:00

Darrerament he estat assistint a jornades de formació i informació, fent cursos, satisfent la meva curiositat en innovació i creativitat. Existeixen estratègies mimètiques de bones pràctiques , normatives une per gestionar els projectes amb les màximes garanties d’èxit i finalment recursos econòmics per portar-los a terme.
Tanmateix m’adono que existeix un escull subliminal molt més difícil de superar. Em refereixo a les persones. Es veritat que les persones tenen que ser sistemàtiques, metòdiques, amb diversitat de coneixement , etc..però, ens falten sentiments.
Penso que la creativitat no pot ser sistematitzada en primera instància. Hem posat una etiqueta a la creativitat, una descripció formal que l’especifica, hem creat un sistema per desenvolupar-la, s’han escrit molts de llibres, i ..... molt més. Però penso que seguim encaixonats, ser creatiu ha de ser molt més que tot això, té que haver-hi sentiments.
Vull compartir un vídeo, que he fet servir en algunes presentacions, sobre creativitat. No em canso de veure’l i, el més curiós es que cada vegada hi veig més coses, més detalls, nous dubtes. Precisament és això el que em fa pensar que la creativitat és un sentiment que culturalment estem inhibint.

St Jordi

2009-04-23T22:34:00.000-07:00

Un fil vermell invisible uneix aquells que estan predestinats a trovar-se, a pesar del temps, el lloc o les circunstàncies. El fil pot estirar-se o arronsar-se i embolicar-se, però el fil mai podrà trencar-se.

....A vegades passen coses a les que no hi podem trobar un perquè, per les que els perquès simplement no existeixen i potser no siguin necessaris.

Chimamanda Ngozi Adichie a "La flor púrpura"

El manifest de l'emprenador

2009-03-29T22:58:00.000-07:00

Manifest de Seth Godin, crec quequalsevol emprenedor se l’hauria d’enganxar al mirall del seu bany i llegir -lo en veu alta cada nit abans d’anar-se’n al llit:

Sóc un emprenedor. Tinc iniciativa i visió i valor, però no molts diners. Tindré èxit perquè els meus esforços i lluitaran contra vompetidors més grans i amb millor finançament. No tinc por. Mantindre el meu enfocament en el creixement de l’empresa, no en politiqueig, la cursa professional ni altres distraccions ineficients.

Milloraré les meves habilitats per convertir-me en la clau de cada departament de la meva empresa, però seré conscient que contractar experts pot ser el secret del meu èxit. Seré un fervent i intel ligent usuari de tecnologia, per conservar els meus dos actius més preuats: temps i diners.

La meva arma secreta és saber com eliminar la burocràcia. La meva mida em fa més ràpid i més àgil del que pot ser qualsevol empresa. Sóc conscient que tractar la gent bé quan estigui pujant ho farà més fàcil quan baixi.

Sóc un raig làser. Les oportunitats intentaran ennuvolar el meu enfocament, però no dubtaré del meu objectiu i del meu pla; fins que el canviï. I sé que els plans estan fets per ser canviats.

Estic en això a llarg termini. Construiré un negoci que durarà em diferència de l’oportunista, i és una inversió en la meva marca i el meu futur. L’èxit és sobreviure, i cada dia que passa fa més fàcil aconseguir els meus objectius.

Em comprometo a saber més sobre el meu camp que qualsevol altre. Llegiré i aprendré i ensenyaré. El millor actiu que tinc és el valor que puc aportar als meus clients mitjançant el meu esforç.

Seré escrupulosament honest i obert en els meus tractes, i no utilitzaré la meva posició com emprenedor intrèpid per aconseguir avantatges injustes. La meva reputació em seguirà allà on vagi, invertint-hi i protegint-la fortament.

Tinc menys que perdre que la majoria, un fet que puc convertir en una important avantatge competitiu.

Sóc un venedor. Abans o després, els meus ingressos dependran de les vendes, i aquestes vendes només les puc fer jo, no un emissari, no un representant. Vendré ajudant a d’altres a aconseguir el que volen, identificant necessitats i cobrint-les.

Sóc un guerriller. Seré persistent, consistent, i estaré disposat a invertir en el màrqueting de mi mateix i el meu negoci. Mesuraré el que faig, i no m’enganyaré a mi mateix o la meva parella. Establiré objectius financers estrictes i evaluaré honestament el meu rendiment. Establiré límits sobre el temps i els diners, i no n’excediré cap.

Sobretot, recordaré que el viatge és la recompensa. Aprendré i creixeré i gaudiré de tots i cadascun dels dies.

Podem trobar feina sense sortir de casa

2009-03-27T04:04:00.000-07:00

Un exemple de networking.

World Builder

2009-03-10T03:04:00.000-07:00

Curtmetratge d'en Bruce Branit. Filmació feta en un sol dia i postproducció de dos anys. Sensacional.

World Builder from Bruce Branit on Vimeo.

La quinta disciplina de Peter Senge

2009-03-09T12:35:00.000-07:00

Llibre dedicat a l’anàlisi de sistemes aplicats al management, és una lectura casi obligatòria per qui treballa en equip, els gestiona o dirigeix una empresa. Tot i que conté exemples centrats en les organitzacions, també inclou exemples de la vida quotidiana. Fins i tot hi ha un apartat on l’autor ens parla de la conciliació de la vida professional i la familiar, comentat l’aplicació de l’anàlisi de sistemes per nens.
El sistema empresarial és molt més complexa i ineficient del que les teories clàssiques en gestió empresarial plantegen. Es per això que Senge proposa un canvi de visió cap el pensament sistemàtic. Alguns dels motius que l’autor ho argumenta són:
• L’estructura del propi sistema influeix en la conducta
• L’estructura dels sistemes humans és sotil
• L’equilibri del sistema, anomenat punt d’apalancament, es descobreix aplicant noves formes de pensar

Després d’aquests motius l’autor enumera una sèrie de lleis del pensament sistemàtic:

• Els problemes d’avui deriven de les solucions d’ahir
• Com més es pressiona, més pressiona el sistema, es dir forçar la situació té un efecte rebot
• La conducta millora abans d’empitjorar: com les bombetes que abans de fondre’s, fan més llum.
• El camí fàcil ens porta al mateix lloc.
• La cura pot ser pitjor que la malaltia.
• El més ràpid és el més lent
• En els sistemes, la causa i l’efecte no estan pròxims en l’espai ni en el temps.
• Els petits canvis poden donar millors resultats, però les raons de major apalancament (punts d’equilibri del sistema) tot sovint no són obvis.
• Es poden obtenir dos fites aparentment contradictòries
• Dividir un elefant per la meitat no genera dos elefants
• No hi ha culpa

Cultures creatives - Making innovation work

2009-03-04T12:52:00.000-08:00

He trobat un vídeo de Paddy Miller, professor del IESE parlant del programa de cultures creatives, fer que la innovació funcioni. Parla de la importància de la innovació en la situació econòmica actual i la importància de que la innovació impregni l’organització.

Moltes de les innovacions de les empreses parlen de reciclar tòpics: la realitat del secret d’innovar està més alineat amb la cultura empresarial que en la generació d’idees. La cultura de la innovació és impulsada per l’individu. Per tant és bo el treball en petits equips dia a dia dins l’organització.

Vídeo sensacions

2009-02-26T23:44:00.000-08:00

Qui no s’ha trobat davant d’un company o companya que esta passant un moment de felicitat o angoixa i després d’una estona estem contagiats de la mateixa sensació. No amb la mateixa intensitat però curiosament s’activen les mateixes àrees sensorials del cervell. En aquest cas, el cara a cara, tenim tot un conjunt d’estímuls: so, llum, olor, tacte, visió, moviment etc.
En canvi crec que la compartició de sensacions per mitjà d’un canal visual no és gens trivial ja que, el nombre d’estímuls es més reduït, costa mantenir l’atenció de l’espectador, etc. Fins i tot vaig penso que el treball de post producció és molt important.
El següent vídeo està fet amb una càmera Kodak Zi6 de 160$, un programa de blender per efectes especials i dos hores de post producció. Què us sembla, que us ha transmès?

Iniciador Barcelona Feb'09

2009-02-19T06:30:00.000-08:00

Ponent: Albert García Pujadas de Nikodemo
Hora: 19:00 - 21:00
Lloc: Oficina Cancha de la CAN
Web: Iniciador

Deso el vídeo i les transpes del ponent de l'any passat en Didac Lee

Iniciador Barcelona - Didac Lee from Links on Vimeo

Presentación Dídac Lee en Iniciador BCN 27 Enero 2009

View more presentations from Jordi Pérez. (tags: didac lee)

Llegir la ment i el neuromarkeging

2009-02-12T04:08:00.000-08:00

La CBS va dedicar un programa a la “lectura de la ment”, on informaven de com diferents laboratoris fan ús del fMRI per saber que esta pensant la gent. A la universitat de Carnegie Mellon, els professors Marcel Just i Tom Mitchell estan treballant en un sistema informàtic per predir quin objecte esta pensant un subjecte. L’aspecte més increïble de la recerca del CMU és que les prediccions que fa l’ordinador no estan basades en les mostres escanejades del propi subjecte sinó en les mostres d’altres subjectes. Un col•laborador de 60 minutes va posar a prova la màquina fMRI i la tècnica de la CMU visualitzant 10 objectes que la màquina tenia que identificar. La primera prova va obtenir uns resultats de 10 de 10.
El reportatge continua amb l’ús que aquest dispositiu pot aportar al món del marketing

Watch CBS Videos Online

Les imatges de les marques influeixen en la creativitat

2009-02-12T02:15:00.000-08:00

La nostra creativitat està influenciada per l’entorn en el que ens movem. Un estudi realitzat per la universitat de Duke (EEUU) i Waterloo (Canada) conclou que l’estímul visual dels logos de les marques en influencien la nostra creativitat.

La investigació es va realitzat amb una població de 341 estudiants universitaris, als que varen projectar imatges subliminals dels logotips de les companyes Apple i IBM. L’estudi demostra que la visió de les marques provoca comportaments diferents, d’acord a la imatge prèvia que tenen d’elles.

Els voluntaris que es van sotmetre, unes dècimes de segon, al logotip d’Apple, es van comportar, en les proves posteriors, d’una manera més creativa i innovadora dels que van visualitzar el d’IBM. Aquesta actitud coincideix, segons els autors, amb la imatge que ha volgut donar la companya de Steve Jobs durant anys, mentre que IBM transmet un comportament més tradicional i responsable.

“Assumim que l’exposició accidental a determinades marques no ens afecta, però el nostre treball demostra que la visualització subliminal de determinats logotips pot influenciar-nos”, diu Gavan Fitzsimons. Cap persona sotmesa a l’experiment s’havia adonat conscientment de quin era el logotip que li havien exposat en les imatges.

via http://www.sciencedaily.com/releases/2008/03/080328085918.htm

Marketing, innovació i producte

2009-02-04T08:17:00.000-08:00

Tres conceptes claus per qualsevol empresa que vulgui sobreviure en el mercat actual. Tot i semblar independents la següent presentació mostra una relació prou interessant i per sobre de tot una visió de futur de com han d’afrontar les empreses aquests aspectes.

What's Next In Marketing & Advertising

View more presentations from Paul Isakson. (tags: digital strategy future thinking)

La transformació

2009-02-01T02:01:00.000-08:00

Bruce Nussbaum diu la innovació ha mort amb el 2008. S’ha sobrevalorat i s’ha convertit en un concepte estàtic. El disseny, el pensament de disseny es va convertir en la solució per a qualsevol projecte de management amb aspiracions de ser punter, va caure en l’oblit en benefici del mesurament, dels resultats econòmics, que varen ser la principal promesa a empreses i organitzacions que innovaven. La transformació integra el pensament de disseny en un entorn canviant on les nostres vides estan organitzades al voltant de plataformes digitals i xarxes, el famós núvol. Jeff Jarvis parla d’un paradigma econòmic que ha demostrat és capaç de créixer un 26% en temps de recessió: l’economia de Google
Nous conceptes com la confiança, focalitzar l’atenció en les persones, humanitzar les tecnologies, noves formes d’afrontar la incertesa, canvis ràpids, amb metodologies que donen respostes ràpides a problemes concrets.
La gestió del coneixement, una aposta coherent, com a metodologia que permet aportar respostes correctes, en el moment indicat a problemes concrets. La innovació que s’ha demostrat més productiva es la que es produeix en la gestió. El que s’ha d’imposar són estructures més horitzontals, equips creatius, transparència, confiança,...etc. Les organitzacions amb èxit són les que s’adapten als seus usuaris i treballadors. I és en les persones, en el potencial derivat de la seva col•laboració, on neix la innovació.
Diu Marcelo Lasagna:

El pensamiento en diseño aplicado al diseño de los modelos de negocio y al diseño de la estrategia significa pensar a la empresa desde el usuario-cliente y sus necesidades. La innovación y entrega de productos y servicios que crean valor para los clientes es un desafío que todas las empresas debieran cuestionarse permanentemente y el diseño es una parte fundamental de esa estrategia.
En otras palabras, el pensamiento de diseño viene a cambiar la forma en que se abordan los problemas en las organizaciones. Una de las bases de esta metodología es que las buenas ideas surgen de un proceso creativo participativo en el que se implica a diferentes personas de la empresa, clientes, proveedores, etc. Es decir, los diferentes actores concernidos con un problema determinado participan en la búsqueda de su solución.
El pensamiento de diseño se basa en la razonamiento abductivo que pretende imaginar un mundo posible sin las restricciones del pensamiento lógico.

És un procés més participatiu, més natural i proper a la biologia humana doncs fa que les persones actuïn i siguin autònoms en les seves decisions, fomentant la creativitat i la presa de decisions. La transformació pren el millor del pensament de disseny i de la innovació, integrant-les en una guia estratègica per un futur incert.

Marketing emotions(I)

2009-01-31T02:25:00.000-08:00

Que el món està canviant és una realitat, ens estem reinventant contínuament. Hi ha qui encara parla d’innovació quant personalment penso que és una transformació continua. El món del marketing no està accent d’aquesta transformació i ha fitxat els seus esforços en copsar les sensacions i la provocació del seu públic objectiu. Evidentment no és una tasca fàcil, però s’ha de reconèixer que els següents spots ho han aconseguit amb escreix.

Fleggaart és una botiga online d’electrodomèstics, el vídeo fa referència a una rentadora Siemens.

El dibuixant japonés de mangas Inoue Takehiko per Shiseido Uno Anti-Oil Hair Wax, una obra d’art realment.

Finalment un parell de la companya UNITED

El camí de la publicitat, de la 1.0 a la 2.0

2009-01-18T10:06:00.000-08:00

El següent vídeo fet per Scholz&Friends ens presenta en 3’ els canvis en marketing, comunicació i branding dels darrers 40 anys.

Scholz & Friends: "Dramatic shift in marketing reality" - aka "A short history of marketing" ... from Michael Reissinger on Vimeo.

Publicitat 2.0?

2009-01-18T09:54:00.000-08:00

Avui mirant vídeos per Internet sobre publicitat m’he adonat que tots comparteixen quelcom en comú, la importància de les comunitats. Els nous creatius són conscients de la força que tenen les comunitats i per això s’esforcen en transmetre aquest missatge.

La doctrina del shock

2009-01-18T05:40:00.000-08:00

El llibre es proposa com una història no oficial del lliure mercat i la seva implantació, per tot el planeta, des de fa uns 30 anys. Naomi Klein descriu com a polítiques econòmiques de shock l’aprofitar les crisis econòmiques, socials o polítiques, i les catàstrofes ambientals, per introduir reformes neoliberals que han portat a l’enderrocament del estat del benestar, o d’economies emergents com ho varen ser les dels països sudamericans en la dècade dels 70. Contràriament al que es creu (i es publica) normalment, el lliure mercat imposat per politiques conegudes com a neoliberals, no és una elecció lliure dels ciutadans de les democràcies.

Sobre la base d’una teoria de l’economista neoliberal Milton Friedman, que diu: “només una crisi real o percebuda produeix canvis verdaders”, aquesta filosofia de shock, i les politiques econòmiques que hi brollen, es denunciat per Klein.

Klein mostra com el neoliberalisme fa servir constantment la violència, el terrorisme contra els individus i la societat, i les formes que pot adoptar aquesta violència.

Podem trobar una crítica del llibre fet per la gent de Rebelion i la traducció d’un reportatge aquí.

Business Global Conference

2009-01-12T09:34:00.000-08:00

Joaquim Vilà al VII Bussiness Global Conference

Design and the Elastic mind

2009-01-12T07:56:00.000-08:00

Les exposicions de MoMa mostren el resultat de combinar disseny i ciència. El seu nom és “The Elastic Mind”, i el vídeo és de Paola Antonelli. La web de MoMa mostra més de 300 projectes, on podrem navegar d’una forma particular, on ens mostra les relacions entre les diferents categories o tipus de projectes a través d’un graf. Tot i que inicialment pot semblar-nos estrany, després d’una estona podem veure la seva utilitat donat el dens contingut de la pàgina.

The money as debt

2009-01-12T07:23:00.000-08:00

"No hay forma de evitar el colapso total del crecimiento económico sustentado en la expansión crediticia. Lo único que se puede decidir es si la crisis estallará antes como resultado del abandono voluntario de continuar dicha expansión, o después al colapsarse el sistema monetario afectado"
Ludwig von Mises, "Human Action, A Treatise of Economics" Yale University Press, 1949
Via Lorena, gràcies.

Desaprendre

2009-01-10T11:12:00.000-08:00

La paradoxa japonesa de la tassa de te descriu molt bé el procés de desaprendre. És senzillament eliminar el que hem après que ja no serveix i deixar espai per el que necessitem aprendre, que tingui espai en el nostre cervell. Hem de donar-nos l’oportunitat de veure’ns a nosaltres mateixos com a posseïdors d’un sol punt de vista sobre qualsevol aspecte i desenvolupar la consciència de l’existència de molts més punts de vista que poden ser tant o més vàlids que el que ja tenim. Això demana deixar de banda el judici crític, no gens fàcil en els adults, menys quant aquests tenen un alt nivell intel•lectual, doncs quant més s’ha invertit en aprendre certa informació, més compromís existeix en defensar aquesta informació davant d’una de nova. No podem aprendre res nou sense abans desaprendre. Aquestes estructures, perjudicis o aquesta costum de donar per suposat determinades coses tenen avantatges de cara a la convivència en societat però tenen una clara desavantatge en el que es refereix a creativitat.
Einstein deia que és més fàcil desintegrar un perjudici (rutina mental) que un àtom.
Miró va introduir el concepte de desaprendre, que suposa tornar a mirar les coses des d’una perspectiva fresca de un nen, com que mira les coses per primera vegada.
Tom Kelly ho descriu d’una altra manera. Compara les rutines mentals que seguim, el pensament convencional, com el deja vu, i suggereig que per tornar a ser creatius hem de practicar el vu de ja.
Els creatius japos ho comenten d’una altra manera...

El futur vist per Paul Saffo

2009-01-02T09:37:00.000-08:00

Quines noves tecnologies provocarant un canvi les nostres vides en els propers mesos o anys?. Saffo és un consultor i professor a Stanford University.

Passat i futur dels dispositius mòbils

2009-01-02T05:10:00.000-08:00

En el vídeo podem veure com ha evolucionat el mòbil des de l’any 1985 fins avui, i acaba amb algunes possibles intuïcions sobre el seu futur. Teemu Arina especula amb el concepte de terminal mòbil capaç d’interactuar amb l’entorn i capturar característiques del context que l’envolta, interactuant amb un núvol dinàmic de continguts oberts.

But what I know for sure, it’s going to combine cloud computing, augmented reality and the internet of things in a meaningful way.

Un terminal que combina conceptes com could computing, la realitat augmentada i la Internet de les coses d’una manera natural i plena de sentit.

Lectures essencials pel management del futur

2008-12-31T02:38:00.000-08:00

Tenim la diada de reis a pocs dies vista i qui més qui menys haurà de fer algun regal. En el meu cas el regal que més m’agrada rebre és un llibre. Certament no és quelcom fàcil, donat que les meves preferències poden distar i molt de qui m’ha de fer el regal. Per això m’he fet una llista de llibres alineats amb les meves preferències.

“Gödel, Escher, Bach un eterno y grácil bucle” d’en Douglas R. Hofstadter.
“El futuro del management” d’en Gary Hamel.
“El efecto MEDICI” d’en Frans Johansson.
“Arena sensible” d’en Manuel de la Herrán Gascón
“The ten faces of innovation” d’en Tomas Kelley (IDEO)
“The art of innovation” d’en Tomas Kelly (IDEO)
“Innovation & Entrepeneurship” d’en Peter Drucker
“Out of control” d’en Kevin Kelly (Wired)
“Creativity” d’en Mihaly Csikszentmihalyi

Faltaria afegir algun llibre sobre la metodologia TRIZ o la seva simplificació SIT, biomimètica però ja està bé.
Al bloc de Gary Hamel també podem trobar una llista de les lectures recomanades. En els comentaris hi ha una segona llista també molt interessant.

PC vs MAC

2008-12-28T04:33:00.000-08:00

PC vs MAC és una visió transformer. Està prou bé però certament li falta una pantalla blava.

Consideracions per sortir de la crisi

2008-12-27T01:18:00.000-08:00

Certament el marc actual demana un canvi de mentalitat. Recerca, obertura, decisió, flexibilitat, compromís i sobre tot acció. El canvi no és fàcil, hem de sortir d’una posició estàtica, que ha funcionant molt de temps, i passar a una posició més dinàmica, generant una nova inèrcia. En Xavier Marcet exposa 10 punts per iniciar un procés que porti a les empreses, amb metodologies conservadores, a una nova dimensió que les ajudi a sortir d’aquesta inèrcia viciada.

¿Internet? Bah!!

2008-12-25T08:22:00.000-08:00

Hype alert: Why cyberspace isn't, and will never be, nirvana

El que dóna valor és el joc, la imaginació, la col•laboració i les experiències reals. Cliff Stoll no es defineix com un tecnòfog, en tot cas com un heretge de l’alta tecnologia. Diu Stoll, “No entenc aquesta obsessió per atraure a la mainada a unes màquines que estimulen el copiar i enganxar. Si volem que llegeixin i escriguin ¿ per què els posen davant d’un invent que es germà dels videojocs i cosí proper de la televisió?. Em preocupem moltíssim els efectes que els ordinadors poden tenir sobre la ment dels nens petits, en certa manera, pertanyo a la vella escola, i penso que l’aprenentatge requereix de disciplina, responsabilitat i atenció. No m’agrada aquesta sospitosa fusió d’educació i entreteniment”.

Els ordinadors estan aquí per quedar-s’hi, això és evident. En el futur, és difícil pensar en una professió desvinculada dels ordinadors. Però quina és la millor edat per asseure un nen@ davant un ordinador? ¿no estaria bé esperar a que aprengués a llegir i escriure?. És presenta un dilema que enfronta a dos escoles de pedagogs.

En tot cas mentre hi pensem us deso un vídeo d’en Cliff Stoll, enèrgic, directa i emocionant. Crec que ens falta més gent amb aquest esperit.

La nova economia

2008-12-21T03:49:00.000-08:00

Tres característiques que distingeixen la nova economia:
És global, afavoreix quelcom intangible (idees, informació, i relacions), i finalment està fortament inter relacionada. Aquest tres atributs produeixen un nou tipus de mercat i societat, una que esta arrelada ubicuament a les xarxes socials.
Les xarxes han existit a cada economia. La diferència és que actualment la tecnologia permet una difusió més simple perquè penetrin profundament a les nostres vides i és converteixin en la metàfora central del nostre pensament i de com està organitzada la nostra economia.
Al llibre “New Rules for the New Economy, radical strategies for a connected word” podeu trobar les regles que regeixen aquesta economia i perquè hem d’estar receptius i pendents dels canvis que aportaran les xarxes socials. Serà el regal de l'amic invisible?.....

Creativitat i felicitacions de Nadal

2008-12-21T03:01:00.001-08:00

Estem immersos en plena campanya nadalenca. Rebem felicitacions i desitjos de coneguts, companys i altre gent propera. Els més creatius ens fan arribar composicions digitals on expressen visualment dos conceptes, felicitat i desig d’un futur millor. Vull compartir amb vosaltres un vídeo que he trobat molt original i que alhora deixa veure la rellevància que estan prenen les presentacions en aquest medi. Ho he trobat simple i amb una excel•lent execució.

TreeWaxHD from klipcollective on Vimeo.

10 innovations pour sortir de la crise

2008-12-16T06:10:00.000-08:00

Et s'il suffisait de changer de fenêtres ou de placer des miroirs dans les déserts pour sortir de l'ornière ? Hommes politiques, investisseurs et entrepreneurs misent sur l'innovation, seul remède anticrise selon eux. Voici dix idées auxquelles ils croient pour relancer l'économie.

1- Gratacels, més de 900 edificis estan en construcció.
2- La font de la joventut. Cercar medicaments antioxidants.
3- Pantalles flexibles que simulen un paper.
4- LED, a BCN tenim un referent amb la torre Agbar
5- Finestres d’alta tecnologia, estalvi energètic.
6- Nova generació de jocs, com la wii.
7- Concentració energia solar, segons Gerhard Knies, amb un 1% de la superfície dels deserts del planeta es podria produir l’energia que consumiria tot el planeta.
8- El cotxe de lliure servei, imitació del model d’ús de bicicletes tant popular a ciutats com BCN i Paris.
9- Els camions híbrids, aplicant tecnologia ja disponible en altres vehicles.
10- Les píndoles intel•ligents, navegar per dins el nostre cos per saber que passa i que s’hi pot fer.

Segons Le Figaro, sinó tenim idees per sortir de la crisi algun d'aquests àmbits ens pot ajudar.

Brainstorming complements

2008-12-14T05:09:00.000-08:00

El brainstorming està considerada com una tècnica molt efectiva de creativitat. Però s’han detectat factors que poden provocar que el brainstorming perdi efectivitat, com pot ser que els integrants del grup estiguin bloquejats per expressar lliurement les seves emocions i idees. Per això es fa necessari usar estratègies que minimitzin aquest estats de bloqueig. Presentem tres d’aquestes estratègies que m’han semblat interessants.
Brainwriting: Aquesta tècnica va ser proposada per Horst Geschka del Batelle Institute. Els integrants del grup, entre 5 i 8 persones, es senten al voltant d’una taula amb un llapis i un bloc de notes.
1- El líder del grup presenta el problema i escriu l’enunciat en un lloc visible per tots els integrants del grup. Tot seguit es discuteix sobre el problema plantejat per tal d’assegurar que tothom el ha entès .
2- Cada integrant del grup escriu quatre idees en una fulla de paper i les empilen capgirades al centre de la taula.
3- Els participants desempilen un paper i afegeixen idees o comentaris.
4- Sempre que es vulgui, es pot tornar a empilar la fulla amb la que han estat treballant, tot seguit, es repeteix el pas 3.
5- En qualsevol moment un integrant del grup és lliure per afegir una nova fulla a la pila.
6- Després de 20’-30’ el procés finalitza i es recullen les fulles d’idees per avaluar-les.
Aquesta tècnica funciona bé en grups de gent que no es coneixen, genera forces alternatives, permet la critica constructiva i construir sobre alternatives, facilita la discussió d’alternatives i finalment permet que surtin alternatives esbojarrades que podrien funcionar.
Cercle d’idees: Aquesta tècnica és una variant del brainwriting, que es pot fer servir si el grup no està ubicat en un mateix lloc físic.
Les idees s’escriuen i envien als membres del grup que les usen com a trampolí per generar altres idees i aquest les tornen a reenviar al grup. És pot usar el correu electrònic com a mitjà per fer circular les idees.
Mètode 635: Aquest mètode va ser ideat per Warfield i aparentment és més simple i fàcil de controlar que el Brainstorming, tot i que és igual d’efeicaç. El mètode consisteix en un grup de sis persones reunides al voltant d’una taula. Es dóna informació del problema i es dóna com a material de treball una fulla en blanc. Els integrants del grup tenen 5’ per escriure tres idees, breus i concises. Una vegada exhaurit el temps, es passa el full al company del costat i es repeteix el procés d’escriure tres idees en cinc minuts.
Una vegada completat el cicle de sis intervencions, disposarem de divuit idees a cada fulla, el que vol dir 108 idees en 30’. El següent pas és analitzar, filtrar, fusionar...

Vídeos estimulació creativa

2008-12-10T13:50:00.000-08:00

Bit Shifter & Flight404 • “Feedback” / “Flight Risk” from Bit Shifter on Vimeo

Bit Shifter & noteNdo • “Tea With Galactus” from Bit Shifter on Vimeo

Comunitats de pràctica

2008-12-10T13:22:00.000-08:00

Peter Druker deia que l’únic que hi ha permanent és el canvi, i en un context de canvi, l’únic actiu vàlid és aquell que serveix per adaptar-se. El coneixement és un dels pocs recursos d’èxit sostenible en qualsevol organització. Aquest recurs apareix com a resultat d’un procés iteratiu: L’aprenentatge.
L’aprenentatge és un producte social, el coneixement és social i té possibilitats sinèrgiques, per tant el seu valor augmenta si és compartit, enriquit i desenvolupat més enllà del propi individu. A més, el coneixement col•lectiu és un complement necessari al individu. Donat que existeixen problemes en els que cal la integració de coneixements individuals i el coneixement col•lectiu implica que els membres d’una organització, que el comparteixen, actuaran amb criteris iguals i això el converteix en previsible. D’acord amb això, si l’aprenentatge és el resultat d’experiències personals i de processos d’interaccions entre individus, aquest tindria que ser entès en relació al context cultural i social en el que aquestes interaccions i experiències tenen lloc, això és, amb relació a les comunitats de pràctiques.
Wenger, McDermott i Zinder defineixen les comunitats de pràctica com a grups d’individus que comparteixen una preocupació, un conjunt de problemes sota perspectives similars o un interès comú sobre un tema concret, i que a través de la comunicació entre els seus membres, comparteixen i generen un coneixement de grupal. Per tant, la pertinença a una comunitat de pràctica implica l’existència de models mentals compartits pels seus membres. Les decisions dels membres del grup són poc formalitzades i tenen origen en la seva pròpia tradició. Aquestes comunitats permeten que les idees aflorin del grup i que les persones treballin juntes més efectivament. És crea un entorn informal que ofereix als seus membres un recolzament i una estabilitat necessària per trobar noves vies d’actuació, assumeixin riscos i tinguin iniciativa. En una comunitat de pràctica es produeix la creació de coneixement, innovació i aprenentatge mentre es treballa en la pràctica diària. Les associacions de professionals o grups de desenvolupadors de programari són exemples de comunitats de pràctica.
Molts autors consideren que l’eficiència d’una comunitat depèn de l’existència d’un entorn que promogui la confiança, el compromís, la creativitat i la innovació. Per tant cal un clima organitzatiu obert a la producció i aplicació de noves idees, a la iniciativa, la col•laboració, i l’establiment de relacions de qualitat que fomenti que els individus comparteixin la seva informació més enllà dels canons formals. Es fa incís en l’aprenentatge informal, en oposició a un aprenentatge més formal.
Els seus objectius depenen del interès dels seus membres en un determinat tema. Els seus membres s’ajuden entre ells sense intermediaris, les tasques són delegades sense escepticismes, els processos de control són moderats i els membres senten que poden comunicar el seus punts de vista o intuïcions a través del diàleg i la cooperació. S’avaluen a si mateixos i ho fan en termes de satisfacció.
A la natura podem trobar un paral•lelisme de comunitats de pràctica. El fet que els arbres que estan sols creixin poc mentre que si estan agrupats competeixen entre ells per la llum, i en aquesta competència creixen tots.

Management: El que he après i el que em falta aprendre

2008-12-06T03:00:00.000-08:00

Liderar és en gran mesura, servir. És un catalitzador del que fan els que el segueixen.
Hi ha dos tipus de professionals, els que intenten construir el seu futur i els que només es queixen. Fer o queixar-se, és difícil compaginar ambdues coses.
Hi ha gent que sempre ve amb problemes i altres que aporten solucions, però ho podem corregir. Un bon líder ho detecta i ajuda al canvi.
Quant tenim la sensació que no cal seguir aprenent entrem a la decadència. El que ha perdut la curiositat deixa de viure plenament.
Quant comença a molestar el fet d’escoltar, ha començat la decadència arrogant. Escoltar en principi és una forma d’aprendre.
Ningú ha dit que fos fàcil, l’esforç és un valor de creixement. La innovació és fonamental i requereix tanta o més disciplina que la creativitat
Els fracassats existeixen. Davant els fracassos és aprendre i aixecar-se.
El respecte és una gran inversió. Delegar és una inversió que requereix temps. La confiança és fruit de la inversió. L’equip com multiplicador de capacitats dels seus membres sense que aquests perdin la seva individualitat.
És important el que fem, el que diguem és un adornament. És tant dolen “fer i no dir-ho” com “dir i no fer-ho”, tot i que el millor és “fer-ho i dir-ho”.
Hem d’aprendre de tothom.

Què és la biomimètica?

2008-12-05T04:12:00.000-08:00

Biomimètica (del ‘bios’ vol dir vida, i ‘mimetica’, vol dir imitar) és una disciplina que cerca solucions sostenibles emulant o copiant la natura, com per exemple les plaques solars inspirades en les fulles, vacunes que no necessiten refrigeració inspirades pirades en la planta de la resurrecció africana, o superfícies lliures de fricció que imiten la pell d’un llangardaix de la península aràbiga. El centre de la idea és la natura, imaginativa per necessitat, ha resolt molts dels problemes als que ens hem enfrontat com l’energia, la producció d’aliments, el control climàtic, el transport i molts més.
Animals, plantes i microbis són consumats enginyers. Ells han trobat què funciona, què és més apropiat, i el més important, que sigui perdurable a la terra. En lloc de cultivar organismes, o ensinistrar-los per aconseguir un benefici per nosaltres, la biomimètica difereix d’altres aproximacions biològiques consultant organismes i ecosistemes per trobar nous dissenys i innovacions. Aquesta aproximació obre un nou domini en el que poden contribuir no només a innovar en dissenys i solucions als nostres problemes sinó també despertar interès per conservar la biodiversitat en el món que té molt per ensenyar-nos.
Concretament emular el do de la natura vol dir veure i avaluar el món de la natura de manera diferent. En biomimetica, mirem la natura com un model, un mentor una mesura.
Model: La biomimètica és una nova ciència que estudia el model de la natura i imita les seves formes, processos, sistemes, i estratègies per resoldre els problemes de la humanitat.
Mentor: La biomimètica és un nou camí de veure i valorar la natura. Ens introdueix en una era basada no en el que en podem treure, sinó que em podem aprendre.
Mesura: La biomimètica fa servir un estàndard ecològic per jutjar la sostenibilitat de les nostres innovacions. Després de 3.8 bilions d’anys d’evolució, la natura ha après que funciona i què és perdurable.

Redes 2.0-Innovar copiando la naturaleza

Models de Coaching

2008-12-05T00:16:00.000-08:00

El coach és un entrenador personal que observa des d’un punt de vista extern, veu com funcionem i reaccionem a diferents estímuls i en suggereix estratègies per millorar, per tant el seu objectiu és millorar la situació.
Però què és i què no és coaching? Un coach expert és un observador i no un impositor, farà suggeriments i recolzaments, però no donarà consells, ni formules magistrals, no elaborarà solucions adaptades a la situació particular del coachee. Es dir, la consultoria i el mentoring, no es poden considerar coaching donat que cerquen una solució en funció dels resultats anteriors. Però cada situació és diferent i s’ha d’afrontar de manera diferent. Quant un procés de consultoria fa la seva aparició en una empresa sempre s’exigeix personalització, donat que cada empresa és un món i no existeix una solució igual per totes.
Diferents models de coaching
De la mateixa manera que existeixen diferents teories i mètodes per resoldre problemes, el coaching té diferents corrents filosòfiques o psicològiques. Llavors segons el problema a tractar es pot usar un model diferent, com per exemple: conductivista, cognitivista, psicoanalista, humanista, gestalt, positivisme, PNL, filosòfic, etc.
Model Tavistock
Basat en l’escola tavistock amb un fort arrelament al psicoanàlisi. Basa les seves experiències en el subconscient del individu i una de les seves màximes en l’àmbit de l’empresa és que no pot ajudar-se al individu de forma aïllada, sinó que cal conèixer el context, el seu passat i el seu entorn.
Model DBM (Development Behaviour Modeling)
El DBM té el seu origen en la programació neuro lingüística (PNL), així doncs és un model molt orientat a la praxis i enfocat al desenvolupament humà on s’especifiquen tècniques de modificació de la conducta aplicades l’assoliment dels objectius.
Coaching Ontològic
Amb els seus origen en la fenomenologia de Martin Heidegger, tracta d’analitzar els actes mentals i com es dirigeixen als objectius irreals i reals, els actes de la consciència i les intencions. Està basat en el diàleg, la lingüística i la manera com ens expressem.
Model GROW
Model molt estructurat i orientat a resultats, basat en tasques i fites. Fa servir la confrontació i el diàleg amb el seu model de preguntes i anàlisi de la situació. Està molt orientat l’entorn empresarial. Un dels seus màxims exponents és John Whitmore
Model MAT
Aquest és un meta model que fa convergir diferents disciplines: anàlisi tradicional, gestalt, cognitivisme, psicoanàlisi. La seva creadora és Preciada Azancot.
Intel•ligència emocional
La intel•ligència emocional és un conjunt de tècniques efectives per aplicar a diferents situacions de coaching tant l’entorn personal com empresarial. Esta fonamentada en aprendre a reconèixer les emocions dels altres i en d’un mateix, saber aplicar el pensament i el raonament per entendre aquestes emocions i controlar-les adequadament i poder adaptar la situació en favor nostre. Un dels autors més coneguts és Daniel Goleman
Psicologia positiva
Aquest paradigma és més recent. Basa la seva concepció en l’estudi de la resiliència, que és la capacitat de recuperar-se de tragèdies. La psicologia positiva ofereix una nova perspectiva tant a nivell personal com empresarial. El seu màxim exponent és el doctor Martin Seligman.

Role Play Game

2008-12-03T04:07:00.000-08:00

Avui he pogut experimentar en primera persona el RPG. Aquesta metodologia consisteix en representar un personatge fictici definit per certes característiques particulars. Certament una potent eina pedagògica.

El RPG és un mètode de capacitació, bàsicament, es tracta de simular situacions de la vida real. En el cas empresarial, posem per exemple, pensem en un equip que ha de prendre una decisió important, un líder ha de tractar amb un col·laborador problemàtic o un executiu ha de preparar-se per una negociació difícil. Podem trobar un gran ventall de bibliografia que ens permet preparar-nos per afrontar amb èxit aquestes situacions però difícilment, sinó ho acompanyem d’un aprenentatge pràctic, podrem millorar les nostres aptituds i actituds.

El RPG ens permet interpretar un paper i s’ha de pensar, actuar i decidir com ho faria el personatge. A través d’aquest enfocament pràctic podem experimentar realment la situació, reflexionar sobre el comportament i adquirir habilitat difícils de transmetre. D’aquesta manera, la metodologia incrementa les probabilitats de que els nous conceptes es tradueixin en canvis perceptibles en el comportament.

Avantatges RPG

Promou un ambient d’interès i d’estudi enfront la discussió d’un problema. És una tècnica motivadora i participativa per mitjà del diàleg o debat posterior.
Identifica als alumnes amb el problema tractat i fomenta reflexions sobre les actituds que en ell estan implicades.
És un mètode ideal per desenvolupar capacitats de treball en equip i presa de decisions, creativitat i solució de problemes.
Permet passar del camp de les abstraccions al de la realitat i aconseguir que els participants prenguin consciència de la necessitat d’aprendre.
Estimula el potencial creatiu e imaginatiu de la persona donat que aquesta ha d’imaginar com pensaria i actuaria el seu personatge.

Riscos i limitacions

Ha de ser un complement però no l’única tècnica de capacitació. No ha de substituir la lectura de material bibliogràfic.
No sempre és efectiu, depèn dels seus continguts.
Genera una alta exposició als seus participants i pot despertar certes inhibicions.
Cal temps per obtenir els millors resultats.
S’ha de centrar en el tema.

Amb una preparació adequada, el RPG pot ser un mètode potent per que l’aprenentatge no es quedi limitat a la teoria sinó que es tradueixi en un canvi en les actituds i aptituds.

Estimulacions per Imatges

2008-12-02T23:27:00.000-08:00

L’estimulació per imatges és una tècnica molt coneguda que es fa servir per generar idees més enllà de les que podem obtenir amb el brainstorming. Els membres d’un grup observaran un conjunt d’imatges seleccionades i relacionaran la informació recollida de la imatge amb el problema a resoldre, que també es pot atacar usant brainstorming.
Backspace desa a la nostra disposició una sèrie de curts dissenyats per Stepheb Watkins per provocar la imaginació.
Processing és una eina open source per la gent que vol programar-se les seves pròpies imatges, animavions i iteracions. Aquí podeu trobar uns exemples del que podem arribar a fer.Vaig a provar-ho!!!

Colours from Charlie McCarthy on Vimeo.

Via Create Digital Motion

Re-pensar l'empresa

2008-12-01T04:18:00.000-08:00

Innovar no vol dir només crear nous productes i serveis, sinó que també podem innovar en el model de negoci. L’article publicat el passat més d’abril per Businessweek en Bruce Nussbaum proposa cinc lliçons a aprendre de les companyies que més innoven en el món. Segons els experts innovar en els models de negoci és molt més rentable que fer-ho només en productes i processos. Aquest darrers generen canvis que són efímers , donat que poden ser imitats ràpidament, mentre que fer-ho en els models organitzatius de l’empresa és més perdurable i, sobre tot rentable. Comparteixo la presentació d’en Pep Torrers a renacer06 on podem veure un exemple de innovació de model de negoci.

Insostenibilitat dels models de producció i consum

2008-12-01T03:13:00.000-08:00

Innovar s’ha convertit en l’ull d’una espiral que no podem evitar. Estem patint els efectes col•laterals dels models de producció i consum engegats en el segle passat. Els gurús del management, liderats per en Gary Hamel, fa temps que adverteixen que hem superat el punt d’inflexió i que cal reorientar i explorar nous camps. Innovar és una activitat pròpia de la vida que ens ha permès evolucionar. Però actualment, innovar requereix canviar el model mental que està darrera de com ens enfrontem a la vida. Comparteixo un vídeo titulat “La història de les coses”, on Annie Leonard ens parla sobre la insostenibilitat dels models de producció i consum actuals.

Eines de creativitat

2008-11-30T06:57:00.001-08:00

Les eines creatives són mètodes que permeten l’entrenament creatiu. Impliquen determinades accions que generalment són més importants que la tècnica en sí mateixa i que serveixen com estímul. Usar aquestes tècniques no garanteixen l’èxit, només serveixen per arribar a certs objectius que es suposen pròxims a la creativitat. Per un costat ens permeten seguir un ordre per assolir un objectiu desitjat i per altra banda ens ajuden a desmuntar els camins del pensament vertical. Tot seguit fem un breu repàs d’algunes d’aquestes tècniques.
Brainstorming: Mètode de generació d’idees en grup. La metodologia consisteix en generar idees, generalment per escrit, numerar-les i classificar-les en l’ordre cronològic que han aparegut. Tot seguit es puntuen les idees segons condicions o requeriments bàsics prèviament acordats. Les consignes a seguir són: generar el major nombre d’idees possibles sense incidir en la seva creativitat, no criticar les idees, lliure imaginació (no cal que siguin realistes), es permet la utilització i transformació de les idees dels altres.
Ús d’analogies: Es tracta d’aplicar a un objecte, concepte o situació que volem modificar la lògica o característiques d’un altre objecte diferent. La metodologia consisteix en tornar conegut el desconegut i desconegut el conegut. Això s’aconsegueix per mitjà de quatre mecanismes analògics:
1- Analogia directa: es comparen directament dos fets, productes o situacions com per exemple comparar un mòbil amb una taula de windsurf.
2- Analogia personal: es descriu el fet o problema en primera persona, entrem a formar part del problema.
3- Analogia simbòlica: intentem descriure el problema amb una imatge global que ens permeti veure’l des d’un altre punt de vista.
4- Analogia fantàstica: es trasllada el problema a un món ideal, sense restriccions, per després tornar al món real.
Les consignes a seguir són: fer familiar el que ens és estrany, fer estrany el que ens és familiar, relacionar la lògica de dos objectes, conceptes o situacions totalment diferents.
Verbs manipuladors: Apliquem certs verbs a cada idea obtinguda per mitjà d’una altra tècnica. Alguns d’aquets verbs poden ser “engrandir”, “usar de manera diferent”, “adaptar”, “substituir”, “invertir”, “reestructurar”, etc.
Prospectiva: Inventem un futur desitjable i es contrasta amb el present per determinar un pla d’acció per assolir el futur desitjat.
Anàlisi de categories: Intentem classificar les idees ja obtingudes, en diferents categories i després s’analitza cada una en particular per generar noves idees.
Mètode del profà: Consisteix en incloure en el grup que realitza el brainstorming un participant totalment aliè al tema perquè generi punts de vista diferents.
Biònica: Permet, observant alguns gins de la natura, imitar-les i aplicar-les imaginativament a productes o problemes.
Fish pool: És una forma especial del brainstorming que requereix dos grups. Mentre un genera idees, és observat per l’altre grup sense intervenir i al revés, el que possibilita la retroalimentació entre ells.
Brainsailing: Segueix la metodologia del brainstorming però difereix en la quantitat d’idees, que és menor. Es centra en explorar les propostes que suggereixen algun tipus de model diferent al convencional. Intercala moment de convergència quant és necessari seleccionar un enfocament determinal.
Tècnica de Gordon: En aquesta tècnica només el líder del grup coneix la naturalesa exacta del problema per evitar arribar massa aviat a una solució.
Phillips 66: Utilitza grups grans dividits en grups més petits, de 5 a 6 persones. Cada subgrup condueix les seves sessions al mateix temps, atacant el mateix problema, i se selecciona les millor idees que es presentaran als altres grups per la seva

El salt creatiu per superar idees preconcebudes

2008-11-30T05:24:00.001-08:00

L’exigència del context competitiu ens porta a desenvolupar idees a través de la utilització d’eines conegudes. En fem prou d’aquestes eines habituals per afrontar reptes rutinaris. Però els canvis en les necessitats del mercat, en les tecnologies o en el context poden deixar obsoletes les eines i rutines habituals. El problema és abocar-se a l’acció i cercar l’eficiència en l’ús d’eines que ja existeixen. Es dir, estem jugant a perdre. L’expert en creativitat, Edward de Bono explica que els sistemes, com la ment i els equips, tendeixen a auto organitzar-se. Tenim la tendència a usar les mateixes eines per a contextos aparentment semblants i no ens adonem que estem usant una metodologies obsoletes, estem jugant a perdre.
Jugar a guanyar exigeix anar més enllà de l’eficiència tècnica i operativa, amb el que obtindrem claredat sobre els objectius i el camí a seguir per assolir-los. Jugar a guanyar demana l’habilitat per adequar les respostes al cas en concret, modificant els patrons habituals. Però com fer-ho?. Segons de Bono l’ús de tècniques del pensament creatiu o lateral ens permet identificar els patrons habituals arrelats al nostre pensament i generar opcions innovadores.
Les tècniques del pensament creatiu són nombroses i tenen diferents variants. Entre les més conegudes trobem el Brainstorming, la sinèctica de W.Gordon que usa analogies i metàfores de forma sistemàtica per canviar el marc de referència en el que es persegueix la solució al problema, l’extrapolació de solucions confeccionades en altres àmbits per satisfer necessitats semblants i la descomposició de l’objecte o procés per recombinar les parts de manera més innovadora. Tanmateix totes les tècniques comparteixen, entre altres, tres principis centrals:
1- Identificar patrons demana una reflexió no només sobre el nostre comportament sinó també sobre les suposicions que guien aquest comportament.
2- Separar l’avaluació lògica de la generació d’idees.
3- La consigna implícita en les tècniques de pensament creatiu consisteix en introduir intencionadament un element disruptiu en termes de la lògica tradicional.
En definitiva, l’acte disruptiu té un moment que genera la sensació d’estar proposat quelcom il•lògic. Aquest és el moment que ens permet trencar esquemes i patrons preconcebuts.
Quant ja hem generat una solució creativa i útil, aquesta ens resulta tant evident i lògica com qualsevol solució tradicional. Aquesta nova idea implica la creació d’un nou patró.

La segona revolució Xinesa

2008-11-29T05:22:00.000-08:00

Tenim davant un repte que malauradament molta gent no sap o no vol veure. Xina és una potència en creixement en tots els aspectes, qualsevol dels pronòstics que es fa sobre Xina queden superats en el moment per la realitat. Hem de reconèixer que Espanya està a la cua dels països amb més inversions i estratègies per fer front al que ens ve a sobre.
Eugeni Bregolat és un diplomàtic que ha estat ambaixador a la Xina durant els anys 1987 fins al 2003. Bregolat és un testimoni dels canvis d’una societat molt complexa i que està cridada en pocs anys a ocupar un lloc decisiu en l’ordre mundial.
Veure ponència a Eugeni Bregolat a renacer'07

Aparador personal

2008-11-27T04:48:00.000-08:00

Els processos de selecció de personal tenen com a finalitat avaluar si el candidat te o pot adquirir les capacitats per aportar valor a l’organització i triar aquell te el perfil que encaixa millor al lloc de treball a cobrir. La metodologia està orientada bàsicament a descobrir no tant allò que es veu a simple vista sinó més aviat a reconèixer i analitzar allò subjacent.
Les tècniques de selecció de personal són conegudes pels candidats i aquest fet permet confeccionar estratègies que els permeti assolir el seu objectiu, donat que les tècniques no són infalibles. Per això és freqüent que els seleccionadors es recolzin en més o menys mesura en la seva intuïció.
Els candidats tenim tendència a fer notar més allò que ens posa en una posició més avantatjosa. Per això darrerament el candidats fan/faig servir diferents estratègies per donar-se a conèixer d’una manera més atractiva i diferencial. Algunes d’aquests estratègies diferencials són per exemple: tenir el cv en diferents idiomes, fer pàgina/es web on es focalitza l’atenció dels visitants en les capacitats i coneixements que es volen resaltar o subliminalment donar indicadors dels objectius que es pretenen assolir, escriure un ebook sobre un tema que es domina, fer una presentació en vídeo i desar-ho a youtube, estar present a les xarxes socials més reconegudes i concorregudes pels headquartes, etc.
Crec que puc aportar una estratègia més que pot ajudar als seleccionadors a fer-se una idea del candidat no tant "maquillada" com les anteriors. Proposaria que coneguts del candidat (amics, familiars, professors, companys de feina, etc) fessin una carta d’aptituds i actituds, ressaltant més els factors humans. Certament aquesta pot ser més fàcilment maquillada. Però si ho fem des d’un punt de vista honest, aporta un valor afegit que les altres opcions no tenen. Amb aquesta informació els seleccionadors podran explorar un camp que fins ara els era difícil entrar. Pel que fa al candidat demostra una seguretat en si mateix i en els altres. Per cert un valor molt valuós per moltes companyes.

Did you know?

2008-11-26T11:35:00.000-08:00

Did you Know? Em sembla fascinant. Did you know? A la seva versió 2008 3.0 resumeix algunes de les dades sobre el context social, econòmic, demogràfic i tecnològic actual i futur.

Google's Innovation Methodololgy

2008-11-25T05:27:00.000-08:00

You need to a flashplayer enabled browser to view this YouTube video

Mercats interactius, socials i multicanal

2008-11-24T22:43:00.000-08:00

Joost Van Nispen és un gurú del marketing relacional, iteratiu i directa. Actualment és el president de l’institiut del comerç electrònic i marketing directa. Membre de la junta directiva de la federació espanyola del comerç electrònic i marketing directa (FECEMD). Aquest vídeo és la seva intervenció a EUROECOM 08, organitzada per ACC10, amb el títol “Claus per obtenir l’èxit en els nous mercats interactius, socials i multicanal.
Personalment m’ha agradat molt poder gaudir d’aquesta intervenció, veure cap on anem i amb quina facilitat els gurus del marketing són capaços d’interpretar i donar a la societat allò que demana, encara que sigui de manera subjacent.

Les idees generals de la seva ponència són:
El vell màrqueting ja no serveix perquè els clients ja no són com eren. Ara estan més connectats, estan sempre localitzables i en constant moviment. A més, volen participar i dialogar amb altres clients, convertir-se en cocreadors de la marca. Exigeixen ofertes a la seva mida i respostes immediates. Reclamen transparència i honestedat. En definitiva, ja no volen el ‘cafè per a tots’.

Cada cop hi ha menys pure players. La integració de mitjans i canals aconsegueix efectes de sinergia superiors als possibles efectes de canibalisme.

Les xarxes socials tenen un paper cada cop més important. Els nous líders d’opinió formen part de la vostra xarxa de contactes. Les experiències són l’eix del nou màrqueting. Anem cap a una personalització massiva (mass customization) dels productes.

El màrqueting, la comunicació i la venda tornen a ser directes, relacionals i participatius. Un dia, la fabricació també ho tornarà a ser. De fet, ja s’està experimentant amb la creació individual de productes a distància

Simplicitat

2008-11-24T13:52:00.000-08:00

Avui he respost a un correu on em demanàvem com sindicar-se. Al cap d’una estona he contestat amb un enllaç a una pàgina on s’explica amb detall com s’ha de fer. M’ha tornat a fer arribar un correu agraint la informació, però m’ha comentat que no tenia temps per llegir-s’ho. Això m’ha fet recordar un vídeo que vaig veure de John Maeda.
Maeda treballa en la recerca de la simplicitat, en trobar camins per simplificar la vida de la gent. Tots ens hem tingut que enfrontar a un nou manual d’instruccions. És aleshores quant es fa necessari la simplicitat i apostar per allò que és útil. La simplicitat és un dels valors més preuats pels usuaris i consumidors. La simplicitat pretén ser un mode d’estar en un món oposat a la confusió i el soroll. Simple no vol dir pobre. És simple aquell disseny, aquella interfície, aquella forma de comunicar-se nascuda de la necessitat i en la que tot té un sentit. Maeda va escriure al 2006 “Las Leyes de la Simpliciada”, un llibre on planteja com afavorir la simplicitat en el disseny, la tecnologia, els negocis i la vida. En el llibre es proposen 10 lleis i 3 claus:
Reduir: La manera més senzilla d’assolir la simplicitat es mitjançant la reducció raonada.
Organitzar: L’organització permet que un sistema complex sembli més senzill.
Temps: L’estalvi del temps simplifica les coses.
Aprenentatge: El coneixement ho simplifica tot.
Diferències: La simplicitat i la complexitat es necessiten entre sí.
Context: El que es troba en el límit de la simplicitat també és rellevant.
Emoció: És preferible que hi hagi més emocions a que n’hi hagi menys.
Confiances: Confiem en la simplicitat.
Fracàs: En alguns casos es possible no assolir mai la simplicitat.
Única: La simplicitat consisteix en treure allò que és obvi i afegir-hi el que és específic.

Clau 1: Lluny: Més aparenta esser menys, simplement allunyant-nos molt.
Clau 2: Obrir: Ser oberts simplifica la complexitat.
Clau 3: Energia: Usar-ne menys, guanya més.

Six thinking hats

2008-11-22T11:47:00.000-08:00

El Dr. Edward de Bono és un maltès que està considerat per molts com la màxima autoritat internacional en el pensament creatiu i l’ensenyament d’habilitats de pensament. E. De Bono és el creador del concepte de pensament lateral, idea que va revolucionar el món de la docència i el management fa 30 anys i usat encara avui dia.
The six thinking hats és una de les eines creatives més conegudes alhora de plantejar un procés creatiu o de resolució de problemes. La tècnica pretén sistematitzar els possibles enfocaments d’una qüestió, es dir, representa sis modes diferents d’afrontar un problema. La idea és segmentar el pensament , en sis estats, per poder obtenir el màxim de cada estil de pensament i així eliminar les possibles interferències que puguin sortir.

El barret blanc representa fets i xifres, neutral i objectiu, no hi ha interpretacions ni opinions. El barret vermell representa els sentiments, les emocions i intuicions i no cal justificar res. El barret negre representa el pensament lògic, mostra els errors de pensament, de procés. És un intent objectiu d'indicar el perquè un projecte o una idea tindà dificultats o no funcionarà. Generalment és el rol més fàcil d'úsar ja que no comporta cap risc. El barret groc representa el pensament constructiu, cercar el valor i benefici. Va des de la lògica fins els somnis i esperances. És un cercador d'oportunitats. Té per objectiu l'operativitat i fer que les coses passin.El barret verd és el pensament creatiu, el que cerca alternatives. Intenta anar més enllà del conegut. En aquest rol cal usar tècniques creatives i en especial el pensament lateral.
Finalment el barret blau és el que focalitza l’objectiu, condueix, fa complir les regles i treu les conclusions.

Crec que és una eina molt interessant per usar alhora d’ordenar processos creatius i de resolució de problemes, donat que permet ordenar i sistematitzar el procés i per una altra banda garantir que cobrim els aspectes més rellevants de la qüestió.

Six Thinking Hats

View SlideShare presentation or Upload your own. (tags: creativity innovation)

Deep dive

2008-11-22T10:55:00.000-08:00

Innovar és l’aplicació de noves idees, conceptes, productes, serveis i pràctiques amb el propòsit de ser útils per incrementar la productivitat. Bàsicament consisteix en aportar quelcom nou i encara desconegut en un determinat context. Llavors per arribar a una innovació cal partir de l’ús d’una nova tecnologia?. Òbviament no. És fer un nou ús de la tecnologia que ja tenim, una nova aplicació que a ningú se li havia acudit abans.

Podem observar innovació de diferents tipus: tecnològica, social, en metodologies de gestió, en negocis i un llarg etcètera. IDEO és una companya de consultoria en disseny amb seu a Palo Alto, California amb varies oficines arreu del món. IDEO usa una metodologia d’innovació, Deep dive, que els va permetre redissenyar un carró de compres en 5 dies. La metodologia Deep dive és un procés de sis passos que els permet crear productes innovadors a un ritme aproximat de 90 productes nous anualment. Els sis passos del procés són:

1) Que la innovació es facilita amb el treball d’un equip multidisciplinari.
2) Que no hi ha un camp de coneixement on no es pugui innovar.
3) Que tothom, sense excepció, tenim capacitat d’innovar.
4) Que no existeix un únic camí per la innovació
5) Que la innovació va més enllà d’un producte o servei, és una “experiència de vida”
6) Que la innovació a les empreses genera com a conseqüència una cultura d’optimisme

Queda clar que compartir el que sabem és el primer pas cap a la innovació.

Presentacions per sobre de 10' == FAIL

2008-11-21T04:42:00.000-08:00

Avui tenim una presentació interessant. Quant tinc una presentació a la vista faig un repàs de bones pràctiques, però sempre trobo informació més actualitzada. Llegint Seth Godin he trobat unes recomanacions que em/s vindran d’allò més bé Nine steps to Powerpoint magic. Sobre tot el #9, doncs avui tenim 10’.

#9 Short! Do you really need an hour for the presentation? Twenty minutes? Most of the time, the right answer is, “ten.” Ten minutes of breathtaking big ideas with big pictures and big type and few words and scary thoughts and startling insights. And then, and then, spend the rest of your time just talking to me. Interacting. Answering questions. Leading a discussion.

Conclusió: El temps no és negociable. Directa, clar i al gra.

Codi font Windows Vista

2008-11-20T13:30:00.000-08:00

He trobat per la xarxa un tall de codi del sistema operatiu windows Vista. Sense comentaris.....;-)

De la gestió de la innovació a la innovació de la gestió

2008-11-20T09:56:00.000-08:00

Antonella Broglia ha treballat en publicitat a diferents multinacionals. Actualment estudia les noves tendències del consum i el impacte de les noves tecnologies en la vida, els negocis i la comunicació. He trobat un vídeo publicat per infonomia que m’ha semblat molt interessant. De fet no em comunica res del que no m’hagi donat, el fet d’estar estudiant unes metodologies de management de fa més d’un segle. Em pregunto que ens passa que no siguem capaços d’avançar en la mateixa progressió que els nostres avantpassats?, no estem prou preparats?, estem infoxicats?, estem avesats a recolzar-nos en informació dels altres sense aportar res?, com deia un ponent, "ens cal passar gana, la gana és el que fa prosperar una societat".

Gary Hamel és un dels grans en el món de la gestió. Estic impacient per rebre el seu llibre sobre “El futur del managament”. Hamel parla de la fi del management “tal com el coneixem”, es dir el tayloriesme i la burocràcia weberiana. Un model mental que a generat una gran prosperitat però que no serveix en una societat dinàmica, digitalitzada i globalitzada. La divisió del treball, la jerarquia, els gestors treballant pels seus caps, els jobs description, estan quedant desfasats. Per canviar el paradigma, diu Hamel, cal una revolució en la innovació en la gestió. De la gestió de la innovació a la innovació de la gestió. Centrat en la planificació estratègica, els pressupostos, la gestió de projectes, la formació i el desenvolupament, la comunicació i la gestió del coneixement, l’avaluació i la compensació. Es tracte de passar del control a la llibertat, de la jerarquia a la comunitat, de la imposició al propòsit. Perquè avui dia el que ofereix valor afegit és la passió, la creativitat, la iniciativa, el intel•lecte i la diligència. L’obediència no aporta valor per generar avantatges competitives. Certament simple.

Obrir la innovació

2008-11-14T13:45:00.000-08:00

Avui dia no deixem de veure arreu el terme innovació, els beneficis d’innovar o les conseqüències de no fer-ho. Però la innovació no és quelcom nou. De fet moltes empreses fa temps que usen la innovació d’una manera més o menys conscient. Innovar és reconeix com una proposta nova, en forma d’un nou producte, un nou procés o una nova organització té acceptació en el mercat i aplicació social. Llegeixo tot sovint que les empreses han d’innovar. Però un departament d’innovació no garanteix la subsistència de la empresa. Crec que la innovació i la incertesa van donades de la mà, i és precisament aquest fet el que posa a les empreses en alerta. Les empreses i més amb la situació actual fan servir economies de guerrilla, es dir, la mínima inversió al màxim rendiment. Per tant cal trobar noves estratègies que permetin una innovació més eficient. És aquí on entra en joc la dinàmica col•laborativa. En Howard Rheingol junt amb Andrea Saveri i Kathi Vian, explica la realitat de la cooperació com a mecanisme bàsic d’interacció humana. Les empreses cerquen aquest grial, i un camí és obrir la innovació. Però aquesta obertura té efectes colaterals, la por del managament tradicional, que passa en el 99.99% de les organitzacions.
Les empreses han de reconèixer que la tecnologia segueix fallant, tenir clar que el nou ecosistema de la innovació és obert per definició i que ens calen idees de bomber.
Aquí us deso les transparències de la jornada d’Open Innovation en Telefonica I+D

Open Innovation - 081113

View SlideShare presentation or Upload your own. (tags: innovation open)

Control de projectes

2008-11-14T12:22:00.000-08:00

Les eines de treball col•laboratiu permeten poder treballar conjuntament sense que el grup estigui a totes hores en una mateixa ubicació. Per això alhora de tirar endavant un projecte es fa necessari l’ús d’una eina que flexibilitzi aquesta tasca. A lifehacker ens recomanen usar Clokingit. Aquesta és una eina que ens permet poder seguir un projecte eficientment.

The ClockingIT webapp is a hosted, open-source solution to managing team-oriented projects. The robust features in ClockingIT might be overkill for a single worker, but when applied to a team yield a gold mine of management tools and report generation. Projects contain subsets of tasks, which you can filter by various criteria, like "Open Tasks" and "My In Progress Tasks." GANTT charts visualize the project schedule and update with date changes. ClockingIT includes unlimited file storage per project. While I was able to set up an account and try out the various functions, I didn't have a software development team on hand to really put ClockingIT through the paces. If you have experience with ClockingIT, sound off in the comments below! For other free alternatives check out Project2Manage and activeCollab.

El discurs de Steve Jobs Stanford Commencement Speech 2005

2008-11-14T12:16:00.000-08:00

Personalment penso que Steve Jobs és un gran comunicador doncs ha sabut emocionar als seus seguidors amb una filosofia que el desmarca dels seus competidors. A Stanford Commencement Speech va explicar en tres històries aquesta filosofia. En la primera història parla sobre la connexió de punts. Hem d’aprendre en la diversitat encara que tinguem la percepció que no estem invertint bé el nostre temps. La diversitat de coneixements ens permetrà establir connexions en punts aparentment distants.
A la segona història parla sobre l’amor i la pèrdua. Hem d’estimar, sentir i creure en el que fem. Aquest valors són els que ens donaran força per afrontar amb èxit les adversitats de la nostra vida.
La tercera i darrera història parla sobre la mort. La mort entesa com que no hi ha res més important. El nostre temps té un límit que tendeix a la mort. La millor manera d’aprofitar el temps es pensar que avui és el nostre darrer dia. Aquesta percepció ens porta a fixar-nos en el nostre cercle de confiança interior i a donar el millor de nosaltres mateixos.